TOT ÉS CÀBALA

Segons el Séfer Yetzirà, Déu va crear el món amb 32 senders místics: les 22 lletres de l'alfabet hebreu i les 10 emanacions divines anomenades 'sefirot'. Les lletres hebrees són "les pedres angulars" de la creació,per tant, també són un motiu de meditació, contemplació i d’accés als altres universos creats. El Zohar ens parla de l’existència d’universos paral•lels, de fet la paraula càbala prové del verb “Lekabel”, que significa “paral•lel”, així que podem dir que la càbala estudia aquestes altres realitats ocultes. La metafísica cabalística contempla la divisió entre "els mons de dalt" i els seus paral•lels "els mons de baix".  Expliquen alguns cabalistes que les lletres hebrees també es manifesten en aquestes dues realitats apareixent en forma espiritual als mons superiors; per poder accedir-hi la càbala afirma que una via és a través del treball amb les seves paral•leles, les lletres del món físic.

Un concepte cabalístic que va tenir protagonisme durant el segle XIII va ser el dels “125 Escalons de la Perfecció”. Es tracta d’una escala d’accés al coneixement de Déu que suposa un creixement personal a cada graó que s’accedeix. Aquesta escala mística podria estar inspirada en la visió d’Ezequiel referent a la Carrossa de la Merkabà on el descens de la Merkabà representa el descens a les profunditats de la psique que permet l’ascensió als mons superiors del coneixement. Els 125 Escalons són els 5 graons de cada Univers on cadascun d’ells es divideix en 5 més. El cabalista ha de pujar i baixar per aquesta escala que també fa referència als cinc nivells de l’ànima i les seves 5 subdivisions. Quan puja adquireix coneixement i quan baixa l’aplica al Món d’Assià, a la vida quotidiana. Recordem la correspondència entre els 5 universos i els 5 nivells de l’ànima que em explicat en entrades anteriors: Univers d’Assià – Nefesh Univers de Yetzirà - Ruaj Univers de Brià – Neshamà Univers d’Atz...

David Bohm ha estat considerat un del més destacats físics quàntics de tots els temps. Al llibre la“La totalidad y el orden implicado”, conclou que existeix una ment universal que és la que unifica tota la creació i està connectada amb les ments individuals.   Bohm distingeix pensament i intel•ligència. El pensament faria referència a la facultat adquirida que ens permet actuar al medi on vivim. Seria la resposta activa de la memòria en cada fase de la vida (respostes intel•lectuals, emocionals, musculars i físiques). Amb aquesta definició entenem el pensament com un procés mecànic i irrellevant. Discernir si els pensaments són adequats o no per afrontar qualsevol situació o requeriment precisa d’una energia diferent que no sigui mecànica. Per al físic quàntic, aquesta energia és la intel•ligència perquè permet transcendir les limitacions de la memòria degut a què el seu origen no forma part de les limitacions del cos humà.   La càbala comparteix aquest raonament que parteix d...

“Em trobo asseguda al tribunal, el lloc entre les voluntats individuals dels éssers (columna Jaquín) i la voluntat universal del Ser (columna Boaz). Sóc la guardiana de l’equilibri entre lo individual i lo universal. Tinc el poder de restablir-lo cada cop que és violat. Sóc l’ordre, la salut, l’harmonia i la justícia. La corona que porto indica que la meva missió ve de dalt, de la providència; la balança i l’espasa que duc a les mans simbolitzen l’equilibri que he protegir i la manera de fer-ho”. Tots nosaltres, quan pensem assumim el paper de jutges, destriem el bé del mal, la veritat de la mentida, el que ens agrada del que ens incomoda. Però cal tenir present que una cosa és jutjar i l’altra condemnar. Podrem jutjar els actes però mai a qui els fa perquè ens és impossible accedir als impulsos de la seva ànima. Aquell qui condemna als altres assumeix una potestat per a la que no està capacitat i els arguments de veritat i justícia que pugui presentar seran falsos perquè li son incogn...

El món on vivim està influenciat per una sèrie de lleis còsmiques que configuren un temps cíclic que transita per varies etapes. Es tracta d’una evolució descendent on a cada etapa es va perdent més i mes espiritualitat i intel•lectualitat. És una mena d’allunyament del punt primigeni de la creació on podem pensar que l’energia espiritual es va condensant (materialitzant) cada cop més, com més s’allunya en l’expansió de l’espai-temps.  Aquest procés va degradant la societat fins al punt que es perd el concepte d’unitat primigènia i cada ésser humà es veu a si mateix com un ser plenament autònom, sense empatia vers els altres. En casos extrems arriba a sentir-se con un déu que està per damunt del bé i el mal.   Segons la mitologia grega aquestes etapes es coneixien com les edats de “Or, Plata, Bonze i Ferro”. La mateixa idea la trobem a la tradició hindú, on a les escriptures vèdiques se citen també aquestes quatre etapes còsmiques: Satyá-yuga, Duapára-yuga, Tretā-yuga y Kali-y...

"El Llibre de la Creació” (Sefer Yetzirah) és un dels referents de la literatura cabalística. Gershom Scholem situa la data de la seua aparició vers els segles III i IV. Segons Manuel Forcano “el text del Llibre de la Creació ha estat interpretat durant més de mil anys de maneres molt diferents i sovint divergents, ja sigui com un tractat filosòfic, com un manual de màgia blanca, com una guia de meditació, com un opuscle cosmològic, com un vademècum per a la càbala i, fins i tot, com un tractat de gramàtica sobre l’estructura i la fonètica de la llengua hebrea”. Aquest opuscle escrit en vers descriu la formació de l’Univers a partir de les 22 lletres de l’alfabet hebreu i les 10 sefirot: "A través de trenta-dos senderes misterioses de saviesa el Senyor dels Exercits ha traçat l’Univers de tres maneres: amb l’escriptura, amb la xifra y amb la seua combinació. Només s’han emprat les deu xifres i les vint-i-dues lletres fonamentals". Saadia Gaon (882-942) és l’autor de l’ún...

El número 7 és un dels números més sagrats perquè manifesta la relació entre la Divinitat, representada pel número 3, i la creació, representada pel número 4. Diu la càbala que el món va ser creat per la voluntat del seu Creador. Aquesta voluntat “Ratzón” en hebreu s’associa a la tercera lletra de l’alfabet hebreu, “Guimel” . Després de la lletra “Guimel” ve la lletra “Dalet”, que té el valor de 4 i el significat de “porta”, que en aquest cas s’interpreta com espai de recepció. Si sumem el valor numèric de les dos lletres fem cap al 7, que correspon als set dies de la setmana. El Gènesis diu que el món va ser creat en sis dies per voluntat divina (Guimel, valor 3). Però per a què la voluntat es manifestés calia una recepció de la mateixa (Dalet, valor 4). La càbala considera que el Creador va limitar la seva pròpia voluntat per crear el món actual. Aquesta limitació autoimposada es va manifestar amb l’emanació de les 10 sefirot que són la causa primigènia de l’Univers.

Podem definir la consciencia com el coneixement d’un mateix i de tot el que ens envolta. Des de la càbala podríem parlar de la consciència cosmològica i de la consciencia psíquica. Totes dues relacionades perquè tenen el mateix origen, la màtrix del Ein-Sof (Infinit).  La consciència psíquica s’aplica al coneixement que tenim de la vida quotidiana i la cosmològica al de la creació de l’Univers. La manca de consciencia es manifesta en la ignorància que condueix o ens submergeix en el mal. El nivell de consciència de cadascú de nosaltres vindrà determinat pel reconeixement i la gratitud que manifestem en saber valorar l’esforç els altres i les meravelles del món.  El coneixement (daat) ens aproparà a la felicitat i la ignorància al mal, i a mesura que adquirim més consciència psíquica avançarem per la senda de la consciència còsmica. Podem resumir que la consciència és la connexió amb l’Ein-Sof, diguem-li Infinit, Dèu, Màtrix o com més ens agradi.

Per entendre com es configura la realitat podem partir dels conceptes “Ser” i “No Ser”, “manifestació i ocultament” o “l’U i el múltiple”. Tot el que existeix es real perquè així ho percebem amb els sentits corporals que ens permeten apreciar la seva manifestació. Però per a que alguna cosa es manifesti una altra s’ha d’amagar. Per exemple quan es manifesta la llum s’oculta la foscor i quan es manifesta el so, desapareix el silenci. D’aquesta manera podem dir que el Ser és la manifestació y el No Ser el seu ocultament.   A tall d’exemple podem parlar dels jeroglífics egipcis i els primers alfabets que es picaven a la pedra. Al buidar la pedra apareixia la paraula, es a dir, la manifestació apareixia a l’espai que quedava buit. Per tan, “Ser” i “No Ser” són els dos pols que configuren tota la realitat.   La unitat i la multiplicitat són resultat d’aquests dos pols, car sense l’1 no podrien existir ni el 2, ni el 3, ni la resta de la processió numèrica que arriba fins al 10 (1+0...

Podem definir el lliure albir com la sensació que tenim els éssers humans de creure que podem escollir lliurement les nostres decisions. Segons la càbala tot està predestinat, perquè tot el que ha estat, és i serà es trobava en potència a l’infinit (Ein Sof) abans de l’emanació que va crear l’univers i tot el que hi habita. Malgrat que cal creure en el lliure albir per no caure en la indolència, hem de tenir present que totes les opcions que se’ns presenten són fruit de la percepció personal que tenim de la realitat. Cal tenir present que la nostra percepció personal està influenciada pels condicionaments culturals rebuts. Alliberar-nos d’aquest condicionaments i prejudicis és imprescindible per a què l’ànima pugui trobar la sendera correcta (Tikun).   Sabrem que estem en la sendera correcta quan sentirem que la nostra ànima vibra amb allò que estem fent. Aquest serà el camí de la predestinació que tan anhela la nostra Neshamà, la connexió perduda.

Podem definir l’Arbre de la Vida com la representació simbòlica de l'emanació que va tenir lloc des del "Ein Sof" a l'univers creat. L'Àrbre de la Vida està integrat per 10 sefirot (dimensions) que representen diferents atributs de la divinitat. Totes juntes i ordenades configuren el "pla diví" que va ser capaç de posar ordre al caos inicial. L'Arbre de la Vida amaga l'essència del "Ein Sof" i conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les seves dimensions. D'aquesta manera es presenta com l'estructura bàsica de l'univers. El seu coneixement permet desentranyar el misteri de la creació, i la naturalesa del cosmos i de l'home.

El MAASE BERESHIT Els dos grans misteris de la mística hebrea són el Maasé Bereshit (Misteri de la Creació) i el Maasé Merkabà (Misteri del Carro de Foc). Estudiar i aprofundir en el misteri de la creació es fonamental per comprendre com s’estructura l’Univers i de quina manera ens condiciona i determina.   Segons el cabalista Isaac Lúria la creació es conseqüència d’un autoexili de Déu. L’infinit (Ein Sof) es contrau per crear un espai buit on apareixerà en un instant el temps i l’espai. Aquest espai buit rebrà de cop la força de les vibracions de l’infinit (Big-Bang) que retornaran immediatament al Ein Sof per tornar a entrar d’una manera més ordenada. Ara serà com un raig de llum (Kav) que s’anirà constrenyint, a mesura que entri la seva energia cada cop es farà més densa, fins que es convertirà en matèria. El principal font clàssica d’inspiració del Maasé Bereshit és el capítol 1 del Gènesis. EL MAASE MERKABÀ Si el Maasé Bereshit té relació amb l’estudi de la física (cosmologia...

Si partim de la hipòtesi que som un fractal del creador, en termes científics pols d'estrelles. Conèixer la cosmologia ens ajudarà a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Per tant cal endarrerir més en el temps i esbrinar d'on sorgeixen les estrelles. Segons Isaac Lúria, l'Univers va sorgir d’una contracció de l’Infinit. Es va crear un espai buit que ràpidament, i degut a una llei oculta (desig de rebre i de donar) es va tornar a omplir de llum (vibracions de l'infinit). El nou univers creat va ser incapaç de suportar tanta llum i va esclatar (Big Bang)  creant el temps, l'espai i la matèria.   Podem interpretar que l’existència va sorgir de la no existència.Pensem en com va nàixer l’escriptura hebrea o els jeroglífics egipcis i ho entendrem millor,  de picar la pedra, al fer un buit sorgia la paraula. Els éssers humans també funcionem així, per poder rebre llum, saviesa, primer ens hem de buidar, deixar-li lloc perquè el nostre”recipient”, la nostra capacitat mental-i...