TOT ÉS CÀBALA

Un concepte cabalístic que va tenir protagonisme durant el segle XIII va ser el dels “125 Escalons de la Perfecció”. Es tracta d’una escala d’accés al coneixement de Déu que suposa un creixement personal a cada graó que s’accedeix. Aquesta escala mística podria estar inspirada en la visió d’Ezequiel referent a la Carrossa de la Merkabà on el descens de la Merkabà representa el descens a les profunditats de la psique que permet l’ascensió als mons superiors del coneixement. Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana. Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors: Univers d’Assià – Nefesh Univers de Yetzirà - Ruaj Univers de Brià – Neshamà Univers d’Atz...

“Al tombant del segle XIII es traduïa “La Guia dels perplexos” de Maimònides del judeoàrab a l’hebreu i vint anys després un resum al llatí. Aquestes traduccions van contribuir a difondre idees i ensenyaments filosòfics en les comunitats jueves de l’Europa cristiana. A aquesta transmissió de coneixements no li faltaren detractors i al llarg del segle XIII i començament del XIV, d’una manera semblant com s’intentava controlar l’estudi de la filosofia aristotèlica, a les universitats, tingué lloc un debat entre les autoritats laiques i religioses de les comunitats jueves a favor i en contra de la filosofia”. [1] “Els ensenyaments cabalístics sobre Déu i la creació sembla que feien de contrapès dels ensenyaments filosòfics de Maimònides i els seus seguidors. El Déu extremadament abstracte i impersonal dels filòsofs era reemplaçat per un Déu amb uns atributs divins, o sefirot, la faç, revelada de la divinitat, estretament vinculats amb la creació. De la divinitat infinita i inescrutable (...

En una entrada anterior hem comentat la transformació òntica que consisteix en un canvi en l’aspecte físic de l’iniciat en els misteris. Com hem vist a l’Èxode 34 29-30 diu: Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l’aliança. No s’adonava que li resplendia tota la cara pel fet d’haver parlat amb el Senyor.  Aaron i tots els israelites van veure com li irradiava la cara i no gosaven acostar-se-li. En hebreu el verb “irradiar” prové de “keren” que pot significar “raig de llum”o “banya”. Aquest darrer significa va induir a Sant Jeroni a traduir a la Vulgata la paraula “cornuta” per “banya”, D’aquesta traducció es va valer Miquel Àngel per esculpir el famós Moisès amb banyes. Hem de tenir present, que en aquells temps, les banyes estaven associades al concepte de divinitat tant a Mesopotàmia com a Canaan on els déus es representaven amb banyes. A la tradició oriental la transformació física del rostre també era i és associ...

Segons Evelyn Underhill la mística cristiana es una forma de coneixement de l’Absolut que no pretén transformar o millorar el món visible. La seva expressió més alta es la unió de l’individu amb la realitat suprema (unió mystica).   R. Wolfson, professor d’Estudis Jueus a la Universitat de Califòrnia considera que l’estudi de les fonts apocalíptiques i dels textos de Qumran proporcionen un model místic diferent que no està basat en la unió mística sinó en un procés d’angelificació on l’ésser humà creua el llindar de l’espai-temps per convertir-se en membre del regne celestial. D’aquesta manera només es pot parlar de mística quan l’experiència deriva en una transformació òntica.  A tall d’exemple a l’Èxode 34 podem llegir: 28 Y él estuvo allí con Jehová cuarenta días y cuarenta noches; no comió pan ni bebió agua. Y escribió en tablas las palabras del convenio, los diez mandamientos. 29 Y aconteció que descendiendo Moisés del monte Sinaí con las dos tablas del testimonio en su m...