TOT ÉS CÀBALA

Un concepte cabalístic que va tenir protagonisme durant el segle XIII va ser el dels “125 Escalons de la Perfecció”. Es tracta d’una escala d’accés al coneixement de Déu que suposa un creixement personal a cada graó que s’accedeix. Aquesta escala mística podria estar inspirada en la visió d’Ezequiel referent a la Carrossa de la Merkabà on el descens de la Merkabà representa el descens a les profunditats de la psique que permet l’ascensió als mons superiors del coneixement. Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana. Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors: Univers d’Assià – Nefesh Univers de Yetzirà - Ruaj Univers de Brià – Neshamà Univers d’Atz...

Segons la Càbala podem dividir l’ànima en 5 nivells de consciència que correspondrien a 5 aspectes del nostre ser.   El primer nivell es “Nefesh” i fa referència a les necessitats vitals del nostre cos. Representa el nostre aspecte biològic, podem dir que és l’ànima animal que precisa de les necessitats físiques d’alimentació, sexe, salut, etc. És el nivell més baix de la consciència , la força vital del cos que desapareix al morir, El segon aspecte de l’ànima es diu “Ruaj” i és el nivell psíquic, la nostra identitat. Integra la part emocional i la intel•lectual, i condiciona la nostra relació amb els altres. Si Nefesh és la força vital de cos, Ruaj és la seva força emocional. El tercer nivell és la Neshamà. Correspon a l’ànima més personal i que no pertany exclusivament a aquest espai-temps. Es tracta de l’ànima que rota, la que ve de vides passades i romandrà en altres cossos a les vides futures. La Neshamà és la part de l’ànima que té la capacitat se superar els límits conceptu...

Filó d’Alexandria ( segle I), considerat el primer filòsof jueu, afirmava que l’ànima té un part racional (Neshamà) que resideix al cap, una part més espiritual (Ruaj) amb seu al pit i una part instintiva (Nefesh) que se situa a l’abdomen. La part racional és la que procedeix de la divinitat, per tant és immortal i subsisteix al cos. Aquesta Neshamà serà l’anhel constant que desitja alliberar-se de les cadenes del cos per retornar a les esferes celestials d’on prové. Aquest camí de retorn serà possible quan l’ésser humà hagi assolit la puresa necessària per conviure als móns més subtils. El cos no es considerat, en cap cas, una presó de l’ànima, sinó el medi més adequat per l’aprenentatge i per la transmutació del ser. Segons la Càbala actual l’ànima està integrada por 5 nivells de consciència (imaginem una matrioska russa). El primer nivell es “Nefesh” i fa referència a les necessitats vitals del nostre cos. El segon aspecte es diu “Ruaj” i és l’aspecte emocional (la interrelació amb ...

Podem definir el lliure albir com la sensació que tenim els éssers humans de creure que podem escollir lliurement les nostres decisions. Segons la càbala tot està predestinat, perquè tot el que ha estat, és i serà es trobava en potència a l’infinit (Ein Sof) abans de l’emanació que va crear l’univers i tot el que hi habita. Malgrat que cal creure en el lliure albir per no caure en la indolència, hem de tenir present que totes les opcions que se’ns presenten són fruit de la percepció personal que tenim de la realitat. Cal tenir present que la nostra percepció personal està influenciada pels condicionaments culturals rebuts. Alliberar-nos d’aquest condicionaments i prejudicis és imprescindible per a què l’ànima pugui trobar la sendera correcta (Tikun).   Sabrem que estem en la sendera correcta quan sentirem que la nostra ànima vibra amb allò que estem fent. Aquest serà el camí de la predestinació que tan anhela la nostra Neshamà, la connexió perduda.

Diu el Zohar “Quan les ànimes baixen a aquest món l’anima masculina i l’ànima femenina estan unides. Un cop han baixat, se separen, i cadascuna va pel seu costat, van a animar cossos diferents, un d’home i l’altre de dona”. Al començament l’ànima és andrògina. Quan abandona el “casal” de les ànimes, triga 33 anys abans d’encarnar-se en un cos. Durant aquest temps visita el Jardí de l’Edèn on se li ensenya la Llum dels Justos, i la Guehenna (l’infern) on veu el Foc del Rigor. Desprès se separarà en dues parts, l’aspecte masculí i el femení, que s’encarnaran en cossos de diferent sexe. Quan l’ésser humà assoleix els mèrits suficients rep el premi de retrobar-se amb la seva ànima bessona., aquella de la que fou separat.