Passa al contingut principal

Catalunya, el bressol de la càbala

La paraula Cábala significa "recepció", en el sentit d'una tradició revelada que passa oralment de generació a generació. Fa referència al moviment místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i sud dels Pirineus orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics que van donar lloc a l’expansió de la Càbala, primer per la Península Ibèrica i després per Europa.

No podrem entendre la Càbala des de la perspectiva d’una tradició mística unificada perquè les seves arrels mítiques es remunten als temps bíblics i d’aleshores ençà moltes han estat les tendències conceptuals, escoles i cabalistes que han anat forjant aquest coneixement.


El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes es fruit de la tensió que sorgeix entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic.
Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentalistes musulmans a Andalusia. Aquest fet va provocar un èxode jueu que, entre altres llocs, va fer cap especialment a la Catalunya Nord, Girona, Barcelona i Tortosa.

Hem d'afegir que ens situem en l'època de les creuades on els jueus tornaren a ser perseguits i Catalunya fou un dels pocs territori on es van sentir protegits perquè no va participar en la seva persecució.
 
Del sud peninsular va arribar la desconeguda filosofia neoplatònica que havia estat traduïda de l’àrab. Basada en la teoria de l’emanació d'on tot sorgia a partir de Déu, aquesta filosofia va permetre sistematitzar les 10 sefirot com els 10 poders divins. Així mateix la teoria neoplatònica del descens i retorn de l’ànima a l’origen també va inspirar als nous cabalistes.

Fins aleshores els grecs s’havien preguntat què és Déu, i els jueus no s’ho preguntaven perquè el consideraven incognoscible. Es limitaven a viure d’acord als manaments bíblics.

Podem entendre el sorgiment de la Càbala com un sincretisme entre aquests dos pensament. Arran de la pregunta grega de qui és Déu i a la rabínica de per què cal complir els seus manaments, la càbala teosòfica respon que Déu no és ni la voluntat de la Bíblia ni la saviesa grega. Déu és un concepte abstracte anomenat Ein Sof (infinit) que es revela a si mateix a través d’un sistema de 10 poders anomenats sefirot.

Aquest Déu, tal com podem llegir a la Bíblia, no es perfecte, moltes coses li surten malament, per això les destrueix i refà varies vegades. Els cabalistes teúrgics consideren que aquestes imperfeccions es poden reparar amb la conducta humana correcta.

Per a saber més: “cábala hebrea y cábala cristiana” de Moshé Idel.