TOT ÉS CÀBALA

Un concepte cabalístic que va tenir protagonisme durant el segle XIII va ser el dels “125 Escalons de la Perfecció”. Es tracta d’una escala d’accés al coneixement de Déu que suposa un creixement personal a cada graó que s’accedeix. Aquesta escala mística podria estar inspirada en la visió d’Ezequiel referent a la Carrossa de la Merkabà on el descens de la Merkabà representa el descens a les profunditats de la psique que permet l’ascensió als mons superiors del coneixement. Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana. Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors: Univers d’Assià – Nefesh Univers de Yetzirà - Ruaj Univers de Brià – Neshamà Univers d’Atz...

La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.   La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana. Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia. Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.   L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Unive...

Segons la Càbala podem dividir l’ànima en 5 nivells de consciència que correspondrien a 5 aspectes del nostre ser.   El primer nivell es “Nefesh” i fa referència a les necessitats vitals del nostre cos. Representa el nostre aspecte biològic, podem dir que és l’ànima animal que precisa de les necessitats físiques d’alimentació, sexe, salut, etc. És el nivell més baix de la consciència , la força vital del cos que desapareix al morir, El segon aspecte de l’ànima es diu “Ruaj” i és el nivell psíquic, la nostra identitat. Integra la part emocional i la intel•lectual, i condiciona la nostra relació amb els altres. Si Nefesh és la força vital de cos, Ruaj és la seva força emocional. El tercer nivell és la Neshamà. Correspon a l’ànima més personal i que no pertany exclusivament a aquest espai-temps. Es tracta de l’ànima que rota, la que ve de vides passades i romandrà en altres cossos a les vides futures. La Neshamà és la part de l’ànima que té la capacitat se superar els límits conceptu...

En una entrada anterior hem comentat la transformació òntica que consisteix en un canvi en l’aspecte físic de l’iniciat en els misteris. Com hem vist a l’Èxode 34 29-30 diu: Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí portant a les mans les dues taules de pedra amb el document de l’aliança. No s’adonava que li resplendia tota la cara pel fet d’haver parlat amb el Senyor.  Aaron i tots els israelites van veure com li irradiava la cara i no gosaven acostar-se-li. En hebreu el verb “irradiar” prové de “keren” que pot significar “raig de llum”o “banya”. Aquest darrer significa va induir a Sant Jeroni a traduir a la Vulgata la paraula “cornuta” per “banya”, D’aquesta traducció es va valer Miquel Àngel per esculpir el famós Moisès amb banyes. Hem de tenir present, que en aquells temps, les banyes estaven associades al concepte de divinitat tant a Mesopotàmia com a Canaan on els déus es representaven amb banyes. A la tradició oriental la transformació física del rostre també era i és associ...

Filó d’Alexandria ( segle I), considerat el primer filòsof jueu, afirmava que l’ànima té un part racional (Neshamà) que resideix al cap, una part més espiritual (Ruaj) amb seu al pit i una part instintiva (Nefesh) que se situa a l’abdomen. La part racional és la que procedeix de la divinitat, per tant és immortal i subsisteix al cos. Aquesta Neshamà serà l’anhel constant que desitja alliberar-se de les cadenes del cos per retornar a les esferes celestials d’on prové. Aquest camí de retorn serà possible quan l’ésser humà hagi assolit la puresa necessària per conviure als móns més subtils. El cos no es considerat, en cap cas, una presó de l’ànima, sinó el medi més adequat per l’aprenentatge i per la transmutació del ser. Segons la Càbala actual l’ànima està integrada por 5 nivells de consciència (imaginem una matrioska russa). El primer nivell es “Nefesh” i fa referència a les necessitats vitals del nostre cos. El segon aspecte es diu “Ruaj” i és l’aspecte emocional (la interrelació amb ...

Podem definir la consciencia com el coneixement d’un mateix i de tot el que ens envolta. Des de la càbala podríem parlar de la consciència cosmològica i de la consciencia psíquica. Totes dues relacionades perquè tenen el mateix origen, la màtrix del Ein-Sof (Infinit).  La consciència psíquica s’aplica al coneixement que tenim de la vida quotidiana i la cosmològica al de la creació de l’Univers. La manca de consciencia es manifesta en la ignorància que condueix o ens submergeix en el mal. El nivell de consciència de cadascú de nosaltres vindrà determinat pel reconeixement i la gratitud que manifestem en saber valorar l’esforç els altres i les meravelles del món.  El coneixement (daat) ens aproparà a la felicitat i la ignorància al mal, i a mesura que adquirim més consciència psíquica avançarem per la senda de la consciència còsmica. Podem resumir que la consciència és la connexió amb l’Ein-Sof, diguem-li Infinit, Dèu, Màtrix o com més ens agradi.

Quan dos interlocutors entren en una discussió aferrissada es produeix un xoc entre dos criteris contraris. L’un no escolta l’altre, només importa guanyar el debat per satisfer l’ego, i en algun cas vèncer al contrari per humiliar-lo. Aquests tipus de discussions corresponen al que s’anomena consciencia bet (dual). Hi ha un altre tipus de debat que correspondria al que s’anomena consciencia alef (d’unitat). En aquest supòsit cada interlocutor empatitzar amb l’altre i encara que no comparteixi la seva opinió l’entén. Compren que els arguments que s’esposen són conseqüència de la percepció de la realitat que se’n té actualment i que s’ha anat forjant a través del que s’ha pogut aprendre i conceptualitzar a través l’estudi i l’experiència personal. Un exemple de consciencia bet seria la defensa a ultrança de l’existència o no d’un possible “penalti” no gaire clar. La consciencia alef, en aquest cas, no es posicionaria i consideraria que es podria pitar o no perquè hauria arguments en ...

Un home envoltat de llibres es pregunta què és la saviesa. El món és savi o intel·ligent? Una veueta que no surt dels llibres li diu: el món és intel·ligent, es gasta milions en fer bombes atòmiques per destruir 8 vegades el planeta, però no sap matar un virus microscòpic. Si el món fos savi s'hauria gastat aquests diners en investigació, sanitat i educació, per exemple. Aleshores veueta que és la saviesa? La veueta respon, saviesa sóc jo, la font d'inspiració on beuen els homes i dones extraordinaris, soc la germana de la intel·ligència i l'experiència, i totes tres som el que anomeneu consciència.