Un concepte cabalístic que va tenir protagonisme durant el segle XIII va ser el dels “125 Escalons de la Perfecció”. Es tracta d’una escala d’accés al coneixement de Déu que suposa un creixement personal a cada graó que s’accedeix. Aquesta escala mística podria estar inspirada en la visió d’Ezequiel referent a la Carrossa de la Merkabà on el descens de la Merkabà representa el descens a les profunditats de la psique que permet l’ascensió als mons superiors del coneixement.
Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana.
Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors:
Univers d’Assià – Nefesh
Univers de Yetzirà - Ruaj
Univers de Brià – Neshamà
Univers d’Atzilut – Jaià
Adam Kadmon –Iejidà.
Aquest serien els cinc graons principals on cadascun d’ells tindria 5 subdivisions que correspondrien a un nivell de l’ànima on cadascun d’aquest nivells tindria també 5 subnivells.
UNIVERS D’ASSIÀ
Nefesh de Nefesh
Ruaj de Nefesh
Neshamà de Nefesh
Jaià de Nefesh
Jetzirà de Nefesh
Nefesh de Ruaj
Ruaj de Ruaj... fins a 25 subnivells
5 x5 x 5 = 125
Altres cabalistes relaciones els 125 escalons amb els 25 nivells d’elevació que troben en cadascun dels 5 llibres de la Torà. Cada nivell faria referència a un nivell d’experimentació i aprenentatge que corregiria la nostra ànima (Tikun). Podem recordar que cadascun dels 5 universos representa un nivell d’ocultació de la llum divina, una contracció. D’aquesta manera com més ens allunyem de la llum menys la copsem, per aquest motiu quan ens situem als graons més inferiors no tenim necessitat de Déu perquè no el coneixem. Quan degut als nostres actes comencem a escalar pels 125 graons comencem a sentir la llum de la divinitat fins arribar a un punt que ni podem ni ens volem aturar.
Un llibre que vessa saviesa per tot arreu és el “Liber de ascenso et descensu intellectus”de Ramon Llull que data de l’any 1293. Aquest llibre guarda una estreta relació amb els 125 Escalons de la Perfecció i el moviment d’ascens i descens de la Merkabà que acabem de comentar. Ramon Llull ens parla de l’escala que cal pujar i baixar per accedir fins el coneixement de Déu. Llull no només descriu cadascun dels graons sinó que explica la manera com pujar-hi. Per a Llull el coneixement s’assoleix ascendint primer als nivells superiors i baixant després als inferiors per poder comprendre’ls.
A cada escaló el coneixement s’ha d’enfrontar als distints elements de la naturalesa per copsar-los amb un pensament inductiu. Aquests elements s’enumeren des del més imperfecte al més perfecte, i són: pedra, flama, planta, brut (animal irracional) home, cel, àngel i Déu. El mètode per desvelar la naturalesa d’aquests elements es basa en l’anàlisi del que denomina 12 termes, i son: acte, passió, naturalesa, accident, substància, simplicitat, composició, individuació, espècie, gènere i entitat. Aquests 12 termes són el medi per pujar i baixar per l’escala del coneixement i Llull la qualifica com la segona escala. La tercera escala té 5 escalons: sensible, imaginable, dubtable, creïble i intel•ligible. Aquesta darrera és la que ens permet ascendir des de lo sensible a lo intel•ligible; es tracta del procés mental que cal desenvolupar.
Si fem servir el raonament analògic serem capaços de copsar les similituds entre els 125 escalons de la càbala i l’escala del coneixement de Ramon Llull. Els 12 termes de Llull els podem agrupar per associar-los als 5 universos de la càbala, d’aquesta manera tenim:
Univers d’Assià: àmbit de la matèria. Minerals, vegetals i animals irracionals (pedra, flama, planta, brut). Nivell de l’ànima Nefesh.
Univers de Jetzirà: àmbit de la psique. L’home amb la seva ànima, Microcosmos. Nivell de l’ànima Ruaj.
Univers de Brià: àmbit de la creació del cosmos. El cel, Macrocosmos. Nivell de l’ànima Neshamà.
Univers de Atzilut: àmbit de l’emanació. L’àngel. Nivell de l’ànima Jaià.
Adam Kadmón: àmbit de l’Infinit (Ein-Sof). Déu. Nivell de l’ànima Iejidà.
Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana.
Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors:
Univers d’Assià – Nefesh
Univers de Yetzirà - Ruaj
Univers de Brià – Neshamà
Univers d’Atzilut – Jaià
Adam Kadmon –Iejidà.
Aquest serien els cinc graons principals on cadascun d’ells tindria 5 subdivisions que correspondrien a un nivell de l’ànima on cadascun d’aquest nivells tindria també 5 subnivells.
UNIVERS D’ASSIÀ
Nefesh de Nefesh
Ruaj de Nefesh
Neshamà de Nefesh
Jaià de Nefesh
Jetzirà de Nefesh
Nefesh de Ruaj
Ruaj de Ruaj... fins a 25 subnivells
5 x5 x 5 = 125
Altres cabalistes relaciones els 125 escalons amb els 25 nivells d’elevació que troben en cadascun dels 5 llibres de la Torà. Cada nivell faria referència a un nivell d’experimentació i aprenentatge que corregiria la nostra ànima (Tikun). Podem recordar que cadascun dels 5 universos representa un nivell d’ocultació de la llum divina, una contracció. D’aquesta manera com més ens allunyem de la llum menys la copsem, per aquest motiu quan ens situem als graons més inferiors no tenim necessitat de Déu perquè no el coneixem. Quan degut als nostres actes comencem a escalar pels 125 graons comencem a sentir la llum de la divinitat fins arribar a un punt que ni podem ni ens volem aturar.
Un llibre que vessa saviesa per tot arreu és el “Liber de ascenso et descensu intellectus”de Ramon Llull que data de l’any 1293. Aquest llibre guarda una estreta relació amb els 125 Escalons de la Perfecció i el moviment d’ascens i descens de la Merkabà que acabem de comentar. Ramon Llull ens parla de l’escala que cal pujar i baixar per accedir fins el coneixement de Déu. Llull no només descriu cadascun dels graons sinó que explica la manera com pujar-hi. Per a Llull el coneixement s’assoleix ascendint primer als nivells superiors i baixant després als inferiors per poder comprendre’ls.
A cada escaló el coneixement s’ha d’enfrontar als distints elements de la naturalesa per copsar-los amb un pensament inductiu. Aquests elements s’enumeren des del més imperfecte al més perfecte, i són: pedra, flama, planta, brut (animal irracional) home, cel, àngel i Déu. El mètode per desvelar la naturalesa d’aquests elements es basa en l’anàlisi del que denomina 12 termes, i son: acte, passió, naturalesa, accident, substància, simplicitat, composició, individuació, espècie, gènere i entitat. Aquests 12 termes són el medi per pujar i baixar per l’escala del coneixement i Llull la qualifica com la segona escala. La tercera escala té 5 escalons: sensible, imaginable, dubtable, creïble i intel•ligible. Aquesta darrera és la que ens permet ascendir des de lo sensible a lo intel•ligible; es tracta del procés mental que cal desenvolupar.
Si fem servir el raonament analògic serem capaços de copsar les similituds entre els 125 escalons de la càbala i l’escala del coneixement de Ramon Llull. Els 12 termes de Llull els podem agrupar per associar-los als 5 universos de la càbala, d’aquesta manera tenim:
Univers d’Assià: àmbit de la matèria. Minerals, vegetals i animals irracionals (pedra, flama, planta, brut). Nivell de l’ànima Nefesh.
Univers de Jetzirà: àmbit de la psique. L’home amb la seva ànima, Microcosmos. Nivell de l’ànima Ruaj.
Univers de Brià: àmbit de la creació del cosmos. El cel, Macrocosmos. Nivell de l’ànima Neshamà.
Univers de Atzilut: àmbit de l’emanació. L’àngel. Nivell de l’ànima Jaià.
Adam Kadmón: àmbit de l’Infinit (Ein-Sof). Déu. Nivell de l’ànima Iejidà.