TOT ÉS CÀBALA

"El Llibre de la Creació” (Sefer Yetzirah) és un dels referents de la literatura cabalística. Gershom Scholem situa la data de la seua aparició vers els segles III i IV. Segons Manuel Forcano “el text del Llibre de la Creació ha estat interpretat durant més de mil anys de maneres molt diferents i sovint divergents, ja sigui com un tractat filosòfic, com un manual de màgia blanca, com una guia de meditació, com un opuscle cosmològic, com un vademècum per a la càbala i, fins i tot, com un tractat de gramàtica sobre l’estructura i la fonètica de la llengua hebrea”. Aquest opuscle escrit en vers descriu la formació de l’Univers a partir de les 22 lletres de l’alfabet hebreu i les 10 sefirot: "A través de trenta-dos senderes misterioses de saviesa el Senyor dels Exercits ha traçat l’Univers de tres maneres: amb l’escriptura, amb la xifra y amb la seua combinació. Només s’han emprat les deu xifres i les vint-i-dues lletres fonamentals". Saadia Gaon (882-942) és l’autor de l’ún...

“Estos escritos contienen instrucciones para alcanzar la visión extática de las regiones celestiales de la Merkabá. Describen las peregrinaciones del extático por estas regiones: los siete cielos y los siete palacios o templos, las Hejalot, a través de los cuales viaja el místico de la Merkabá antes de llegar al trono de Dios. El viajero atraviesa por una serie de revelaciones relativas a las cosas celestiales y los secretos de la Creación, la jerarquía de los ángeles y las prácticas mágicas de la teúrgia. Cuando ha ascendido hasta el nivel más alto, se situar ante el trono y contempla una visión de la figura mística de la divinidad, en el símbolo de la “semejanza” con la apariencia de un hombre, que el profeta Ezequiel pudo ver sobre el trono de la Merkabá. Allí recibe la revelación de las medidas del cuerpo, en hebreo "Shi'ur comá", es decir, una descripción antropomórfica de la divinidad, que surge como el hombre primordial pero también como el amante del Cantar de los...

Als voltants de l’any 1275 a Castella apareix el “Sepher ha-Zohar” conegut com el Llibre de l’Esplendor. Són més de mil pàgines escrites en arameu i de forma pseudoepigràfica que presenta les discussions teològiques i didàctiques del rabí del segle II Simeó bar Yochai amb els seus amics i deixebles. Segons G. Scholem fou escrit per Moisés de Lleó, altres cabalistes li busquen un origen més mític i l’atribueixen al mateix Simeó bar Yochai. Mircea Eliade a "Historia de las creencias y las ideas religiosas III" cita el Zohar amb les següents paraules: “Según G. Scholem, el “Zohar” representa la teosofía judía, es decir una doctrina mística cuyo principal objetivo es el conocimiento y la descripción de las obras misteriosas de la divinidad. El Dios oculto está desprovisto de cualidades y atributos; el Zohar y los cabalistas lo llaman "Ein-Sof", es decir, el infinito. Este Dios, sin embargo, a pesar de estar oculto, actúa en todo el universo y de este modo manifiesta cie...