TOT ÉS CÀBALA

Segons el Séfer Yetzirà, Déu va crear el món amb 32 senders místics: les 22 lletres de l'alfabet hebreu i les 10 emanacions divines anomenades 'sefirot'. Les lletres hebrees són "les pedres angulars" de la creació,per tant, també són un motiu de meditació, contemplació i d’accés als altres universos creats. El Zohar ens parla de l’existència d’universos paral•lels, de fet la paraula càbala prové del verb “Lekabel”, que significa “paral•lel”, així que podem dir que la càbala estudia aquestes altres realitats ocultes. La metafísica cabalística contempla la divisió entre "els mons de dalt" i els seus paral•lels "els mons de baix".  Expliquen alguns cabalistes que les lletres hebrees també es manifesten en aquestes dues realitats apareixent en forma espiritual als mons superiors; per poder accedir-hi la càbala afirma que una via és a través del treball amb les seves paral•leles, les lletres del món físic.

La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.   La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana. Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia. Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.   L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Unive...

La Càbala fa referència al pensament místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i al sud dels Pirineus Orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics reconeguts que van donar lloc a la seva posterior expansió, primer per la Península Ibèrica i després per la resta d’Europa. A l’hora de situar el naixement de la Càbala en terres catalanes hem de tenir en compte que fins l’11 de maig de 1258 ,en que fou signat el Tractat de Corbeil, el Comtat independent de la Provença era regit pel Casal de Barcelona arran del casament de Dolça de Provença i Ramon Berneguer III, l’any 1112. El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes és fruit de la tensió que va sorgir entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentalistes musulmans a Andalusia, concretament dels almohades que enva...

Als voltants de l’any 1275 a Castella apareix el “Sepher ha-Zohar” conegut com el Llibre de l’Esplendor. Són més de mil pàgines escrites en arameu i de forma pseudoepigràfica que presenta les discussions teològiques i didàctiques del rabí del segle II Simeó bar Yochai amb els seus amics i deixebles. Segons G. Scholem fou escrit per Moisés de Lleó, altres cabalistes li busquen un origen més mític i l’atribueixen al mateix Simeó bar Yochai. Mircea Eliade a "Historia de las creencias y las ideas religiosas III" cita el Zohar amb les següents paraules: “Según G. Scholem, el “Zohar” representa la teosofía judía, es decir una doctrina mística cuyo principal objetivo es el conocimiento y la descripción de las obras misteriosas de la divinidad. El Dios oculto está desprovisto de cualidades y atributos; el Zohar y los cabalistas lo llaman "Ein-Sof", es decir, el infinito. Este Dios, sin embargo, a pesar de estar oculto, actúa en todo el universo y de este modo manifiesta cie...

Podem definir l’Arbre de la Vida com la representació simbòlica de l'emanació que va tenir lloc des del "Ein Sof" a l'univers creat. L'Àrbre de la Vida està integrat per 10 sefirot (dimensions) que representen diferents atributs de la divinitat. Totes juntes i ordenades configuren el "pla diví" que va ser capaç de posar ordre al caos inicial. L'Arbre de la Vida amaga l'essència del "Ein Sof" i conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les seves dimensions. D'aquesta manera es presenta com l'estructura bàsica de l'univers. El seu coneixement permet desentranyar el misteri de la creació, i la naturalesa del cosmos i de l'home.

El MAASE BERESHIT Els dos grans misteris de la mística hebrea són el Maasé Bereshit (Misteri de la Creació) i el Maasé Merkabà (Misteri del Carro de Foc). Estudiar i aprofundir en el misteri de la creació es fonamental per comprendre com s’estructura l’Univers i de quina manera ens condiciona i determina.   Segons el cabalista Isaac Lúria la creació es conseqüència d’un autoexili de Déu. L’infinit (Ein Sof) es contrau per crear un espai buit on apareixerà en un instant el temps i l’espai. Aquest espai buit rebrà de cop la força de les vibracions de l’infinit (Big-Bang) que retornaran immediatament al Ein Sof per tornar a entrar d’una manera més ordenada. Ara serà com un raig de llum (Kav) que s’anirà constrenyint, a mesura que entri la seva energia cada cop es farà més densa, fins que es convertirà en matèria. El principal font clàssica d’inspiració del Maasé Bereshit és el capítol 1 del Gènesis. EL MAASE MERKABÀ Si el Maasé Bereshit té relació amb l’estudi de la física (cosmologia...

La Càbala Cristiana sorgeix a Florència a finals del segle XV. Anys abans alguns jueus conversos al cristianisme com Abner de Burgos sostenien una visió cristològica de la Càbala intentant demostrar que en realitat era una teologia cristiana oculta. L’Ars combinatoria de Ramon Llull també va donar arguments a aquesta nova reinterpretació. L’any 1463 la família Medici va encarregar a Marsilio Ficino la traducció del grec al llatí de la filosofia pagana, entre altres les obres de Plató i les atribuïdes a Hermes Trismegits. Arran de les traduccions Ficino va elaborar la teoria anomenada Prisca Theologia que considerava tota la literatura escrita abans de Jesús presentava de manera velada la teologia cristiana. Plató, Pitàgores, Hermes i Zoroastre havien estat transmissors del cristianisme ocult que es remuntava als temps adàmics. Giovanni Pico della Mirandola que va ser un dels  gran precursors de la Càbala Cristiana del Renaixement, va escriure: “Cuando adquirí estos libros cabalísti...

A grans trets s’ha considerat l’existència de dos grans corrents cabalístics, el teosòfic-teúrgic i l’extàtic. El primer teoritza sobre l’estructura del món diví i la manera en que l’ésser humà pot contribuir a la seva harmonia a partir de la seva actitud personal. Segons aquest corrent cosmològic Déu precisa del treball de l’home per a què el món sigui perfeccionat. La càbala extàtica té un caire antropomòrfic, lluny del desig d’influir en l’harmonia de la creació cerca l’experiència mística de l’individu, el contacte directe amb la divinitat.   Un tercer corrent cabalístic és el màgic, que pretén despertar les aptituds ocultes dels éssers humans que permeten operar la realitat quotidiana. Podem resumir que la càbala teosòfica, també anomenada clàssica es focalitza en la comprensió de l’Univers; la càbala extàtica en l’aspecte espiritual i psicològic de l’individu, i la càbala màgica en activar els seus poders sobrenaturals.

La paraula Cábala significa "recepció", en el sentit d'una tradició revelada que passa oralment de generació a generació. Fa referència al moviment místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i sud dels Pirineus orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics que van donar lloc a l’expansió de la Càbala, primer per la Península Ibèrica i després per Europa. No podrem entendre la Càbala des de la perspectiva d’una tradició mística unificada perquè les seves arrels mítiques es remunten als temps bíblics i d’aleshores ençà moltes han estat les tendències conceptuals, escoles i cabalistes que han anat forjant aquest coneixement. El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes es fruit de la tensió que sorgeix entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentaliste...