El món on vivim està influenciat per una sèrie de lleis còsmiques que configuren un temps cíclic que transita per varies etapes. Es tracta d’una evolució descendent on a cada etapa es va perdent més i mes espiritualitat i intel•lectualitat. És una mena d’allunyament del punt primigeni de la creació on podem pensar que l’energia espiritual es va condensant (materialitzant) cada cop més, com més s’allunya en l’expansió de l’espai-temps. Aquest procés va degradant la societat fins al punt que es perd el concepte d’unitat primigènia i cada ésser humà es veu a si mateix com un ser plenament autònom, sense empatia vers els altres. En casos extrems arriba a sentir-se con un déu que està per damunt del bé i el mal. Segons la mitologia grega aquestes etapes es coneixien com les edats de “Or, Plata, Bonze i Ferro”. La mateixa idea la trobem a la tradició hindú, on a les escriptures vèdiques se citen també aquestes quatre etapes còsmiques: Satyá-yuga, Duapára-yuga, Tretā-yuga y Kali-y...