Si partim de la hipòtesi que som un fractal del creador, en termes científics pols d'estrelles. Conèixer la cosmologia ens ajudarà a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Per tant cal endarrerir més en el temps i esbrinar d'on sorgeixen les estrelles.
Segons Isaac Lúria, l'Univers va sorgir d’una contracció de l’Infinit. Es va crear un espai buit que ràpidament, i degut a una llei oculta (desig de rebre i de donar) es va tornar a omplir de llum (vibracions de l'infinit). El nou univers creat va ser incapaç de suportar tanta llum i va esclatar (Big Bang) creant el temps, l'espai i la matèria.
Podem interpretar que l’existència va sorgir de la no existència.Pensem en com va nàixer l’escriptura hebrea o els jeroglífics egipcis i ho entendrem millor, de picar la pedra, al fer un buit sorgia la paraula.
Els éssers humans també funcionem així, per poder rebre llum, saviesa, primer ens hem de buidar, deixar-li lloc perquè el nostre”recipient”, la nostra capacitat mental-intel·lectual es limitada. Si ens guardem tot el que sabem i no ho compartim ens autolimitem i ens impossibilitem a rebre més informació, acabem auto-enganyats en un bucle “egòic”.
Sovint es diu que si vols amor has de donar amor, si vols llum dona llum, si dones odi rebràs odi....si dones indiferència doncs ja saps el que rebràs, i si no dones res i tot t’ho guardes per a tu mai podràs créixer.
Segons Isaac Lúria, l'Univers va sorgir d’una contracció de l’Infinit. Es va crear un espai buit que ràpidament, i degut a una llei oculta (desig de rebre i de donar) es va tornar a omplir de llum (vibracions de l'infinit). El nou univers creat va ser incapaç de suportar tanta llum i va esclatar (Big Bang) creant el temps, l'espai i la matèria.
Podem interpretar que l’existència va sorgir de la no existència.Pensem en com va nàixer l’escriptura hebrea o els jeroglífics egipcis i ho entendrem millor, de picar la pedra, al fer un buit sorgia la paraula.
Els éssers humans també funcionem així, per poder rebre llum, saviesa, primer ens hem de buidar, deixar-li lloc perquè el nostre”recipient”, la nostra capacitat mental-intel·lectual es limitada. Si ens guardem tot el que sabem i no ho compartim ens autolimitem i ens impossibilitem a rebre més informació, acabem auto-enganyats en un bucle “egòic”.
Sovint es diu que si vols amor has de donar amor, si vols llum dona llum, si dones odi rebràs odi....si dones indiferència doncs ja saps el que rebràs, i si no dones res i tot t’ho guardes per a tu mai podràs créixer.