Sefarad (סְפָרַד) és el topònim bíblic que s’ha identificat amb el territori de la Penísula Ibèrica que inclou l’antiga Corona Catalano-Aragonesa, (Catalunya Nord inclosa) i la Corona de Castella. L’arriba més importants de jueus a Catalunya es remunta a l’any 132-135 quan tingué lloc la tercera revolta judeo-romana. Adrià for l’emperador romà de l’època que amb la voluntat d’acabar d’una vegada per totes amb les insurreccions dels jueus va aplicar una contundent reprimenda que va comportar més de mig milió de morts i la primera gran diàspora. Molts d’aquest hebreus que van sobreviure a les persecucions van ser obligat a exiliar-se a l'altra punta del món, la costa catalana actual. La mitologia popular de les Terres de l’Ebre atribueix a aquest fet al topònim ebrenc. Investigacions recents d’Idan Pérez, barceloní que treballa al Departament de Manuscrits i Llibres Rars de la Biblioteca Nacional d'Israel, corroboren la teoria que sustenten diferents investig...