TOT ÉS CÀBALA

Sovint valorem les coses quan les hem perdut. Així podem entendre l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís. Tots dos menjaren de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal i d’aquesta manera la seva consciència es va fragmentar en la percepció dual que tenim d'aquest món que ens ha tocat viure.   Contínuament estem discernint i dubtant entre dues opcions o possibilitats. La càbala interpreta que Adam i Eva mengaren massa aviat de l'Arbre del Bè i del Mal perquè encara no tenien el coneixement necessari per destriar entre les dues opcions que contínuament se'ns apareixen a la vida quotidiana. Fer les coses justes al moment just és una de les claus de l'èxit. Menjar a destemps de l'Arbre del Bé i del Mal també significa no saber fer les coses quan s'han de fer. Tota aquesta confusió i caos podem dir que no la comporta la dualitat, sinó les nostres limitacions personals. El Gènesis també explica que al Jardí de l’Edèn hi havia un altre arbre, el de la Vida Eterna. El frui...

Segons Jàmblic els "somnis enviats pels déus" es produeixen quan el somni cessa i comencem a despertar-nos, o bé quan estem entre la vigília i el son. Aquest estat intermedi en el qual no estem ni totalment adormits ni totalment desperts es mostra com l'estat apropiat perquè pugui manifestar-se el símbol visionari. Es tracta de l'estat mental que encara conserva el punt de consciència necessari que permetrà rebre el missatge i guardar-lo en la memòria pel posterior record i desxiframent. És aquest estat intermedi, en el que no estem totalment desperts ni totalment adormits, el mateix en què Henry Corbin situava les experiències visionàries dels místics sufís, i Carl Gustav Jung atribuïa a l'aflorament dels missatges de l'inconscient. La psiquiatria actual corrobora aquestes visions i les classifica com al•lucinacions hipnagògiques i hipnopòmpiques. Per la seva banda Paracels considerava fa o no fa el mateix. Explicava que de visions n'hi ha de dues classe...

A l’Estrella de David se li han atribuït diversos significats simbòlics. La unió dels dos triangles s'ha referit a la unió de lo masculí i lo femení, a la dualitat matèria-esperit, i al retrobament del món de baix amb el de dalt. En l’àmbit de la càbala l'Estrella de David es relaciona amb el número 7 tenint en compte les sis puntes i el centre. El número sis fa referència a la materialitat de les sis direccions de l’espai cap on ens podem dirigir. El numero 7 (la suma del 3+4, que representen a la Divinitat i a la creació), simbolitza l’espiritualitat que dona sentit a la matèria. En el Zohar s’identifica cada punta de l’estrella amb una sefirot de l'Univers de Yetziràh. El triangle superior el configurarien Tiferet, Jesed y Guevurà, que formen la tríada intel•lectual de l'home, el triangle inferior la integrarien Yesod, Netzaj i Hod, la triada emocional. Aquestes sis sefirot també representen els atributs amb que Déu va crear l’Espai-Temps (l’Univers). L’hexagrama tam...