Podem definir el lliure albir com la sensació que tenim els éssers humans de creure que podem escollir lliurement les nostres decisions. Segons la càbala tot està predestinat, perquè tot el que ha estat, és i serà es trobava en potència a l’infinit (Ein Sof) abans de l’emanació que va crear l’univers i tot el que hi habita.
Malgrat que cal creure en el lliure albir per no caure en la indolència, hem de tenir present que totes les opcions que se’ns presenten són fruit de la percepció personal que tenim de la realitat. Cal tenir present que la nostra percepció personal està influenciada pels condicionaments culturals rebuts. Alliberar-nos d’aquest condicionaments i prejudicis és imprescindible per a què l’ànima pugui trobar la sendera correcta (Tikun).
Sabrem que estem en la sendera correcta quan sentirem que la nostra ànima vibra amb allò que estem fent. Aquest serà el camí de la predestinació que tan anhela la nostra Neshamà, la connexió perduda.
Malgrat que cal creure en el lliure albir per no caure en la indolència, hem de tenir present que totes les opcions que se’ns presenten són fruit de la percepció personal que tenim de la realitat. Cal tenir present que la nostra percepció personal està influenciada pels condicionaments culturals rebuts. Alliberar-nos d’aquest condicionaments i prejudicis és imprescindible per a què l’ànima pugui trobar la sendera correcta (Tikun).
Sabrem que estem en la sendera correcta quan sentirem que la nostra ànima vibra amb allò que estem fent. Aquest serà el camí de la predestinació que tan anhela la nostra Neshamà, la connexió perduda.