TOT ÉS CÀBALA

La lletra Xin uneix les sefirot Jojmá i Binà. Simbolitza l’element del foc i representa el canvi necessari per a millorar. Shim és la transmutació alquímica necessària pel gran canvi. Xin treballa al present a partir del passat per construir el futur. És l’energia que ens permet el canvi i l’adaptació constant en el procés d’expansió de la consciència. Xin és la força que ens permet alliberar-nos d’antics prejudicis i de falses idees.   La forma de la lletra Xin amb tres braços representa el desig de tots els éssers humans d’elevar-se cap amunt alçant els braços cap al cel per rebre la inspiració i l’ajuda divina. Els tres braços s’han identificat amb el present, passat i futur; amb el cos, l’esperit i l’anima; amb el sofre, el mercuri i la sal dels alquimistes. També simbolitza el pensament, la paraula i l’acció. Xin en hebreu significa dent. Les dents són les que ens permeten mastegar el menjar per digerir-lo. Amb aquest símil entenem que l’energia de la lletra Xin és la que ens ...

La lletra Mem simbolitza el retorn interior que permet la transformació personal. És la lletra de la introspecció que ens impulsa a aprofundir en la consciència per desvelar el misteri. Mem és símbol d’iniciació, de mort i renaixement. El valor numèric de la Mem es 40, i aquest número té a veure amb tots els processos de revelació. Els períodes de 40 són etapes de transformació com els 40 dies del Diluvi Universal, els 40 anys de peregrinació pel desert, els 40 dies que Moisès va romandre al Sinaí i Jesús al desert. També podríem citar la famosa crisis del 40. El Zohar diu: “Y este límite del Cielo se denomina Mi -¿Quién?- , porque por encima no hay más preguntas. Y existe otro, abajo, denominado Ma -¿Qué? ¿Qué diferencia hay entre uno y otro? Sino que el primero es oculto, y es llamado Mi y existe a modo de pregunta. [...] ¿Quién? es el límite superior del Cielo. ¿Qué? Es el límite inferior del Cielo. Y esto heredó Jacob, que unió un límite a otro, del límite inicial, que es el ¿Quién...

Àlef és la primera lletra de l’alfabet hebreu, simbolitza la presència divina, la unitat i l’essència. El seu valor numèric és 1. És el centre espiritual des d’on irradia el pensament establint el vincle entre el món superior i l’inferior, entre el cel i la terra. Simbolitza Adam Kadmon, l’Home Universal dominador de la creació. Àlef és l’energia de l’equilibri. L’extensió de la lletra àlef suma 13, que té la mateixa guematria (pes numèric) que la paraula amor. L’àlef revela que quan hi ha amor existeix unitat. Dos que s’estimen sumen 13 +13 = 26 que és el valor de YHVH, el nom secret de Déu, la Paraula Perduda, per tant la càbala interpreta que Déu apareix quan dues persones s’estimen. La lletra Àlef és l’energia que connecta les sefirot Jesed i Guevurà. Representa l’element aire. Està formada per una Iod superior (món inmanifestat) i una Iod inferior (món manifestat). L’aire és el mediador entre el foc (Shim) i l’aigua (Mem). Jesed és la voluntat, l’energia que activa tots els proces...

La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.   La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana. Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia. Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.   L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Unive...

La Càbala fa referència al pensament místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i al sud dels Pirineus Orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics reconeguts que van donar lloc a la seva posterior expansió, primer per la Península Ibèrica i després per la resta d’Europa. A l’hora de situar el naixement de la Càbala en terres catalanes hem de tenir en compte que fins l’11 de maig de 1258 ,en que fou signat el Tractat de Corbeil, el Comtat independent de la Provença era regit pel Casal de Barcelona arran del casament de Dolça de Provença i Ramon Berneguer III, l’any 1112. El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes és fruit de la tensió que va sorgir entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentalistes musulmans a Andalusia, concretament dels almohades que enva...

“Jo só del camp la rosa que poncella. Lo lliri de les valls que s’esbadella. Com un lliri entre espines, Així es ma estimada entre les nines”. Aquest estrofa del Càntic dels Càntics de mossèn Cinto Verdaguer la podem relacionar amb el versicle 18 del segon capítol del Gènesis que diu així: "Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» Segons alguns cabalistes podem atribuir el simbolisme d’aquest versicle a la Shejinà, la presència de Déu considerada com la darrera emanació de les 10 sefitot. Aquesta ajuda a la que fa referència el Gènesis és el llaç místic que ens uneix a l’altre món. La “mitja taronja “ que ressona quan estem en pau i silenci. Al Zohar podem llegir la següent versió del segon vers de la segona estrofa del Càntic dels Càntics: "Así como la rosa entre las espinas, así se encuentra mi bien amada entre las doncellas" La rosa protegida per les espines també simbolitza el "Secret" prohibit...

La sefira de Jesed s’ha associat a la llum per la seva capacitat d’expansió. Els cabalistes consideren que correspon al primer dia de la creació quan va ser dit “Que existeixi la llum”. L’objectiu de la creació és el triomf de Jesed, per aquest motiu el creador establí un món incomplert i un home imperfecte. Triar entre el bé i el mal, entre la llum i la foscor, es la funció del lliure albir que tenim. És així com podrem finalitzar la Gran Obra i posar ordre al caos si ens ho proposem “Ordo ab Chao”. Jesed significa misericòrdia, bondat, amor i clemència. En l’àmbit psicològic es basa en la màxima “Estima als altres com a tu mateix”. Això significa que primer hem d’aprendre a estimar-nos a nosaltres mateixos, a descobrir i estimar la nostra ànima. Els desequilibris en aquesta dimensió, a nivell psicològic, es manifesten, per defecte, en la humiliació quan ho dono tot i no penso en mi. Per excés el desequilibri es manifesta en l’egoisme i la manca d’empatia vers els altres. La supèrbia ...

"Compren amb saviesa i siguis savi amb enteniment" és màxima del “Séfer Yetsirà” que fa referència a les tres primeres sefirot. Recordem que Keter és la corona, Jojmà la saviesa i Binà l’enteniment. Totes tres conformen la dimensió del pensament que precedeix l’acció a realitzar. En aquest cas Keter és qui realitza l’acció, Jojmà la idea i Binà l’estratègia que es durà a terme. Quan tenim un desig o la voluntat emprendre una acció (Keter) es necessari que aquesta idea es converteixi en projecte i per això cal dotar-la de la saviesa que prové de Jojmà. Aquesta saviesa que arriba en silenci i de forma intuïtiva ens empenyerà a iniciar l’acció, però abans cal dissenyar l’estratègia. Binà es la dimensió de la intel•ligència, la que posarà els límits a Jojmà, la que escodrinyarà i processarà totes les dades per a què el projecte pugui tenir èxit.   Cal tenir present que una resposta ràpida de la Binà, gairebé mai acostuma a ser l’encertada. El coneixement s’adquireix amb l’aliança...

El món on vivim està influenciat per una sèrie de lleis còsmiques que configuren un temps cíclic que transita per varies etapes. Es tracta d’una evolució descendent on a cada etapa es va perdent més i mes espiritualitat i intel•lectualitat. És una mena d’allunyament del punt primigeni de la creació on podem pensar que l’energia espiritual es va condensant (materialitzant) cada cop més, com més s’allunya en l’expansió de l’espai-temps.  Aquest procés va degradant la societat fins al punt que es perd el concepte d’unitat primigènia i cada ésser humà es veu a si mateix com un ser plenament autònom, sense empatia vers els altres. En casos extrems arriba a sentir-se con un déu que està per damunt del bé i el mal.   Segons la mitologia grega aquestes etapes es coneixien com les edats de “Or, Plata, Bonze i Ferro”. La mateixa idea la trobem a la tradició hindú, on a les escriptures vèdiques se citen també aquestes quatre etapes còsmiques: Satyá-yuga, Duapára-yuga, Tretā-yuga y Kali-y...

"El Llibre de la Creació” (Sefer Yetzirah) és un dels referents de la literatura cabalística. Gershom Scholem situa la data de la seua aparició vers els segles III i IV. Segons Manuel Forcano “el text del Llibre de la Creació ha estat interpretat durant més de mil anys de maneres molt diferents i sovint divergents, ja sigui com un tractat filosòfic, com un manual de màgia blanca, com una guia de meditació, com un opuscle cosmològic, com un vademècum per a la càbala i, fins i tot, com un tractat de gramàtica sobre l’estructura i la fonètica de la llengua hebrea”. Aquest opuscle escrit en vers descriu la formació de l’Univers a partir de les 22 lletres de l’alfabet hebreu i les 10 sefirot: "A través de trenta-dos senderes misterioses de saviesa el Senyor dels Exercits ha traçat l’Univers de tres maneres: amb l’escriptura, amb la xifra y amb la seua combinació. Només s’han emprat les deu xifres i les vint-i-dues lletres fonamentals". Saadia Gaon (882-942) és l’autor de l’ún...

Segons Jàmblic els "somnis enviats pels déus" es produeixen quan el somni cessa i comencem a despertar-nos, o bé quan estem entre la vigília i el son. Aquest estat intermedi en el qual no estem ni totalment adormits ni totalment desperts es mostra com l'estat apropiat perquè pugui manifestar-se el símbol visionari. Es tracta de l'estat mental que encara conserva el punt de consciència necessari que permetrà rebre el missatge i guardar-lo en la memòria pel posterior record i desxiframent. És aquest estat intermedi, en el que no estem totalment desperts ni totalment adormits, el mateix en què Henry Corbin situava les experiències visionàries dels místics sufís, i Carl Gustav Jung atribuïa a l'aflorament dels missatges de l'inconscient. La psiquiatria actual corrobora aquestes visions i les classifica com al•lucinacions hipnagògiques i hipnopòmpiques. Per la seva banda Paracels considerava fa o no fa el mateix. Explicava que de visions n'hi ha de dues classe...

El número 7 és un dels números més sagrats perquè manifesta la relació entre la Divinitat, representada pel número 3, i la creació, representada pel número 4. Diu la càbala que el món va ser creat per la voluntat del seu Creador. Aquesta voluntat “Ratzón” en hebreu s’associa a la tercera lletra de l’alfabet hebreu, “Guimel” . Després de la lletra “Guimel” ve la lletra “Dalet”, que té el valor de 4 i el significat de “porta”, que en aquest cas s’interpreta com espai de recepció. Si sumem el valor numèric de les dos lletres fem cap al 7, que correspon als set dies de la setmana. El Gènesis diu que el món va ser creat en sis dies per voluntat divina (Guimel, valor 3). Però per a què la voluntat es manifestés calia una recepció de la mateixa (Dalet, valor 4). La càbala considera que el Creador va limitar la seva pròpia voluntat per crear el món actual. Aquesta limitació autoimposada es va manifestar amb l’emanació de les 10 sefirot que són la causa primigènia de l’Univers.

Per entendre com es configura la realitat podem partir dels conceptes “Ser” i “No Ser”, “manifestació i ocultament” o “l’U i el múltiple”. Tot el que existeix es real perquè així ho percebem amb els sentits corporals que ens permeten apreciar la seva manifestació. Però per a que alguna cosa es manifesti una altra s’ha d’amagar. Per exemple quan es manifesta la llum s’oculta la foscor i quan es manifesta el so, desapareix el silenci. D’aquesta manera podem dir que el Ser és la manifestació y el No Ser el seu ocultament.   A tall d’exemple podem parlar dels jeroglífics egipcis i els primers alfabets que es picaven a la pedra. Al buidar la pedra apareixia la paraula, es a dir, la manifestació apareixia a l’espai que quedava buit. Per tan, “Ser” i “No Ser” són els dos pols que configuren tota la realitat.   La unitat i la multiplicitat són resultat d’aquests dos pols, car sense l’1 no podrien existir ni el 2, ni el 3, ni la resta de la processió numèrica que arriba fins al 10 (1+0...

Al Zohar podem llegir que l’extensió de les mans tenen la facultat de connectar amb els 10 poders celestials . Per aquest motiu quan les alcem al cel cal fer-ho amb intenció devota per a què aquests 10 poders vessin de dalt a baix en el nostre ajut. El Zohar també explica que si aquest gest es fa sense devoció el 10 poders es giraran contra nosaltres. Tres d’aquests poders són intel•lectuals: Jojmà és la saviesa , el poder intuïtiu de la inspiració on es manifesta la revelació divina. Binà és el poder cognitiu de la comprensió que ens permetrà conceptualitzar la informació que rep Jojmà. Daat és el coneixement que adquirim quan Jojmà i Binà festegen en la dansa harmònica que eleva la nostra consciencia.   Jesed és el primer poder de la triada emocional, la seva força emana de l’amor i la benevolència. Guevurà és el poder restrictiu de la fortalesa, la que posa els límits a l’amor incondicional de Jesed. És l’espasa de la Justícia, la justa mesura. Tiferet és el poder de la veritat,...

Al “Sefer Yetzirà” (Llibre de la Creació) podem llegir: “Amb trenta-dos senderes místiques de saviesa, esculpí Yah, Senyor dels Exercits, Déu d’Israel, Déu vivent, el Rei de l’Univers [...] i creà el seu Univers [...] Deu sefirot del no res i vint-i-dues lletres de fonament. Les 32 senderes es refereixen a les 10 sefirot i a les 22 lletres de l’alfabet hebreu. Les 10 sefirot , s’identifiquen amb els 10 números emanats de Déu, que conjuntament amb les 22 lletres de l’alfabet hebreu, són els instruments de la creació. “Amb deu coses va ser creat el món: amb saviesa, enteniment, raó, força, amenaça, poder, rectitud, judici, amor i compassió”. (Talmud)

A l’Estrella de David se li han atribuït diversos significats simbòlics. La unió dels dos triangles s'ha referit a la unió de lo masculí i lo femení, a la dualitat matèria-esperit, i al retrobament del món de baix amb el de dalt. En l’àmbit de la càbala l'Estrella de David es relaciona amb el número 7 tenint en compte les sis puntes i el centre. El número sis fa referència a la materialitat de les sis direccions de l’espai cap on ens podem dirigir. El numero 7 (la suma del 3+4, que representen a la Divinitat i a la creació), simbolitza l’espiritualitat que dona sentit a la matèria. En el Zohar s’identifica cada punta de l’estrella amb una sefirot de l'Univers de Yetziràh. El triangle superior el configurarien Tiferet, Jesed y Guevurà, que formen la tríada intel•lectual de l'home, el triangle inferior la integrarien Yesod, Netzaj i Hod, la triada emocional. Aquestes sis sefirot també representen els atributs amb que Déu va crear l’Espai-Temps (l’Univers). L’hexagrama tam...

L'Arbre de la Vida, com emanació de l'Ein Sof (infinit) , conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les sefirot i per tota la creació. D'aquesta manera, és l'estructura bàsica de l'Univers i es presenta com l’eina capaç de desentranyar el misteri de la creació i la naturalesa del cosmos i de l'home. Podem entendre l'Arbre de la Vida com un mapa que ens ajudarà a descobrir la nostra manera de ser i de comportar-nos. A nivell psicològic cada sefirá del l’Arbre de la Vida representa un àmbit de la nostra psique, tant pel que fa a la manera com percebem l'existència com per la forma com ens hi manifestem.  Com si fos la fulla d'un arbre convencional que realitza la fotosíntesi, cada sefirà és capaç d'adquirir certa quantitat de llum (Or) en funció de la seva superfície (Kli). Amb aquesta "fotosíntesi" podem dir que l'Arbre de la Vida s'autoalimenta. Les seves fulles (kli) creixen absorbint...

Adam, el primer home fet a imatge de Déu, abans que Eva tingué de parella a Lilit. Aquesta no va acceptar la submissió a Adam i va fugir del Paradís. A grans trets Adam simbolitzava l'espiritualitat i Lilit la raó. ¿Por qué he de yacer debajo de ti? Preguntava Lilit, "yo también fui hecha con polvo, igual que tú". Lilith va fer cap a la vora del mar Roig on paria 100 dimonis per dia.... A l’Arbre de la Vida psicològic Lilit és l’arquetip negatiu de la Binà. Representa la racionalitat extrema que no accepta res que faci trontrollar les seves creences i percepcions. És el dogmatisme portat a l’extrem, la rigidesa que no accepta que res escapi al seu control. La Binà és el pensament lògic, racional, el que procedeix en forma lineal i conseqüèncial, per inducció i deducció. El pensament analògic seria el que prové de l’associació, en un procés subliminal d’elaboració que condueix a una intuïció aparentment immediata. Es dona per analogia i extrapolació, i es manifesta a la s...