Passa al contingut principal

Càbala Cristiana

La Càbala Cristiana sorgeix a Florència a finals del segle XV. Anys abans alguns jueus conversos al cristianisme com Abner de Burgos sostenien una visió cristològica de la Càbala intentant demostrar que en realitat era una teologia cristiana oculta. L’Ars combinatoria de Ramon Llull també va donar arguments a aquesta nova reinterpretació.

L’any 1463 la família Medici va encarregar a Marsilio Ficino la traducció del grec al llatí de la filosofia pagana, entre altres les obres de Plató i les atribuïdes a Hermes Trismegits. Arran de les traduccions Ficino va elaborar la teoria anomenada Prisca Theologia que considerava tota la literatura escrita abans de Jesús presentava de manera velada la teologia cristiana. Plató, Pitàgores, Hermes i Zoroastre havien estat transmissors del cristianisme ocult que es remuntava als temps adàmics.

Giovanni Pico della Mirandola que va ser un dels  gran precursors de la Càbala Cristiana del Renaixement, va escriure:

“Cuando adquirí estos libros cabalísticos a un precio no exiguo para mí los hube leído con la mayor diligencia e incansable esfuerzo, vi en ellos (dios es testigo) no tanto la religión mosaica como la religión cristiana. Allí está el misterio de la Trinidad, allí la encarnación del Verbo, allí la divinidad del Mesías; allí he leído acerca del pecado original, su expiación mediante Cristo, la Jerusalén Celestial, la caída de los demonios, los órdenes de los ángeles, el purgatorio y los castigos del infierno, lo mismo que leemos diariamente en Pablo y Dionisio, en Jerónimo y Agustín. Pero en aquellas palabras que conciernen a la filosofía, parece escucharse realmente a Pitágoras y a Platón, cuyos principios están tan estrechamente ligados con la fe cristiana que nuestro Agustín da inconmensurables gracias a Dios porque los libros de los platónicos llegaran a nuestra manos”.

Bibliografia:

"Cábala hebrea y cábala cristiana". Moshé Idel.
"Espiritualidad de los movimientos esotéricos modernos". Antoine Faivre/Jacob Needleman.