TOT ÉS CÀBALA

Per entendre com es configura la realitat podem partir dels conceptes “Ser” i “No Ser”, “manifestació i ocultament” o “l’U i el múltiple”. Tot el que existeix es real perquè així ho percebem amb els sentits corporals que ens permeten apreciar la seva manifestació. Però per a que alguna cosa es manifesti una altra s’ha d’amagar. Per exemple quan es manifesta la llum s’oculta la foscor i quan es manifesta el so, desapareix el silenci. D’aquesta manera podem dir que el Ser és la manifestació y el No Ser el seu ocultament.   A tall d’exemple podem parlar dels jeroglífics egipcis i els primers alfabets que es picaven a la pedra. Al buidar la pedra apareixia la paraula, es a dir, la manifestació apareixia a l’espai que quedava buit. Per tan, “Ser” i “No Ser” són els dos pols que configuren tota la realitat.   La unitat i la multiplicitat són resultat d’aquests dos pols, car sense l’1 no podrien existir ni el 2, ni el 3, ni la resta de la processió numèrica que arriba fins al 10 (1+0...

Podem definir el lliure albir com la sensació que tenim els éssers humans de creure que podem escollir lliurement les nostres decisions. Segons la càbala tot està predestinat, perquè tot el que ha estat, és i serà es trobava en potència a l’infinit (Ein Sof) abans de l’emanació que va crear l’univers i tot el que hi habita. Malgrat que cal creure en el lliure albir per no caure en la indolència, hem de tenir present que totes les opcions que se’ns presenten són fruit de la percepció personal que tenim de la realitat. Cal tenir present que la nostra percepció personal està influenciada pels condicionaments culturals rebuts. Alliberar-nos d’aquest condicionaments i prejudicis és imprescindible per a què l’ànima pugui trobar la sendera correcta (Tikun).   Sabrem que estem en la sendera correcta quan sentirem que la nostra ànima vibra amb allò que estem fent. Aquest serà el camí de la predestinació que tan anhela la nostra Neshamà, la connexió perduda.