TOT ÉS CÀBALA

Sovint valorem les coses quan les hem perdut. Així podem entendre l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís. Tots dos menjaren de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal i d’aquesta manera la seva consciència es va fragmentar en la percepció dual que tenim d'aquest món que ens ha tocat viure.   Contínuament estem discernint i dubtant entre dues opcions o possibilitats. La càbala interpreta que Adam i Eva mengaren massa aviat de l'Arbre del Bè i del Mal perquè encara no tenien el coneixement necessari per destriar entre les dues opcions que contínuament se'ns apareixen a la vida quotidiana. Fer les coses justes al moment just és una de les claus de l'èxit. Menjar a destemps de l'Arbre del Bé i del Mal també significa no saber fer les coses quan s'han de fer. Tota aquesta confusió i caos podem dir que no la comporta la dualitat, sinó les nostres limitacions personals. El Gènesis també explica que al Jardí de l’Edèn hi havia un altre arbre, el de la Vida Eterna. El frui...

Quan dos interlocutors entren en una discussió aferrissada es produeix un xoc entre dos criteris contraris. L’un no escolta l’altre, només importa guanyar el debat per satisfer l’ego, i en algun cas vèncer al contrari per humiliar-lo. Aquests tipus de discussions corresponen al que s’anomena consciencia bet (dual). Hi ha un altre tipus de debat que correspondria al que s’anomena consciencia alef (d’unitat). En aquest supòsit cada interlocutor empatitzar amb l’altre i encara que no comparteixi la seva opinió l’entén. Compren que els arguments que s’esposen són conseqüència de la percepció de la realitat que se’n té actualment i que s’ha anat forjant a través del que s’ha pogut aprendre i conceptualitzar a través l’estudi i l’experiència personal. Un exemple de consciencia bet seria la defensa a ultrança de l’existència o no d’un possible “penalti” no gaire clar. La consciencia alef, en aquest cas, no es posicionaria i consideraria que es podria pitar o no perquè hauria arguments en ...

Una de les causes del patiment interior el provoca el binomi èxit-fracàs. La societat altament competitiva ens pot submergir en un bucle d’autoexigència que sempre ens abocarà a la sensació de fracàs i culpa quan no puguem assolir els reptes que ens hem marcat. Aquests reptes poden ser múltiples i dispars, des de l’objectiu de formar una família i triomfar a la feina fins al propòsit d’assolir prestigi social. Les conseqüències d’aquest suposat fracàs ens poden conduir a la baixa autoestima, a l’aïllament i fins i tot a la desesperació. Un dels motius de l’aparició de la baixa autoestima és el desconeixement que tenim de la nostra estructura psíquica i mental, altrament dita ànima. Ens pensem que la perfecció existeix i no admetem les nostres limitacions humanes. Si quan assolim un èxit ens en marquem un altre més alt podem dir que tornem a casella de sortida i mentre continuem en aquest bucle ens impedim créixer interiorment i arribar a la pau interior. L’autoexigència per l’èxit pre...