TOT ÉS CÀBALA

Segons el Séfer Yetzirà, Déu va crear el món amb 32 senders místics: les 22 lletres de l'alfabet hebreu i les 10 emanacions divines anomenades 'sefirot'. Les lletres hebrees són "les pedres angulars" de la creació,per tant, també són un motiu de meditació, contemplació i d’accés als altres universos creats. El Zohar ens parla de l’existència d’universos paral•lels, de fet la paraula càbala prové del verb “Lekabel”, que significa “paral•lel”, així que podem dir que la càbala estudia aquestes altres realitats ocultes. La metafísica cabalística contempla la divisió entre "els mons de dalt" i els seus paral•lels "els mons de baix".  Expliquen alguns cabalistes que les lletres hebrees també es manifesten en aquestes dues realitats apareixent en forma espiritual als mons superiors; per poder accedir-hi la càbala afirma que una via és a través del treball amb les seves paral•leles, les lletres del món físic.

La lletra Xin uneix les sefirot Jojmá i Binà. Simbolitza l’element del foc i representa el canvi necessari per a millorar. Shim és la transmutació alquímica necessària pel gran canvi. Xin treballa al present a partir del passat per construir el futur. És l’energia que ens permet el canvi i l’adaptació constant en el procés d’expansió de la consciència. Xin és la força que ens permet alliberar-nos d’antics prejudicis i de falses idees.   La forma de la lletra Xin amb tres braços representa el desig de tots els éssers humans d’elevar-se cap amunt alçant els braços cap al cel per rebre la inspiració i l’ajuda divina. Els tres braços s’han identificat amb el present, passat i futur; amb el cos, l’esperit i l’anima; amb el sofre, el mercuri i la sal dels alquimistes. També simbolitza el pensament, la paraula i l’acció. Xin en hebreu significa dent. Les dents són les que ens permeten mastegar el menjar per digerir-lo. Amb aquest símil entenem que l’energia de la lletra Xin és la que ens perm

La lletra Mem simbolitza el retorn interior que permet la transformació personal. És la lletra de la introspecció que ens impulsa a aprofundir en la consciència per desvelar el misteri. Mem és símbol d’iniciació, de mort i renaixement. El valor numèric de la Mem es 40, i aquest número té a veure amb tots els processos de revelació. Els períodes de 40 són etapes de transformació com els 40 dies del Diluvi Universal, els 40 anys de peregrinació pel desert, els 40 dies que Moisès va romandre al Sinaí i Jesús al desert. També podríem citar la famosa crisis del 40. El Zohar diu: “Y este límite del Cielo se denomina Mi -¿Quién?- , porque por encima no hay más preguntas. Y existe otro, abajo, denominado Ma -¿Qué? ¿Qué diferencia hay entre uno y otro? Sino que el primero es oculto, y es llamado Mi y existe a modo de pregunta. [...] ¿Quién? es el límite superior del Cielo. ¿Qué? Es el límite inferior del Cielo. Y esto heredó Jacob, que unió un límite a otro, del límite inicial, que es el ¿Quién

Àlef és la primera lletra de l’alfabet hebreu, simbolitza la presència divina, la unitat i l’essència. El seu valor numèric és 1. És el centre espiritual des d’on irradia el pensament establint el vincle entre el món superior i l’inferior, entre el cel i la terra. Simbolitza Adam Kadmon, l’Home Universal dominador de la creació. Àlef és l’energia de l’equilibri. L’extensió de la lletra àlef suma 13, que té la mateixa guematria (pes numèric) que la paraula amor. L’àlef revela que quan hi ha amor existeix unitat. Dos que s’estimen sumen 13 +13 = 26 que és el valor de YHVH, el nom secret de Déu, la Paraula Perduda, per tant la càbala interpreta que Déu apareix quan dues persones s’estimen. La lletra Àlef és l’energia que connecta les sefirot Jesed i Guevurà. Representa l’element aire. Està formada per una Iod superior (món inmanifestat) i una Iod inferior (món manifestat). L’aire és el mediador entre el foc (Shim) i l’aigua (Mem). Jesed és la voluntat, l’energia que activa tots els proces

La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.   La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana. Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia. Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.   L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Univers cal te

Un concepte cabalístic que va tenir protagonisme durant el segle XIII va ser el dels “125 Escalons de la Perfecció”. Es tracta d’una escala d’accés al coneixement de Déu que suposa un creixement personal a cada graó que s’accedeix. Aquesta escala mística podria estar inspirada en la visió d’Ezequiel referent a la Carrossa de la Merkabà on el descens de la Merkabà representa el descens a les profunditats de la psique que permet l’ascensió als mons superiors del coneixement. Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana. Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors: Univers d’Assià – Nefesh Univers de Yetzirà - Ruaj Univers de Brià – Neshamà Univers d’Atz

“Al tombant del segle XIII es traduïa “La Guia dels perplexos” de Maimònides del judeoàrab a l’hebreu i vint anys després un resum al llatí. Aquestes traduccions van contribuir a difondre idees i ensenyaments filosòfics en les comunitats jueves de l’Europa cristiana. A aquesta transmissió de coneixements no li faltaren detractors i al llarg del segle XIII i començament del XIV, d’una manera semblant com s’intentava controlar l’estudi de la filosofia aristotèlica, a les universitats, tingué lloc un debat entre les autoritats laiques i religioses de les comunitats jueves a favor i en contra de la filosofia”. [1] “Els ensenyaments cabalístics sobre Déu i la creació sembla que feien de contrapès dels ensenyaments filosòfics de Maimònides i els seus seguidors. El Déu extremadament abstracte i impersonal dels filòsofs era reemplaçat per un Déu amb uns atributs divins, o sefirot, la faç, revelada de la divinitat, estretament vinculats amb la creació. De la divinitat infinita i inescrutable (

La Càbala fa referència al pensament místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i al sud dels Pirineus Orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics reconeguts que van donar lloc a la seva posterior expansió, primer per la Península Ibèrica i després per la resta d’Europa. A l’hora de situar el naixement de la Càbala en terres catalanes hem de tenir en compte que fins l’11 de maig de 1258 ,en que fou signat el Tractat de Corbeil, el Comtat independent de la Provença era regit pel Casal de Barcelona arran del casament de Dolça de Provença i Ramon Berneguer III, l’any 1112. El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes és fruit de la tensió que va sorgir entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentalistes musulmans a Andalusia, concretament dels almohades que enva

La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.   La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana. Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia. Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.   L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Univers cal te

Segons la Càbala podem dividir l’ànima en 5 nivells de consciència que correspondrien a 5 aspectes del nostre ser.   El primer nivell es “Nefesh” i fa referència a les necessitats vitals del nostre cos. Representa el nostre aspecte biològic, podem dir que és l’ànima animal que precisa de les necessitats físiques d’alimentació, sexe, salut, etc. És el nivell més baix de la consciència , la força vital del cos que desapareix al morir, El segon aspecte de l’ànima es diu “Ruaj” i és el nivell psíquic, la nostra identitat. Integra la part emocional i la intel•lectual, i condiciona la nostra relació amb els altres. Si Nefesh és la força vital de cos, Ruaj és la seva força emocional. El tercer nivell és la Neshamà. Correspon a l’ànima més personal i que no pertany exclusivament a aquest espai-temps. Es tracta de l’ànima que rota, la que ve de vides passades i romandrà en altres cossos a les vides futures. La Neshamà és la part de l’ànima que té la capacitat se superar els límits conceptuals

David Bohm ha estat considerat un del més destacats físics quàntics de tots els temps. Al llibre la“La totalidad y el orden implicado”, conclou que existeix una ment universal que és la que unifica tota la creació i està connectada amb les ments individuals.   Bohm distingeix pensament i intel•ligència. El pensament faria referència a la facultat adquirida que ens permet actuar al medi on vivim. Seria la resposta activa de la memòria en cada fase de la vida (respostes intel•lectuals, emocionals, musculars i físiques). Amb aquesta definició entenem el pensament com un procés mecànic i irrellevant. Discernir si els pensaments són adequats o no per afrontar qualsevol situació o requeriment precisa d’una energia diferent que no sigui mecànica. Per al físic quàntic, aquesta energia és la intel•ligència perquè permet transcendir les limitacions de la memòria degut a què el seu origen no forma part de les limitacions del cos humà.   La càbala comparteix aquest raonament que parteix d’una ment

Sovint valorem les coses quan les hem perdut. Així podem entendre l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís. Tots dos menjaren de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal i d’aquesta manera la seva consciència es va fragmentar en la percepció dual que tenim d'aquest món que ens ha tocat viure.   Contínuament estem discernint i dubtant entre dues opcions o possibilitats. La càbala interpreta que Adam i Eva mengaren massa aviat de l'Arbre del Bè i del Mal perquè encara no tenien el coneixement necessari per destriar entre les dues opcions que contínuament se'ns apareixen a la vida quotidiana. Fer les coses justes al moment just és una de les claus de l'èxit. Menjar a destemps de l'Arbre del Bé i del Mal també significa no saber fer les coses quan s'han de fer. Tota aquesta confusió i caos podem dir que no la comporta la dualitat, sinó les nostres limitacions personals. El Gènesis també explica que al Jardí de l’Edèn hi havia un altre arbre, el de la Vida Eterna. El frui

“Em trobo asseguda al tribunal, el lloc entre les voluntats individuals dels éssers (columna Jaquín) i la voluntat universal del Ser (columna Boaz). Sóc la guardiana de l’equilibri entre lo individual i lo universal. Tinc el poder de restablir-lo cada cop que és violat. Sóc l’ordre, la salut, l’harmonia i la justícia. La corona que porto indica que la meva missió ve de dalt, de la providència; la balança i l’espasa que duc a les mans simbolitzen l’equilibri que he protegir i la manera de fer-ho”. Tots nosaltres, quan pensem assumim el paper de jutges, destriem el bé del mal, la veritat de la mentida, el que ens agrada del que ens incomoda. Però cal tenir present que una cosa és jutjar i l’altra condemnar. Podrem jutjar els actes però mai a qui els fa perquè ens és impossible accedir als impulsos de la seva ànima. Aquell qui condemna als altres assumeix una potestat per a la que no està capacitat i els arguments de veritat i justícia que pugui presentar seran falsos perquè li son incogn

Segons la càbala el nostre destí final és la connexió amb la Llum. El camí és llarg, amb moments dolços i agres que sovint no entenem i ens pensem que són un revés que ens dóna la vida. La càbala ens ensenya a viure sense patiments i ens ensenya que les dificultats apareixem quan necessitem aprendre una lliçó imprescindible per transmutar la nostra consciència. Viure en pau, contemplant i entenen com flueixen els esdeveniments sense sofrir-los és el resultat d’un nivell de consciencia elevat. Amb les nostres accions manifestem el lliure albir i influïm en el nostre destí més immediat. L’encert en la presa de decisions és fonamental en el camí cap a la Llum, per aquest motiu alguns cabalistes ensenyen un senzill mètode basat en cinc etapes que tenen la missió de contribuir al canvi de consciencia que tots els éssers humans necessitem per millorar la nostra vida i la de tot el planeta. El primer pas es l’aparició de l’obstacle. El segon pas entendre que aquesta dificultat o repte ens ar

La càbala ensenya que les figues són les fruites més apropiades per augmentar el desig sexual. Malgrat que es diu que la fruita prohibida del Paradís era la poma, s’ha demostrat que mai hagué pomes en aquella regió i que l’àrbre de la fruita prohibida era una figuera. La recomanació de menjar figues per augmentar la libido surt del mateix Gènesis on diu: “Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se’ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se’n feren faldars.” Els antics tractats també fan recomanacions per millorar l’amor i les relacions sexuals, per exemple: Per enfortir la potència masculina s’aconsella fer un preparat d’all, ou, car, oli d’oliva, sèsam, clau (clavell) i comí. S’ha de fregir tot i menjar-ho en dejú. Per tractar la impotència s’

Explica la llegenda que el rabí Loew (Praga 1512-1609) savi coneixedor de la càbala, va esculpir un home amb fang imitant el gest creatiu de Déu. Per donar-li vida li va insuflar un dels noms divins. D'aquesta manera, amb la inscripció Hemet (Veritat) al seu front, va néixer el gòlem. Els historiadors cabalístics George Sholem i Moshe Idel asseguren que l’aventura d’esculpir un autòmat a partir de la combinació i permutació de les lletres hebrees ja apareix documentada al segle XIII. Aryeh Kaplan, al seu comentari sobre el Sefer Yetzirà (Llibre de la Creació) comenta que la creació del gòlem d’argila va ser posterior a les primeres creacions de gòlems on a partir de tècniques meditatives inspirades en el Tetragramató (nom de Déu) l’iniciat creava un cos espiritual d’un immens potencial. Aquest cos astral podia posteriorment ser traspassat a un cos de fang.   La paraula Gólem només apareix una vegada a la Bíblia, concretament a Salms 139 “Els teus ulls em veien abans d’estar format

“Jo só del camp la rosa que poncella. Lo lliri de les valls que s’esbadella. Com un lliri entre espines, Així es ma estimada entre les nines”. Aquest estrofa del Càntic dels Càntics de mossèn Cinto Verdaguer la podem relacionar amb el versicle 18 del segon capítol del Gènesis que diu així: "Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» Segons alguns cabalistes podem atribuir el simbolisme d’aquest versicle a la Shejinà, la presència de Déu considerada com la darrera emanació de les 10 sefitot. Aquesta ajuda a la que fa referència el Gènesis és el llaç místic que ens uneix a l’altre món. La “mitja taronja “ que ressona quan estem en pau i silenci. Al Zohar podem llegir la següent versió del segon vers de la segona estrofa del Càntic dels Càntics: "Así como la rosa entre las espinas, así se encuentra mi bien amada entre las doncellas" La rosa protegida per les espines també simbolitza el "Secret" prohibit

El mite del Greal apareix a l’època de les creuades avançant la que serà la pèrdua de Jerusalem pel món cristià. La Jerusalem terrenal cal que sigui substituïda per la Jerusalem Celestial per evitar la frustració i mostrar el nou camí a la cavalleria espiritual. En aquest sentit, el Greal serà l’objectiu més preuat d’aquesta nova recerca espiritual. ¿Però, què es el Greal? La professora Victòria Cirlot als llibres “Grial. Poètica y mito” y “La visión abierta”, ens desxifra el codi literari que ens ajudarà a descórrer el vel del misteri.   El Greal és el misteri que es mostra i s’oculta, es tracta del referent al món visionari que ens permetrà endinsar-nos al territori desconegut que Henry Corbin va anomenar “Mundus Imaginalis” i que no és aquest món físic del dia a dia. És l’experiència visionaria que ens permetrà descobrir les realitats espirituals que ens envolten. Diu Victoria Cirlot: “Acerca de la visión abierta no es posible hablar, ni hay posibilidad de descripción, ni tampoco de

En una entrada anterior hem comentat la transformació òntica que consisteix en un canvi en l’aspecte físic de l’iniciat en els misteris. Com hem vist a l’Èxode 34 29-30 diu: Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l’aliança. No s’adonava que li resplendia tota la cara pel fet d’haver parlat amb el Senyor.  Aaron i tots els israelites van veure com li irradiava la cara i no gosaven acostar-se-li. En hebreu el verb “irradiar” prové de “keren” que pot significar “raig de llum”o “banya”. Aquest darrer significa va induir a Sant Jeroni a traduir a la Vulgata la paraula “cornuta” per “banya”, D’aquesta traducció es va valer Miquel Àngel per esculpir el famós Moisès amb banyes. Hem de tenir present, que en aquells temps, les banyes estaven associades al concepte de divinitat tant a Mesopotàmia com a Canaan on els déus es representaven amb banyes. A la tradició oriental la transformació física del rostre també era i és associada

Segons Evelyn Underhill la mística cristiana es una forma de coneixement de l’Absolut que no pretén transformar o millorar el món visible. La seva expressió més alta es la unió de l’individu amb la realitat suprema (unió mystica).   R. Wolfson, professor d’Estudis Jueus a la Universitat de Califòrnia considera que l’estudi de les fonts apocalíptiques i dels textos de Qumran proporcionen un model místic diferent que no està basat en la unió mística sinó en un procés d’angelificació on l’ésser humà creua el llindar de l’espai-temps per convertir-se en membre del regne celestial. D’aquesta manera només es pot parlar de mística quan l’experiència deriva en una transformació òntica.  A tall d’exemple a l’Èxode 34 podem llegir: 28 Y él estuvo allí con Jehová cuarenta días y cuarenta noches; no comió pan ni bebió agua. Y escribió en tablas las palabras del convenio, los diez mandamientos. 29 Y aconteció que descendiendo Moisés del monte Sinaí con las dos tablas del testimonio en su mano, mien

Quan dia rere dia les coses no surten bé ens podem sentir abandonats. És en aquests moments quan més costa creure que existeix un déu bo i just. És en el fracàs i la desesperació quan podem arribar a pensar que si Déu existeix ens ha llençat a l’existència sense cap mirament i sense cap explicació. Desconcertats rebem les bastonades de la vida i ens enfonsem en un pou sense fons. En aquest punt de desesperació i buit existencial, quan la temptació de morir i posa fi al patiment truca a la porta, cal treure la força i la rauxa per plantar cara a Déu i canviar el destí. Aquí comença el viatge de l’heroi, la lluita del Quixot contra els molins. La lluita per la vida digna que ens mereixem. Comprendre com funciona el mal ens ajudarà a entendre’l, a avançar-nos al seu flagell. Cal aprendre que com més dificultats superarem més forts i savis ens tornarem i a les hores res ens podrà vèncer. Els cops de la vida són el preu de l’existència i el seu sentit és l’aprenentatge. El mal és l’anvers d

La sefira de Jesed s’ha associat a la llum per la seva capacitat d’expansió. Els cabalistes consideren que correspon al primer dia de la creació quan va ser dit “Que existeixi la llum”. L’objectiu de la creació és el triomf de Jesed, per aquest motiu el creador establí un món incomplert i un home imperfecte. Triar entre el bé i el mal, entre la llum i la foscor, es la funció del lliure albir que tenim. És així com podrem finalitzar la Gran Obra i posar ordre al caos si ens ho proposem “Ordo ab Chao”. Jesed significa misericòrdia, bondat, amor i clemència. En l’àmbit psicològic es basa en la màxima “Estima als altres com a tu mateix”. Això significa que primer hem d’aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, a descobrir i estimar la nostra ànima. Els desequilibris en aquesta dimensió, a nivell psicològic, es manifesten, per defecte, en la humiliació quan ho dono tot i no penso en mi. Per excés el desequilibri es manifesta en l’egoisme i la manca d’empatia vers els altres. La supèrbia

"Compren amb saviesa i siguis savi amb enteniment" és màxima del “Séfer Yetsirà” que fa referència a les tres primeres sefirot. Recordem que Keter és la corona, Jojmà la saviesa i Binà l’enteniment. Totes tres conformen la dimensió del pensament que precedeix l’acció a realitzar. En aquest cas Keter és qui realitza l’acció, Jojmà la idea i Binà l’estratègia que es durà a terme. Quan tenim un desig o la voluntat emprendre una acció (Keter) es necessari que aquesta idea es converteixi en projecte i per això cal dotar-la de la saviesa que prové de Jojmà. Aquesta saviesa que arriba en silenci i de forma intuïtiva ens empenyerà a iniciar l’acció, però abans cal dissenyar l’estratègia. Binà es la dimensió de la intel•ligència, la que posarà els límits a Jojmà, la que escodrinyarà i processarà totes les dades per a què el projecte pugui tenir èxit.   Cal tenir present que una resposta ràpida de la Binà, gairebé mai acostuma a ser l’encertada. El coneixement s’adquireix amb l’aliança

El Rei David va sentir una forta atracció per Betsabé i per a poder amagar l'adulteri i aconseguir-la un cop prenyada, va enviar al seu espòs al front, amb la consigna que els seus companys el deixessin sol a primera línia de combat per a que d’aquesta manera l’enemic el pogués matar. Joseph Gikatilla i Moisés de Lleó, destacats cabalistes coetanis de Castella, van valorar l’ètica de David de manera distinta malgrat que tots dos coincidien en que Betsabé estava destinada a David des de la creació del món. El Zohar, escrit per Moisés de Lleó segons molts historiadors, s’esforça per excusar i defensar l’adulteri de David i Betsabé, per la seva banda Joseph Gikatilla , considerava que David havia pecat perquè va mantenir relacions sexuals amb Betsabé massa precipitadament.   La unió precipitada de David i Betsabé es considerada una repetició del pecat original, quan Adam va menjar de l’Arbre del Coneixement del Bé i el Mal abans que el seu fruit madurés. Arran de la temeritat de David

Filó d’Alexandria ( segle I), considerat el primer filòsof jueu, afirmava que l’ànima té un part racional (Neshamà) que resideix al cap, una part més espiritual (Ruaj) amb seu al pit i una part instintiva (Nefesh) que se situa a l’abdomen. La part racional és la que procedeix de la divinitat, per tant és immortal i subsisteix al cos. Aquesta Neshamà serà l’anhel constant que desitja alliberar-se de les cadenes del cos per retornar a les esferes celestials d’on prové. Aquest camí de retorn serà possible quan l’ésser humà hagi assolit la puresa necessària per conviure als móns més subtils. El cos no es considerat, en cap cas, una presó de l’ànima, sinó el medi més adequat per l’aprenentatge i per la transmutació del ser. Segons la Càbala actual l’ànima està integrada por 5 nivells de consciència (imaginem una matrioska russa). El primer nivell es “Nefesh” i fa referència a les necessitats vitals del nostre cos. El segon aspecte es diu “Ruaj” i és l’aspecte emocional (la interrelació amb

El món on vivim està influenciat per una sèrie de lleis còsmiques que configuren un temps cíclic que transita per varies etapes. Es tracta d’una evolució descendent on a cada etapa es va perdent més i mes espiritualitat i intel•lectualitat. És una mena d’allunyament del punt primigeni de la creació on podem pensar que l’energia espiritual es va condensant (materialitzant) cada cop més, com més s’allunya en l’expansió de l’espai-temps.  Aquest procés va degradant la societat fins al punt que es perd el concepte d’unitat primigènia i cada ésser humà es veu a si mateix com un ser plenament autònom, sense empatia vers els altres. En casos extrems arriba a sentir-se con un déu que està per damunt del bé i el mal.   Segons la mitologia grega aquestes etapes es coneixien com les edats de “Or, Plata, Bonze i Ferro”. La mateixa idea la trobem a la tradició hindú, on a les escriptures vèdiques se citen també aquestes quatre etapes còsmiques: Satyá-yuga, Duapára-yuga, Tretā-yuga y Kali-yuga. Sego

"El Llibre de la Creació” (Sefer Yetzirah) és un dels referents de la literatura cabalística. Gershom Scholem situa la data de la seua aparició vers els segles III i IV. Segons Manuel Forcano “el text del Llibre de la Creació ha estat interpretat durant més de mil anys de maneres molt diferents i sovint divergents, ja sigui com un tractat filosòfic, com un manual de màgia blanca, com una guia de meditació, com un opuscle cosmològic, com un vademècum per a la càbala i, fins i tot, com un tractat de gramàtica sobre l’estructura i la fonètica de la llengua hebrea”. Aquest opuscle escrit en vers descriu la formació de l’Univers a partir de les 22 lletres de l’alfabet hebreu i les 10 sefirot: "A través de trenta-dos senderes misterioses de saviesa el Senyor dels Exercits ha traçat l’Univers de tres maneres: amb l’escriptura, amb la xifra y amb la seua combinació. Només s’han emprat les deu xifres i les vint-i-dues lletres fonamentals". Saadia Gaon (882-942) és l’autor de l’ún

Segons Jàmblic els "somnis enviats pels déus" es produeixen quan el somni cessa i comencem a despertar-nos, o bé quan estem entre la vigília i el son. Aquest estat intermedi en el qual no estem ni totalment adormits ni totalment desperts es mostra com l'estat apropiat perquè pugui manifestar-se el símbol visionari. Es tracta de l'estat mental que encara conserva el punt de consciència necessari que permetrà rebre el missatge i guardar-lo en la memòria pel posterior record i desxiframent. És aquest estat intermedi, en el que no estem totalment desperts ni totalment adormits, el mateix en què Henry Corbin situava les experiències visionàries dels místics sufís, i Carl Gustav Jung atribuïa a l'aflorament dels missatges de l'inconscient. La psiquiatria actual corrobora aquestes visions i les classifica com al•lucinacions hipnagògiques i hipnopòmpiques. Per la seva banda Paracels considerava fa o no fa el mateix. Explicava que de visions n'hi ha de dues classe

El número 7 és un dels números més sagrats perquè manifesta la relació entre la Divinitat, representada pel número 3, i la creació, representada pel número 4. Diu la càbala que el món va ser creat per la voluntat del seu Creador. Aquesta voluntat “Ratzón” en hebreu s’associa a la tercera lletra de l’alfabet hebreu, “Guimel” . Després de la lletra “Guimel” ve la lletra “Dalet”, que té el valor de 4 i el significat de “porta”, que en aquest cas s’interpreta com espai de recepció. Si sumem el valor numèric de les dos lletres fem cap al 7, que correspon als set dies de la setmana. El Gènesis diu que el món va ser creat en sis dies per voluntat divina (Guimel, valor 3). Però per a què la voluntat es manifestés calia una recepció de la mateixa (Dalet, valor 4). La càbala considera que el Creador va limitar la seva pròpia voluntat per crear el món actual. Aquesta limitació autoimposada es va manifestar amb l’emanació de les 10 sefirot que són la causa primigènia de l’Univers.

Podem definir la consciencia com el coneixement d’un mateix i de tot el que ens envolta. Des de la càbala podríem parlar de la consciència cosmològica i de la consciencia psíquica. Totes dues relacionades perquè tenen el mateix origen, la màtrix del Ein-Sof (Infinit).  La consciència psíquica s’aplica al coneixement que tenim de la vida quotidiana i la cosmològica al de la creació de l’Univers. La manca de consciencia es manifesta en la ignorància que condueix o ens submergeix en el mal. El nivell de consciència de cadascú de nosaltres vindrà determinat pel reconeixement i la gratitud que manifestem en saber valorar l’esforç els altres i les meravelles del món.  El coneixement (daat) ens aproparà a la felicitat i la ignorància al mal, i a mesura que adquirim més consciència psíquica avançarem per la senda de la consciència còsmica. Podem resumir que la consciència és la connexió amb l’Ein-Sof, diguem-li Infinit, Dèu, Màtrix o com més ens agradi.

Per entendre com es configura la realitat podem partir dels conceptes “Ser” i “No Ser”, “manifestació i ocultament” o “l’U i el múltiple”. Tot el que existeix es real perquè així ho percebem amb els sentits corporals que ens permeten apreciar la seva manifestació. Però per a que alguna cosa es manifesti una altra s’ha d’amagar. Per exemple quan es manifesta la llum s’oculta la foscor i quan es manifesta el so, desapareix el silenci. D’aquesta manera podem dir que el Ser és la manifestació y el No Ser el seu ocultament.   A tall d’exemple podem parlar dels jeroglífics egipcis i els primers alfabets que es picaven a la pedra. Al buidar la pedra apareixia la paraula, es a dir, la manifestació apareixia a l’espai que quedava buit. Per tan, “Ser” i “No Ser” són els dos pols que configuren tota la realitat.   La unitat i la multiplicitat són resultat d’aquests dos pols, car sense l’1 no podrien existir ni el 2, ni el 3, ni la resta de la processió numèrica que arriba fins al 10 (1+0=1) i ret

Al Zohar podem llegir que l’extensió de les mans tenen la facultat de connectar amb els 10 poders celestials . Per aquest motiu quan les alcem al cel cal fer-ho amb intenció devota per a què aquests 10 poders vessin de dalt a baix en el nostre ajut. El Zohar també explica que si aquest gest es fa sense devoció el 10 poders es giraran contra nosaltres. Tres d’aquests poders són intel•lectuals: Jojmà és la saviesa , el poder intuïtiu de la inspiració on es manifesta la revelació divina. Binà és el poder cognitiu de la comprensió que ens permetrà conceptualitzar la informació que rep Jojmà. Daat és el coneixement que adquirim quan Jojmà i Binà festegen en la dansa harmònica que eleva la nostra consciencia.   Jesed és el primer poder de la triada emocional, la seva força emana de l’amor i la benevolència. Guevurà és el poder restrictiu de la fortalesa, la que posa els límits a l’amor incondicional de Jesed. És l’espasa de la Justícia, la justa mesura. Tiferet és el poder de la veritat, el

Podem definir el lliure albir com la sensació que tenim els éssers humans de creure que podem escollir lliurement les nostres decisions. Segons la càbala tot està predestinat, perquè tot el que ha estat, és i serà es trobava en potència a l’infinit (Ein Sof) abans de l’emanació que va crear l’univers i tot el que hi habita. Malgrat que cal creure en el lliure albir per no caure en la indolència, hem de tenir present que totes les opcions que se’ns presenten són fruit de la percepció personal que tenim de la realitat. Cal tenir present que la nostra percepció personal està influenciada pels condicionaments culturals rebuts. Alliberar-nos d’aquest condicionaments i prejudicis és imprescindible per a què l’ànima pugui trobar la sendera correcta (Tikun).   Sabrem que estem en la sendera correcta quan sentirem que la nostra ànima vibra amb allò que estem fent. Aquest serà el camí de la predestinació que tan anhela la nostra Neshamà, la connexió perduda.

Al “Sefer Yetzirà” (Llibre de la Creació) podem llegir: “Amb trenta-dos senderes místiques de saviesa, esculpí Yah, Senyor dels Exercits, Déu d’Israel, Déu vivent, el Rei de l’Univers [...] i creà el seu Univers [...] Deu sefirot del no res i vint-i-dues lletres de fonament. Les 32 senderes es refereixen a les 10 sefirot i a les 22 lletres de l’alfabet hebreu. Les 10 sefirot , s’identifiquen amb els 10 números emanats de Déu, que conjuntament amb les 22 lletres de l’alfabet hebreu, són els instruments de la creació. “Amb deu coses va ser creat el món: amb saviesa, enteniment, raó, força, amenaça, poder, rectitud, judici, amor i compassió”. (Talmud)

A l’Estrella de David se li han atribuït diversos significats simbòlics. La unió dels dos triangles s'ha referit a la unió de lo masculí i lo femení, a la dualitat matèria-esperit, i al retrobament del món de baix amb el de dalt. En l’àmbit de la càbala l'Estrella de David es relaciona amb el número 7 tenint en compte les sis puntes i el centre. El número sis fa referència a la materialitat de les sis direccions de l’espai cap on ens podem dirigir. El numero 7 (la suma del 3+4, que representen a la Divinitat i a la creació), simbolitza l’espiritualitat que dona sentit a la matèria. En el Zohar s’identifica cada punta de l’estrella amb una sefirot de l'Univers de Yetziràh. El triangle superior el configurarien Tiferet, Jesed y Guevurà, que formen la tríada intel•lectual de l'home, el triangle inferior la integrarien Yesod, Netzaj i Hod, la triada emocional. Aquestes sis sefirot també representen els atributs amb que Déu va crear l’Espai-Temps (l’Univers). L’hexagrama tam

Diu el Zohar “Quan les ànimes baixen a aquest món l’anima masculina i l’ànima femenina estan unides. Un cop han baixat, se separen, i cadascuna va pel seu costat, van a animar cossos diferents, un d’home i l’altre de dona”. Al començament l’ànima és andrògina. Quan abandona el “casal” de les ànimes, triga 33 anys abans d’encarnar-se en un cos. Durant aquest temps visita el Jardí de l’Edèn on se li ensenya la Llum dels Justos, i la Guehenna (l’infern) on veu el Foc del Rigor. Desprès se separarà en dues parts, l’aspecte masculí i el femení, que s’encarnaran en cossos de diferent sexe. Quan l’ésser humà assoleix els mèrits suficients rep el premi de retrobar-se amb la seva ànima bessona., aquella de la que fou separat.

Al Zohar podem llegir: “El primer home era mascle i femella fins que Déu el dividir en dos. Aquest és el Misteri Suprem, inaccessible per la intel•ligència humana”. “Sabem per tradició que les lletres Vav i Hei estan col•locades en ordre alfabètic, una al costat de l’altra. La primera es el principi masculí i la segona el femení. Aquests dos principis estan units com home i dona. Tots dos no formen sinó un”. A l’Arbre de la Vida “Daat” simbolitza la qualitat d’harmonitzar els diferents punts de vista i les confrontacions. Daat és el coneixement ocult que permet mantenir l'equilibri entre lo femení i lo masculí. Amarar-nos de Daat ens ajudarà a conciliar els contraris que són fruit de la percecció dual del món.

“Si la “Kábala cristiana” que se formó ya en la época del Renacimiento, estaba ya muy lejos de la auténtica Kábala hebrea, qué decir de la “Kábala ocultista” que vio la luz en el siglo XIX y donde los escasos datos tradicionales que han subsistido a pesar de todo, están ahogados bajo un amasijo de elementos heteróclitos y de proveniencia a veces muy incierta, de correspondencias embrolladas mucho menos intencionalmente que por efecto de una ignorancia manifiesta, todo reunido en un “sincretismo” que, digan lo que digan los promotores de la sedicente “tradición occidental”, nada tiene absolutamente en común con una síntesis”. René Guénon

“Estos escritos contienen instrucciones para alcanzar la visión extática de las regiones celestiales de la Merkabá. Describen las peregrinaciones del extático por estas regiones: los siete cielos y los siete palacios o templos, las Hejalot, a través de los cuales viaja el místico de la Merkabá antes de llegar al trono de Dios. El viajero atraviesa por una serie de revelaciones relativas a las cosas celestiales y los secretos de la Creación, la jerarquía de los ángeles y las prácticas mágicas de la teúrgia. Cuando ha ascendido hasta el nivel más alto, se situar ante el trono y contempla una visión de la figura mística de la divinidad, en el símbolo de la “semejanza” con la apariencia de un hombre, que el profeta Ezequiel pudo ver sobre el trono de la Merkabá. Allí recibe la revelación de las medidas del cuerpo, en hebreo "Shi'ur comá", es decir, una descripción antropomórfica de la divinidad, que surge como el hombre primordial pero también como el amante del Cantar de los

 "Así como la rosa entre las espinas, así se encuentra mi bien amada entre las doncellas" (Zohar). Ester Cohen: “Esta rosa protegida por espinas sugiere un espacio separado, privilegiado y de difícil acceso que sugiere un viaje simbólico que tendrá como objetivo llegar al centro de la rosa. […] Acechar a la doncella del palacio, es decir, al Texto, es un acto que se lleva a cabo siguiendo paso a paso las diversas etapas. Solo al final la doncella se desprende del velo y el místico-caballero-lector se convierte en amo de la casa. […] Figuras como el laberinto y la rosa, como el palacio y la llave, ponen en contacto la Cábala española con un universo que trasciende las fronteras del pensamiento judaico y la sitúan en una esfera universal”.

La càbala identifica la Shejinà com la presencia de Déu que es manifestava sobre l’Arca de l’Aliança. Joseph ben Abraham Gikatilla explica que quan Israel va pecar i el Temple fou destruït, la Shejinà va fugir del seu interior per poder fer cap al temple interior de tots els homes justos. Al Zohar podem llegir:   “Tots els missatges que el Rei suprem envia aquí baix, arriben per mediació de la Shejinà; i tots els missatges que el món inferior mana al Rei arriben a la Shejinà, que els transmet al Rei. Així sabem que la Shejinà és la intermediària entre el món de dalt i el món de baix.”. (Zohar III, 50b-51a). Alguns cabalistes identifiquen aquest intermediari amb Metratron-Enoch i altres tradicions amb Toth, Hermes i Mercuri.

L'Arbre de la Vida, com emanació de l'Ein Sof (infinit) , conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les sefirot i per tota la creació. D'aquesta manera, és l'estructura bàsica de l'Univers i es presenta com l’eina capaç de desentranyar el misteri de la creació i la naturalesa del cosmos i de l'home. Podem entendre l'Arbre de la Vida com un mapa que ens ajudarà a descobrir la nostra manera de ser i de comportar-nos. A nivell psicològic cada sefirá del l’Arbre de la Vida representa un àmbit de la nostra psique, tant pel que fa a la manera com percebem l'existència com per la forma com ens hi manifestem.  Com si fos la fulla d'un arbre convencional que realitza la fotosíntesi, cada sefirà és capaç d'adquirir certa quantitat de llum (Or) en funció de la seva superfície (Kli). Amb aquesta "fotosíntesi" podem dir que l'Arbre de la Vida s'autoalimenta. Les seves fulles (kli) creixen absorbint

Als voltants de l’any 1275 a Castella apareix el “Sepher ha-Zohar” conegut com el Llibre de l’Esplendor. Són més de mil pàgines escrites en arameu i de forma pseudoepigràfica que presenta les discussions teològiques i didàctiques del rabí del segle II Simeó bar Yochai amb els seus amics i deixebles. Segons G. Scholem fou escrit per Moisés de Lleó, altres cabalistes li busquen un origen més mític i l’atribueixen al mateix Simeó bar Yochai. Mircea Eliade a "Historia de las creencias y las ideas religiosas III" cita el Zohar amb les següents paraules: “Según G. Scholem, el “Zohar” representa la teosofía judía, es decir una doctrina mística cuyo principal objetivo es el conocimiento y la descripción de las obras misteriosas de la divinidad. El Dios oculto está desprovisto de cualidades y atributos; el Zohar y los cabalistas lo llaman "Ein-Sof", es decir, el infinito. Este Dios, sin embargo, a pesar de estar oculto, actúa en todo el universo y de este modo manifiesta cie

Sefarad (סְפָרַד) és el topònim bíblic que s’ha identificat amb el territori de la Penísula Ibèrica que inclou l’antiga Corona Catalano-Aragonesa, (Catalunya Nord inclosa) i la Corona de Castella. L’arriba més importants de jueus a Catalunya es remunta a l’any 132-135 quan tingué lloc la tercera revolta judeo-romana. Adrià for l’emperador romà de l’època que amb la voluntat d’acabar d’una vegada per totes amb les  insurreccions dels jueus va aplicar una contundent reprimenda que va comportar més de mig milió de morts i la primera gran diàspora. Molts d’aquest hebreus que van sobreviure a les persecucions van ser obligat a exiliar-se a l'altra punta del món,  la costa catalana actual. La mitologia popular de les Terres de l’Ebre atribueix a aquest fet al topònim ebrenc. Investigacions recents d’Idan Pérez, barceloní que treballa al Departament de Manuscrits i Llibres Rars de la  Biblioteca Nacional d'Israel,  corroboren la teoria que sustenten diferents investigadors quan

Podem definir l’Arbre de la Vida com la representació simbòlica de l'emanació que va tenir lloc des del "Ein Sof" a l'univers creat. L'Àrbre de la Vida està integrat per 10 sefirot (dimensions) que representen diferents atributs de la divinitat. Totes juntes i ordenades configuren el "pla diví" que va ser capaç de posar ordre al caos inicial. L'Arbre de la Vida amaga l'essència del "Ein Sof" i conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les seves dimensions. D'aquesta manera es presenta com l'estructura bàsica de l'univers. El seu coneixement permet desentranyar el misteri de la creació, i la naturalesa del cosmos i de l'home.

El MAASE BERESHIT Els dos grans misteris de la mística hebrea són el Maasé Bereshit (Misteri de la Creació) i el Maasé Merkabà (Misteri del Carro de Foc). Estudiar i aprofundir en el misteri de la creació es fonamental per comprendre com s’estructura l’Univers i de quina manera ens condiciona i determina.   Segons el cabalista Isaac Lúria la creació es conseqüència d’un autoexili de Déu. L’infinit (Ein Sof) es contrau per crear un espai buit on apareixerà en un instant el temps i l’espai. Aquest espai buit rebrà de cop la força de les vibracions de l’infinit (Big-Bang) que retornaran immediatament al Ein Sof per tornar a entrar d’una manera més ordenada. Ara serà com un raig de llum (Kav) que s’anirà constrenyint, a mesura que entri la seva energia cada cop es farà més densa, fins que es convertirà en matèria. El principal font clàssica d’inspiració del Maasé Bereshit és el capítol 1 del Gènesis. EL MAASE MERKABÀ Si el Maasé Bereshit té relació amb l’estudi de la física (cosmologia), e

La Càbala Cristiana sorgeix a Florència a finals del segle XV. Anys abans alguns jueus conversos al cristianisme com Abner de Burgos sostenien una visió cristològica de la Càbala intentant demostrar que en realitat era una teologia cristiana oculta. L’Ars combinatoria de Ramon Llull també va donar arguments a aquesta nova reinterpretació. L’any 1463 la família Medici va encarregar a Marsilio Ficino la traducció del grec al llatí de la filosofia pagana, entre altres les obres de Plató i les atribuïdes a Hermes Trismegits. Arran de les traduccions Ficino va elaborar la teoria anomenada Prisca Theologia que considerava tota la literatura escrita abans de Jesús presentava de manera velada la teologia cristiana. Plató, Pitàgores, Hermes i Zoroastre havien estat transmissors del cristianisme ocult que es remuntava als temps adàmics. Giovanni Pico della Mirandola que va ser un dels  gran precursors de la Càbala Cristiana del Renaixement, va escriure: “Cuando adquirí estos libros cabalísticos

A grans trets s’ha considerat l’existència de dos grans corrents cabalístics, el teosòfic-teúrgic i l’extàtic. El primer teoritza sobre l’estructura del món diví i la manera en que l’ésser humà pot contribuir a la seva harmonia a partir de la seva actitud personal. Segons aquest corrent cosmològic Déu precisa del treball de l’home per a què el món sigui perfeccionat. La càbala extàtica té un caire antropomòrfic, lluny del desig d’influir en l’harmonia de la creació cerca l’experiència mística de l’individu, el contacte directe amb la divinitat.   Un tercer corrent cabalístic és el màgic, que pretén despertar les aptituds ocultes dels éssers humans que permeten operar la realitat quotidiana. Podem resumir que la càbala teosòfica, també anomenada clàssica es focalitza en la comprensió de l’Univers; la càbala extàtica en l’aspecte espiritual i psicològic de l’individu, i la càbala màgica en activar els seus poders sobrenaturals.

La paraula Cábala significa "recepció", en el sentit d'una tradició revelada que passa oralment de generació a generació. Fa referència al moviment místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i sud dels Pirineus orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics que van donar lloc a l’expansió de la Càbala, primer per la Península Ibèrica i després per Europa. No podrem entendre la Càbala des de la perspectiva d’una tradició mística unificada perquè les seves arrels mítiques es remunten als temps bíblics i d’aleshores ençà moltes han estat les tendències conceptuals, escoles i cabalistes que han anat forjant aquest coneixement. El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes es fruit de la tensió que sorgeix entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentaliste