Salta al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta història

Ramon Llull i la càbala II. Els 125 Escalons de la Perfecció

Un concepte cabalístic que va tenir protagonisme durant el segle XIII va ser el dels “125 Escalons de la Perfecció”. Es tracta d’una escala d’accés al coneixement de Déu que suposa un creixement personal a cada graó que s’accedeix. Aquesta escala mística podria estar inspirada en la visió d’Ezequiel referent a la Carrossa de la Merkabà on el descens de la Merkabà representa el descens a les profunditats de la psique que permet l’ascensió als mons superiors del coneixement. Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana. Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors: Univers d’Assià – Nefesh Univers de Yetzirà - Ruaj Univers de Brià – Neshamà Univers d’Atz...

Ramon Llull i la càbala

“Al tombant del segle XIII es traduïa “La Guia dels perplexos” de Maimònides del judeoàrab a l’hebreu i vint anys després un resum al llatí. Aquestes traduccions van contribuir a difondre idees i ensenyaments filosòfics en les comunitats jueves de l’Europa cristiana. A aquesta transmissió de coneixements no li faltaren detractors i al llarg del segle XIII i començament del XIV, d’una manera semblant com s’intentava controlar l’estudi de la filosofia aristotèlica, a les universitats, tingué lloc un debat entre les autoritats laiques i religioses de les comunitats jueves a favor i en contra de la filosofia”. [1] “Els ensenyaments cabalístics sobre Déu i la creació sembla que feien de contrapès dels ensenyaments filosòfics de Maimònides i els seus seguidors. El Déu extremadament abstracte i impersonal dels filòsofs era reemplaçat per un Déu amb uns atributs divins, o sefirot, la faç, revelada de la divinitat, estretament vinculats amb la creació. De la divinitat infinita i inescrutable (...

La catalanitat de la Càbala

La Càbala fa referència al pensament místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i al sud dels Pirineus Orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics reconeguts que van donar lloc a la seva posterior expansió, primer per la Península Ibèrica i després per la resta d’Europa. A l’hora de situar el naixement de la Càbala en terres catalanes hem de tenir en compte que fins l’11 de maig de 1258 ,en que fou signat el Tractat de Corbeil, el Comtat independent de la Provença era regit pel Casal de Barcelona arran del casament de Dolça de Provença i Ramon Berneguer III, l’any 1112. El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes és fruit de la tensió que va sorgir entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentalistes musulmans a Andalusia, concretament dels almohades que enva...

Sefarad i el Sidur català

Sefarad (סְפָרַד) és el topònim bíblic que s’ha identificat amb el territori de la Penísula Ibèrica que inclou l’antiga Corona Catalano-Aragonesa, (Catalunya Nord inclosa) i la Corona de Castella. L’arriba més importants de jueus a Catalunya es remunta a l’any 132-135 quan tingué lloc la tercera revolta judeo-romana. Adrià for l’emperador romà de l’època que amb la voluntat d’acabar d’una vegada per totes amb les  insurreccions dels jueus va aplicar una contundent reprimenda que va comportar més de mig milió de morts i la primera gran diàspora. Molts d’aquest hebreus que van sobreviure a les persecucions van ser obligat a exiliar-se a l'altra punta del món,  la costa catalana actual. La mitologia popular de les Terres de l’Ebre atribueix a aquest fet al topònim ebrenc. Investigacions recents d’Idan Pérez, barceloní que treballa al Departament de Manuscrits i Llibres Rars de la  Biblioteca Nacional d'Israel,  corroboren la teoria que sustenten diferents investig...

Càbala Cristiana

La Càbala Cristiana sorgeix a Florència a finals del segle XV. Anys abans alguns jueus conversos al cristianisme com Abner de Burgos sostenien una visió cristològica de la Càbala intentant demostrar que en realitat era una teologia cristiana oculta. L’Ars combinatoria de Ramon Llull també va donar arguments a aquesta nova reinterpretació. L’any 1463 la família Medici va encarregar a Marsilio Ficino la traducció del grec al llatí de la filosofia pagana, entre altres les obres de Plató i les atribuïdes a Hermes Trismegits. Arran de les traduccions Ficino va elaborar la teoria anomenada Prisca Theologia que considerava tota la literatura escrita abans de Jesús presentava de manera velada la teologia cristiana. Plató, Pitàgores, Hermes i Zoroastre havien estat transmissors del cristianisme ocult que es remuntava als temps adàmics. Giovanni Pico della Mirandola que va ser un dels  gran precursors de la Càbala Cristiana del Renaixement, va escriure: “Cuando adquirí estos libros cabalísti...

Catalunya, el bressol de la càbala

La paraula Cábala significa "recepció", en el sentit d'una tradició revelada que passa oralment de generació a generació. Fa referència al moviment místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i sud dels Pirineus orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics que van donar lloc a l’expansió de la Càbala, primer per la Península Ibèrica i després per Europa. No podrem entendre la Càbala des de la perspectiva d’una tradició mística unificada perquè les seves arrels mítiques es remunten als temps bíblics i d’aleshores ençà moltes han estat les tendències conceptuals, escoles i cabalistes que han anat forjant aquest coneixement. El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes es fruit de la tensió que sorgeix entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentaliste...