En una entrada anterior hem comentat la transformació òntica que consisteix en un canvi en l’aspecte físic de l’iniciat en els misteris. Com hem vist a l’Èxode 34 29-30 diu: Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l’aliança. No s’adonava que li resplendia tota la cara pel fet d’haver parlat amb el Senyor. Aaron i tots els israelites van veure com li irradiava la cara i no gosaven acostar-se-li.
En hebreu el verb “irradiar” prové de “keren” que pot significar “raig de llum”o “banya”. Aquest darrer significa va induir a Sant Jeroni a traduir a la Vulgata la paraula “cornuta” per “banya”, D’aquesta traducció es va valer Miquel Àngel per esculpir el famós Moisès amb banyes. Hem de tenir present, que en aquells temps, les banyes estaven associades al concepte de divinitat tant a Mesopotàmia com a Canaan on els déus es representaven amb banyes.
A la tradició oriental la transformació física del rostre també era i és associada a l’expansió de la consciencia, es a dir a l’adquisició de coneixement. A la Xina la dilatació dels sins frontals, són signes evidents d’avanç espiritual i es denominen col•loquialment “les protuberàncies del guerrer” o “els sols de la compassió”. A la iconografia cristiana bizantina també trobem representacions de la dilatació dels sins frontals, per exemple al Sant Nicolàs del monestir de Dukhov.