L'ARBRE DE LA VIDA
Podem definir l’Arbre de la Vida com la representació simbòlica de l'emanació que va tenir lloc des del "Ein Sof" a l'univers creat. L'Àrbre de la Vida està integrat per 10 sefirot (dimensions) que representen diferents atributs de la divinitat. Totes juntes i ordenades configuren el "pla diví" que va ser capaç de posar ordre al caos inicial.
L'Arbre de la Vida amaga l'essència del "Ein Sof" i conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les seves dimensions. D'aquesta manera es presenta com l'estructura bàsica de l'univers. El seu coneixement permet desentranyar el misteri de la creació, i la naturalesa del cosmos i de l'home.
Podem definir l’Arbre de la Vida com la representació simbòlica de l'emanació que va tenir lloc des del "Ein Sof" a l'univers creat. L'Àrbre de la Vida està integrat per 10 sefirot (dimensions) que representen diferents atributs de la divinitat. Totes juntes i ordenades configuren el "pla diví" que va ser capaç de posar ordre al caos inicial.
L'Arbre de la Vida amaga l'essència del "Ein Sof" i conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les seves dimensions. D'aquesta manera es presenta com l'estructura bàsica de l'univers. El seu coneixement permet desentranyar el misteri de la creació, i la naturalesa del cosmos i de l'home.
L’Arbre de la Vida també és el mapa simbòlic que engloba tota la realitat de l’existència, d’aquesta manera podem aplicar-lo tant a la cosmologia com a la psicologia.
L’ARBRE DE LA PSIQUE
A nivell psicològic cada sefirá del l’Arbre de la Vida simbolitza una part de la nostra psique, tant pel que fa a la manera com percebem l'existència com per la forma com ens hi manifestem.
Com si fos la fulla d'un arbre convencional que realitza la fotosíntesi, cada sefirà és capaç d'adquirir certa quantitat de llum (Or) en funció de la seva superfície (Kli). Amb aquesta "fotosíntesi" podem dir que l'Arbre de la Vida s'autoalimenta. Les seves fulles (kli) creixen absorbint cada vegada més llum (Or) en un moviment continu que a l'igual que la fotosíntesi permet la transformació de la saba bruta en saba elaborada, en el nostre cas permet la transformació de la ignorància en coneixement (Daat).
El creixement harmònic del nostre arbre particular serà el que ens farà gaudir d'una vida psíquica més equilibrada mentre arribem una major comprensió de la realitat que, al seu torn, permetrà expandir la nostra consciència pels estats més elevats de l'ànima.
LES 10 DIMENSIONS PSICOLÒGIQUES DE L’ARBRE DE LA VIDA
Segons la Càbala l’estructura de la psique humana està configurada per 10 propietats o atributs, cadascun dels quals s’associa a una sefirà de l’Arbre Cabalístic. L’equilibri entre totes aquestes sefirot serà fonamental per trobar la serenitat que necessitem per viure en harmonia i alhora elevar el nostre intel·lecte cap a estats de consciencia superiors. Aquest creixement és el que ens permetrà tenir una comprensió més diàfana de la realitat que ens envolta.
Aquestes 10 dimensions psíquiques es poden desequilibrar per excés o defecte en funció del predomini o indiferència que les hi atorguem en el nostre dia a dia.
Podem classificar les sefirot de l’Arbre Psicològic en tres nivells que definiran respectivament els nostres aspectes cognitius, emocionals i conductuals.
En el nivell inferior trobem les sefirot relacionades amb el món físic que percebem amb els sentits.
MALJUT (El Regne). Defineix l’actitud que tenim respecte als aspectes materials de la nostra existència, podem destacar els diners, la salut i la sexualitat. La clau d’aquesta dimensió és comprendre que els bens materials són un mitjà pel creixement de l’ànima i no pas un fi en si mateix.
L’equilibri en aquesta dimensió es manifesta quan estem contents amb el que tenim. El desequilibri per excés és no tenir-ne mai prou i el desequilibri per defecte no voler res.
YESOD (El Fonament). Representa el jo social,l’ego. Fa referència a les nostres relacions socials (família, amics, feina...). Aquesta dimensió es la imatge de nosaltres que volem donar al altres. Trobem el seu desequilibri en excés quan necessitem als altres per aparentar el que no som i pretenem donar-los-hi una falsa imatge per manca de personalitat o baixa autoestima.
Podem dir que en aquest cas fugim del jo íntim (Tiferet) per refugiar-nos al jo social de les aparences. L’aïllament social és el seu desequilibri per defecte.. L’equilibri del nostre ego es manifesta quan no ens afecta ni la crítica ni l’elogi.
HOD (La Glòria). Té relació amb el llenguatge, la literatura i la comunicació, és la manera com ens expressem. El seu equilibri es manifesta en la cortesia i la sinceritat. El seu desequilibri en la mentida, la difamació, la manca de fluïdesa verbal i la manipulació del llenguatge al nostre favor o del nostre grup (política). La seva màxima expressió és la comunicació entre ànimes (parlar amb el cor).
NETZAJ (La Victòria). És el llenguatge emocional. Representa l’àmbit dels simbolisme, la comunicació diríem que silenciosa que podem entreveure en els somnis, la imaginació i la intuïció. També inclou l’expressió artística i musical, la creativitat i el plaer. L’hedonisme i el rebuig al plaer manifesten el seu desequilibri.
En el nivell intermedi tenim la triada emocional:
JESED (La Misericòrdia), fa referència a la generositat i empatia vers els altres, i a la capacitat de perdonar-te a tu mateix i als altres. La seua justa mesura es manifesta a l’equilibri entre el donar i el rebre. Un dels seus desequilibris és culpabilitzar als altres dels nostres errors, un altre no saber posar límits i transgredir la bondat en un excés de bonisme.
L’equilibri es manifesta en la màxima “estima als altres com a tu mateix”, es a dir no ens hem de descuidar d’estimar-nos, d’estimar la nostra ànima i saber complaure-la.
GUEVURÀ (La Fortalesa), fa referència a la disciplina i la justícia, és la que posa el límits als excessos de Jesed. Un dels seus seu equilibris és l’autocontrol que no permet que les emocions es desbordin. El seu desequilibri es manifesta amb l’excés de poder, amb la voluntat de dominar als altres i fins i tot humiliar-los. Cal aprendre a posar límits i a dir que no quan toca perquè tot té límits i si donem més del que podem emmalaltirem.
TIFERET (La Bellesa), correspon al jo interior, l’amor a un mateix, l’autoestima. Simbolitza la pau interior. El seu equilibri es manifesta en saber compaginar l’amor i la independència. Els seus desequilibris són el narcisisme i la solitud.
La triada superior és el nivell cognitiu i correspon al desenvolupament del coneixement.
BINÀ (La Intel·ligència), és la ment racional, la capacitat de comprensió, és qui ordena la nostra quotidianitat. Són desequilibris seus el dogmatisme, la rigidesa, i l'exigència i l'autoexigència desmesurada. Els perfeccionisme, individual i l’excés de protecció vers els altres també son símptomes del seu desequilibri perquè no podem controlar-ho tot, ni fer que tot sigui com voldríem.
JOJMÀ (La Saviesa), és la porta d’entrada al coneixement intuïtiu. Té un sentit de transcendència, és la que busca el sentit de la nostra existència. El seu màxim desequilibri és la bogeria, el qui perd el sentit de la realitat. La fugida del món i el seu rebuig fruit d’una espiritualitat exagerada també és un signe de desequilibri.
La bona sintonia entre Jojmà i Binà és la que permetrà l’adquisició del coneixement (Daat). La Binà es la dimensió que processa i integra el coneixement intuïtiu de Jojmà.
KETER (La Corona) és la sefirà superior,la felicitat, significa desig i voluntat. Es la meta del camí espiritual que recorre l’Arbre de la Vida. El potencial no revelat de l’ànima. A Keter mai s’hi arriba. El seu desequilibri es pensar que hi has arribat.
L’ARBRE DE LA PSIQUE
A nivell psicològic cada sefirá del l’Arbre de la Vida simbolitza una part de la nostra psique, tant pel que fa a la manera com percebem l'existència com per la forma com ens hi manifestem.
Com si fos la fulla d'un arbre convencional que realitza la fotosíntesi, cada sefirà és capaç d'adquirir certa quantitat de llum (Or) en funció de la seva superfície (Kli). Amb aquesta "fotosíntesi" podem dir que l'Arbre de la Vida s'autoalimenta. Les seves fulles (kli) creixen absorbint cada vegada més llum (Or) en un moviment continu que a l'igual que la fotosíntesi permet la transformació de la saba bruta en saba elaborada, en el nostre cas permet la transformació de la ignorància en coneixement (Daat).
El creixement harmònic del nostre arbre particular serà el que ens farà gaudir d'una vida psíquica més equilibrada mentre arribem una major comprensió de la realitat que, al seu torn, permetrà expandir la nostra consciència pels estats més elevats de l'ànima.
LES 10 DIMENSIONS PSICOLÒGIQUES DE L’ARBRE DE LA VIDA
Segons la Càbala l’estructura de la psique humana està configurada per 10 propietats o atributs, cadascun dels quals s’associa a una sefirà de l’Arbre Cabalístic. L’equilibri entre totes aquestes sefirot serà fonamental per trobar la serenitat que necessitem per viure en harmonia i alhora elevar el nostre intel·lecte cap a estats de consciencia superiors. Aquest creixement és el que ens permetrà tenir una comprensió més diàfana de la realitat que ens envolta.
Aquestes 10 dimensions psíquiques es poden desequilibrar per excés o defecte en funció del predomini o indiferència que les hi atorguem en el nostre dia a dia.
Podem classificar les sefirot de l’Arbre Psicològic en tres nivells que definiran respectivament els nostres aspectes cognitius, emocionals i conductuals.
En el nivell inferior trobem les sefirot relacionades amb el món físic que percebem amb els sentits.
MALJUT (El Regne). Defineix l’actitud que tenim respecte als aspectes materials de la nostra existència, podem destacar els diners, la salut i la sexualitat. La clau d’aquesta dimensió és comprendre que els bens materials són un mitjà pel creixement de l’ànima i no pas un fi en si mateix.
L’equilibri en aquesta dimensió es manifesta quan estem contents amb el que tenim. El desequilibri per excés és no tenir-ne mai prou i el desequilibri per defecte no voler res.
YESOD (El Fonament). Representa el jo social,l’ego. Fa referència a les nostres relacions socials (família, amics, feina...). Aquesta dimensió es la imatge de nosaltres que volem donar al altres. Trobem el seu desequilibri en excés quan necessitem als altres per aparentar el que no som i pretenem donar-los-hi una falsa imatge per manca de personalitat o baixa autoestima.
Podem dir que en aquest cas fugim del jo íntim (Tiferet) per refugiar-nos al jo social de les aparences. L’aïllament social és el seu desequilibri per defecte.. L’equilibri del nostre ego es manifesta quan no ens afecta ni la crítica ni l’elogi.
HOD (La Glòria). Té relació amb el llenguatge, la literatura i la comunicació, és la manera com ens expressem. El seu equilibri es manifesta en la cortesia i la sinceritat. El seu desequilibri en la mentida, la difamació, la manca de fluïdesa verbal i la manipulació del llenguatge al nostre favor o del nostre grup (política). La seva màxima expressió és la comunicació entre ànimes (parlar amb el cor).
NETZAJ (La Victòria). És el llenguatge emocional. Representa l’àmbit dels simbolisme, la comunicació diríem que silenciosa que podem entreveure en els somnis, la imaginació i la intuïció. També inclou l’expressió artística i musical, la creativitat i el plaer. L’hedonisme i el rebuig al plaer manifesten el seu desequilibri.
En el nivell intermedi tenim la triada emocional:
JESED (La Misericòrdia), fa referència a la generositat i empatia vers els altres, i a la capacitat de perdonar-te a tu mateix i als altres. La seua justa mesura es manifesta a l’equilibri entre el donar i el rebre. Un dels seus desequilibris és culpabilitzar als altres dels nostres errors, un altre no saber posar límits i transgredir la bondat en un excés de bonisme.
L’equilibri es manifesta en la màxima “estima als altres com a tu mateix”, es a dir no ens hem de descuidar d’estimar-nos, d’estimar la nostra ànima i saber complaure-la.
GUEVURÀ (La Fortalesa), fa referència a la disciplina i la justícia, és la que posa el límits als excessos de Jesed. Un dels seus seu equilibris és l’autocontrol que no permet que les emocions es desbordin. El seu desequilibri es manifesta amb l’excés de poder, amb la voluntat de dominar als altres i fins i tot humiliar-los. Cal aprendre a posar límits i a dir que no quan toca perquè tot té límits i si donem més del que podem emmalaltirem.
TIFERET (La Bellesa), correspon al jo interior, l’amor a un mateix, l’autoestima. Simbolitza la pau interior. El seu equilibri es manifesta en saber compaginar l’amor i la independència. Els seus desequilibris són el narcisisme i la solitud.
La triada superior és el nivell cognitiu i correspon al desenvolupament del coneixement.
BINÀ (La Intel·ligència), és la ment racional, la capacitat de comprensió, és qui ordena la nostra quotidianitat. Són desequilibris seus el dogmatisme, la rigidesa, i l'exigència i l'autoexigència desmesurada. Els perfeccionisme, individual i l’excés de protecció vers els altres també son símptomes del seu desequilibri perquè no podem controlar-ho tot, ni fer que tot sigui com voldríem.
JOJMÀ (La Saviesa), és la porta d’entrada al coneixement intuïtiu. Té un sentit de transcendència, és la que busca el sentit de la nostra existència. El seu màxim desequilibri és la bogeria, el qui perd el sentit de la realitat. La fugida del món i el seu rebuig fruit d’una espiritualitat exagerada també és un signe de desequilibri.
La bona sintonia entre Jojmà i Binà és la que permetrà l’adquisició del coneixement (Daat). La Binà es la dimensió que processa i integra el coneixement intuïtiu de Jojmà.
KETER (La Corona) és la sefirà superior,la felicitat, significa desig i voluntat. Es la meta del camí espiritual que recorre l’Arbre de la Vida. El potencial no revelat de l’ànima. A Keter mai s’hi arriba. El seu desequilibri es pensar que hi has arribat.
