TOT ÉS CÀBALA

Segons el Séfer Yetzirà, Déu va crear el món amb 32 senders místics: les 22 lletres de l'alfabet hebreu i les 10 emanacions divines anomenades 'sefirot'. Les lletres hebrees són "les pedres angulars" de la creació,per tant, també són un motiu de meditació, contemplació i d’accés als altres universos creats. El Zohar ens parla de l’existència d’universos paral•lels, de fet la paraula càbala prové del verb “Lekabel”, que significa “paral•lel”, així que podem dir que la càbala estudia aquestes altres realitats ocultes. La metafísica cabalística contempla la divisió entre "els mons de dalt" i els seus paral•lels "els mons de baix".  Expliquen alguns cabalistes que les lletres hebrees també es manifesten en aquestes dues realitats apareixent en forma espiritual als mons superiors; per poder accedir-hi la càbala afirma que una via és a través del treball amb les seves paral•leles, les lletres del món físic.

“Em trobo asseguda al tribunal, el lloc entre les voluntats individuals dels éssers (columna Jaquín) i la voluntat universal del Ser (columna Boaz). Sóc la guardiana de l’equilibri entre lo individual i lo universal. Tinc el poder de restablir-lo cada cop que és violat. Sóc l’ordre, la salut, l’harmonia i la justícia. La corona que porto indica que la meva missió ve de dalt, de la providència; la balança i l’espasa que duc a les mans simbolitzen l’equilibri que he protegir i la manera de fer-ho”. Tots nosaltres, quan pensem assumim el paper de jutges, destriem el bé del mal, la veritat de la mentida, el que ens agrada del que ens incomoda. Però cal tenir present que una cosa és jutjar i l’altra condemnar. Podrem jutjar els actes però mai a qui els fa perquè ens és impossible accedir als impulsos de la seva ànima. Aquell qui condemna als altres assumeix una potestat per a la que no està capacitat i els arguments de veritat i justícia que pugui presentar seran falsos perquè li son incogn...

“Jo só del camp la rosa que poncella. Lo lliri de les valls que s’esbadella. Com un lliri entre espines, Així es ma estimada entre les nines”. Aquest estrofa del Càntic dels Càntics de mossèn Cinto Verdaguer la podem relacionar amb el versicle 18 del segon capítol del Gènesis que diu així: "Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.» Segons alguns cabalistes podem atribuir el simbolisme d’aquest versicle a la Shejinà, la presència de Déu considerada com la darrera emanació de les 10 sefitot. Aquesta ajuda a la que fa referència el Gènesis és el llaç místic que ens uneix a l’altre món. La “mitja taronja “ que ressona quan estem en pau i silenci. Al Zohar podem llegir la següent versió del segon vers de la segona estrofa del Càntic dels Càntics: "Así como la rosa entre las espinas, así se encuentra mi bien amada entre las doncellas" La rosa protegida per les espines també simbolitza el "Secret" prohibit...

Segons Evelyn Underhill la mística cristiana es una forma de coneixement de l’Absolut que no pretén transformar o millorar el món visible. La seva expressió més alta es la unió de l’individu amb la realitat suprema (unió mystica).   R. Wolfson, professor d’Estudis Jueus a la Universitat de Califòrnia considera que l’estudi de les fonts apocalíptiques i dels textos de Qumran proporcionen un model místic diferent que no està basat en la unió mística sinó en un procés d’angelificació on l’ésser humà creua el llindar de l’espai-temps per convertir-se en membre del regne celestial. D’aquesta manera només es pot parlar de mística quan l’experiència deriva en una transformació òntica.  A tall d’exemple a l’Èxode 34 podem llegir: 28 Y él estuvo allí con Jehová cuarenta días y cuarenta noches; no comió pan ni bebió agua. Y escribió en tablas las palabras del convenio, los diez mandamientos. 29 Y aconteció que descendiendo Moisés del monte Sinaí con las dos tablas del testimonio en su m...

El Rei David va sentir una forta atracció per Betsabé i per a poder amagar l'adulteri i aconseguir-la un cop prenyada, va enviar al seu espòs al front, amb la consigna que els seus companys el deixessin sol a primera línia de combat per a que d’aquesta manera l’enemic el pogués matar. Joseph Gikatilla i Moisés de Lleó, destacats cabalistes coetanis de Castella, van valorar l’ètica de David de manera distinta malgrat que tots dos coincidien en que Betsabé estava destinada a David des de la creació del món. El Zohar, escrit per Moisés de Lleó segons molts historiadors, s’esforça per excusar i defensar l’adulteri de David i Betsabé, per la seva banda Joseph Gikatilla , considerava que David havia pecat perquè va mantenir relacions sexuals amb Betsabé massa precipitadament.   La unió precipitada de David i Betsabé es considerada una repetició del pecat original, quan Adam va menjar de l’Arbre del Coneixement del Bé i el Mal abans que el seu fruit madurés. Arran de la temeritat de David...

Al Zohar podem llegir que l’extensió de les mans tenen la facultat de connectar amb els 10 poders celestials . Per aquest motiu quan les alcem al cel cal fer-ho amb intenció devota per a què aquests 10 poders vessin de dalt a baix en el nostre ajut. El Zohar també explica que si aquest gest es fa sense devoció el 10 poders es giraran contra nosaltres. Tres d’aquests poders són intel•lectuals: Jojmà és la saviesa , el poder intuïtiu de la inspiració on es manifesta la revelació divina. Binà és el poder cognitiu de la comprensió que ens permetrà conceptualitzar la informació que rep Jojmà. Daat és el coneixement que adquirim quan Jojmà i Binà festegen en la dansa harmònica que eleva la nostra consciencia.   Jesed és el primer poder de la triada emocional, la seva força emana de l’amor i la benevolència. Guevurà és el poder restrictiu de la fortalesa, la que posa els límits a l’amor incondicional de Jesed. És l’espasa de la Justícia, la justa mesura. Tiferet és el poder de la veritat,...

A l’Estrella de David se li han atribuït diversos significats simbòlics. La unió dels dos triangles s'ha referit a la unió de lo masculí i lo femení, a la dualitat matèria-esperit, i al retrobament del món de baix amb el de dalt. En l’àmbit de la càbala l'Estrella de David es relaciona amb el número 7 tenint en compte les sis puntes i el centre. El número sis fa referència a la materialitat de les sis direccions de l’espai cap on ens podem dirigir. El numero 7 (la suma del 3+4, que representen a la Divinitat i a la creació), simbolitza l’espiritualitat que dona sentit a la matèria. En el Zohar s’identifica cada punta de l’estrella amb una sefirot de l'Univers de Yetziràh. El triangle superior el configurarien Tiferet, Jesed y Guevurà, que formen la tríada intel•lectual de l'home, el triangle inferior la integrarien Yesod, Netzaj i Hod, la triada emocional. Aquestes sis sefirot també representen els atributs amb que Déu va crear l’Espai-Temps (l’Univers). L’hexagrama tam...

Diu el Zohar “Quan les ànimes baixen a aquest món l’anima masculina i l’ànima femenina estan unides. Un cop han baixat, se separen, i cadascuna va pel seu costat, van a animar cossos diferents, un d’home i l’altre de dona”. Al començament l’ànima és andrògina. Quan abandona el “casal” de les ànimes, triga 33 anys abans d’encarnar-se en un cos. Durant aquest temps visita el Jardí de l’Edèn on se li ensenya la Llum dels Justos, i la Guehenna (l’infern) on veu el Foc del Rigor. Desprès se separarà en dues parts, l’aspecte masculí i el femení, que s’encarnaran en cossos de diferent sexe. Quan l’ésser humà assoleix els mèrits suficients rep el premi de retrobar-se amb la seva ànima bessona., aquella de la que fou separat.

Al Zohar podem llegir: “El primer home era mascle i femella fins que Déu el dividir en dos. Aquest és el Misteri Suprem, inaccessible per la intel•ligència humana”. “Sabem per tradició que les lletres Vav i Hei estan col•locades en ordre alfabètic, una al costat de l’altra. La primera es el principi masculí i la segona el femení. Aquests dos principis estan units com home i dona. Tots dos no formen sinó un”. A l’Arbre de la Vida “Daat” simbolitza la qualitat d’harmonitzar els diferents punts de vista i les confrontacions. Daat és el coneixement ocult que permet mantenir l'equilibri entre lo femení i lo masculí. Amarar-nos de Daat ens ajudarà a conciliar els contraris que són fruit de la percecció dual del món.

 "Así como la rosa entre las espinas, así se encuentra mi bien amada entre las doncellas" (Zohar). Ester Cohen: “Esta rosa protegida por espinas sugiere un espacio separado, privilegiado y de difícil acceso que sugiere un viaje simbólico que tendrá como objetivo llegar al centro de la rosa. […] Acechar a la doncella del palacio, es decir, al Texto, es un acto que se lleva a cabo siguiendo paso a paso las diversas etapas. Solo al final la doncella se desprende del velo y el místico-caballero-lector se convierte en amo de la casa. […] Figuras como el laberinto y la rosa, como el palacio y la llave, ponen en contacto la Cábala española con un universo que trasciende las fronteras del pensamiento judaico y la sitúan en una esfera universal”.

La càbala identifica la Shejinà com la presencia de Déu que es manifestava sobre l’Arca de l’Aliança. Joseph ben Abraham Gikatilla explica que quan Israel va pecar i el Temple fou destruït, la Shejinà va fugir del seu interior per poder fer cap al temple interior de tots els homes justos. Al Zohar podem llegir:   “Tots els missatges que el Rei suprem envia aquí baix, arriben per mediació de la Shejinà; i tots els missatges que el món inferior mana al Rei arriben a la Shejinà, que els transmet al Rei. Així sabem que la Shejinà és la intermediària entre el món de dalt i el món de baix.”. (Zohar III, 50b-51a). Alguns cabalistes identifiquen aquest intermediari amb Metratron-Enoch i altres tradicions amb Toth, Hermes i Mercuri.

Als voltants de l’any 1275 a Castella apareix el “Sepher ha-Zohar” conegut com el Llibre de l’Esplendor. Són més de mil pàgines escrites en arameu i de forma pseudoepigràfica que presenta les discussions teològiques i didàctiques del rabí del segle II Simeó bar Yochai amb els seus amics i deixebles. Segons G. Scholem fou escrit per Moisés de Lleó, altres cabalistes li busquen un origen més mític i l’atribueixen al mateix Simeó bar Yochai. Mircea Eliade a "Historia de las creencias y las ideas religiosas III" cita el Zohar amb les següents paraules: “Según G. Scholem, el “Zohar” representa la teosofía judía, es decir una doctrina mística cuyo principal objetivo es el conocimiento y la descripción de las obras misteriosas de la divinidad. El Dios oculto está desprovisto de cualidades y atributos; el Zohar y los cabalistas lo llaman "Ein-Sof", es decir, el infinito. Este Dios, sin embargo, a pesar de estar oculto, actúa en todo el universo y de este modo manifiesta cie...