La càbala es pot definir com el compendi de coneixements sobre el cosmos i l’ésser humà que s’ha anat forjant durant la història de la mística jueva.
La paraula càbala es pot traduir com “recepció” en el sentit que aquests coneixements, fins el segle XX, sempre han estat transmesos per tradició oral i de manera secreta, de mestre a deixeble.
La càbala es un corpus de saviesa que pretén el creixement interior de l’ésser humà i el desenvolupament de tot el seu potencial en el que avui en dia coneixem com “expansió de la consciència”.
La càbala sosté que l'ésser humà (microcosmos) és un fractal de l’Univers (macrocosmos), d’aquesta manera entenen les lleis que operen a l’Univers entendrem la naturalesa de l’ànima humana, la seva estructura i el seu comportament.
Malgrat que els orígens mítics del misticisme hebreu es remunten als temps bíblics, entre els experts , hi ha acord en situar a Catalunya com a bressol de la càbala.
Entre els segles XII i XII la Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics que van donar lloc a l’expansió de la Càbala, primer per la Península Ibèrica i després per la resta d’Europa. Podem afirmar per tant que la càbala ha estat la gran aportació que Catalunya ha fet a l’espiritualitat de la humanitat.
A grans trets s’ha considerat l’existència de dos grans corrents cabalístics, el teosòfic-teúrgic i l’extàtic. El primer teoritza sobre l’estructura del món diví i la manera en que l’ésser humà pot contribuir a la seva harmonia a partir de la seva actitud personal. Segons aquest corrent cosmològic Déu precisa del treball de l’home per a què el món sigui perfeccionat.
La càbala extàtica té un caire antropomòrfic, lluny del desig d’influir en l’harmonia de la creació cerca l’experiència mística de l’individu, el contacte directe amb la divinitat.
Un tercer corrent cabalístic és el màgic, que pretén despertar les aptituds ocultes dels éssers humans que permeten operar la realitat quotidiana.
Podem resumir que la càbala teosòfica, també anomenada clàssica es focalitza en la comprensió de l’Univers; la càbala extàtica en l’aspecte espiritual i psicològic de l’individu, i la càbala màgica en activar els seus poders sobrenaturals.
Els estudiants de càbala afirmen que el seu estudi els ha anat transformant a nivell intel·lectual i psicològic. D’una banda han experimentat un canvi de percepció del coneixement que els a obert els ulls a noves perspectives de la realitat que romanien ocultes. De l’altra banda han experimentat una important reducció del nivell de conflictivitat vers els altres i un alliberament del sentiment de culpabilitat.
Per aprofundir en el coneixement de la càbala, clarificar dubtes i formular preguntes esteu convidats a unir-vos al grup de Facebook Sod22/Ebre
La paraula càbala es pot traduir com “recepció” en el sentit que aquests coneixements, fins el segle XX, sempre han estat transmesos per tradició oral i de manera secreta, de mestre a deixeble.
La càbala es un corpus de saviesa que pretén el creixement interior de l’ésser humà i el desenvolupament de tot el seu potencial en el que avui en dia coneixem com “expansió de la consciència”.
La càbala sosté que l'ésser humà (microcosmos) és un fractal de l’Univers (macrocosmos), d’aquesta manera entenen les lleis que operen a l’Univers entendrem la naturalesa de l’ànima humana, la seva estructura i el seu comportament.
Malgrat que els orígens mítics del misticisme hebreu es remunten als temps bíblics, entre els experts , hi ha acord en situar a Catalunya com a bressol de la càbala.
Entre els segles XII i XII la Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics que van donar lloc a l’expansió de la Càbala, primer per la Península Ibèrica i després per la resta d’Europa. Podem afirmar per tant que la càbala ha estat la gran aportació que Catalunya ha fet a l’espiritualitat de la humanitat.
La càbala extàtica té un caire antropomòrfic, lluny del desig d’influir en l’harmonia de la creació cerca l’experiència mística de l’individu, el contacte directe amb la divinitat.
Un tercer corrent cabalístic és el màgic, que pretén despertar les aptituds ocultes dels éssers humans que permeten operar la realitat quotidiana.
Podem resumir que la càbala teosòfica, també anomenada clàssica es focalitza en la comprensió de l’Univers; la càbala extàtica en l’aspecte espiritual i psicològic de l’individu, i la càbala màgica en activar els seus poders sobrenaturals.
Els estudiants de càbala afirmen que el seu estudi els ha anat transformant a nivell intel·lectual i psicològic. D’una banda han experimentat un canvi de percepció del coneixement que els a obert els ulls a noves perspectives de la realitat que romanien ocultes. De l’altra banda han experimentat una important reducció del nivell de conflictivitat vers els altres i un alliberament del sentiment de culpabilitat.