TOT ÉS CÀBALA

La lletra Xin uneix les sefirot Jojmá i Binà. Simbolitza l’element del foc i representa el canvi necessari per a millorar. Shim és la transmutació alquímica necessària pel gran canvi. Xin treballa al present a partir del passat per construir el futur. És l’energia que ens permet el canvi i l’adaptació constant en el procés d’expansió de la consciència. Xin és la força que ens permet alliberar-nos d’antics prejudicis i de falses idees.   La forma de la lletra Xin amb tres braços representa el desig de tots els éssers humans d’elevar-se cap amunt alçant els braços cap al cel per rebre la inspiració i l’ajuda divina. Els tres braços s’han identificat amb el present, passat i futur; amb el cos, l’esperit i l’anima; amb el sofre, el mercuri i la sal dels alquimistes. També simbolitza el pensament, la paraula i l’acció. Xin en hebreu significa dent. Les dents són les que ens permeten mastegar el menjar per digerir-lo. Amb aquest símil entenem que l’energia de la lletra Xin és la que ens ...

La lletra Mem simbolitza el retorn interior que permet la transformació personal. És la lletra de la introspecció que ens impulsa a aprofundir en la consciència per desvelar el misteri. Mem és símbol d’iniciació, de mort i renaixement. El valor numèric de la Mem es 40, i aquest número té a veure amb tots els processos de revelació. Els períodes de 40 són etapes de transformació com els 40 dies del Diluvi Universal, els 40 anys de peregrinació pel desert, els 40 dies que Moisès va romandre al Sinaí i Jesús al desert. També podríem citar la famosa crisis del 40. El Zohar diu: “Y este límite del Cielo se denomina Mi -¿Quién?- , porque por encima no hay más preguntas. Y existe otro, abajo, denominado Ma -¿Qué? ¿Qué diferencia hay entre uno y otro? Sino que el primero es oculto, y es llamado Mi y existe a modo de pregunta. [...] ¿Quién? es el límite superior del Cielo. ¿Qué? Es el límite inferior del Cielo. Y esto heredó Jacob, que unió un límite a otro, del límite inicial, que es el ¿Quién...

La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.   La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana. Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia. Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.   L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Unive...

La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.   La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana. Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia. Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.   L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Unive...

Sovint valorem les coses quan les hem perdut. Així podem entendre l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís. Tots dos menjaren de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal i d’aquesta manera la seva consciència es va fragmentar en la percepció dual que tenim d'aquest món que ens ha tocat viure.   Contínuament estem discernint i dubtant entre dues opcions o possibilitats. La càbala interpreta que Adam i Eva mengaren massa aviat de l'Arbre del Bè i del Mal perquè encara no tenien el coneixement necessari per destriar entre les dues opcions que contínuament se'ns apareixen a la vida quotidiana. Fer les coses justes al moment just és una de les claus de l'èxit. Menjar a destemps de l'Arbre del Bé i del Mal també significa no saber fer les coses quan s'han de fer. Tota aquesta confusió i caos podem dir que no la comporta la dualitat, sinó les nostres limitacions personals. El Gènesis també explica que al Jardí de l’Edèn hi havia un altre arbre, el de la Vida Eterna. El frui...

“Em trobo asseguda al tribunal, el lloc entre les voluntats individuals dels éssers (columna Jaquín) i la voluntat universal del Ser (columna Boaz). Sóc la guardiana de l’equilibri entre lo individual i lo universal. Tinc el poder de restablir-lo cada cop que és violat. Sóc l’ordre, la salut, l’harmonia i la justícia. La corona que porto indica que la meva missió ve de dalt, de la providència; la balança i l’espasa que duc a les mans simbolitzen l’equilibri que he protegir i la manera de fer-ho”. Tots nosaltres, quan pensem assumim el paper de jutges, destriem el bé del mal, la veritat de la mentida, el que ens agrada del que ens incomoda. Però cal tenir present que una cosa és jutjar i l’altra condemnar. Podrem jutjar els actes però mai a qui els fa perquè ens és impossible accedir als impulsos de la seva ànima. Aquell qui condemna als altres assumeix una potestat per a la que no està capacitat i els arguments de veritat i justícia que pugui presentar seran falsos perquè li son incogn...

El món on vivim està influenciat per una sèrie de lleis còsmiques que configuren un temps cíclic que transita per varies etapes. Es tracta d’una evolució descendent on a cada etapa es va perdent més i mes espiritualitat i intel•lectualitat. És una mena d’allunyament del punt primigeni de la creació on podem pensar que l’energia espiritual es va condensant (materialitzant) cada cop més, com més s’allunya en l’expansió de l’espai-temps.  Aquest procés va degradant la societat fins al punt que es perd el concepte d’unitat primigènia i cada ésser humà es veu a si mateix com un ser plenament autònom, sense empatia vers els altres. En casos extrems arriba a sentir-se con un déu que està per damunt del bé i el mal.   Segons la mitologia grega aquestes etapes es coneixien com les edats de “Or, Plata, Bonze i Ferro”. La mateixa idea la trobem a la tradició hindú, on a les escriptures vèdiques se citen també aquestes quatre etapes còsmiques: Satyá-yuga, Duapára-yuga, Tretā-yuga y Kali-y...

"El Llibre de la Creació” (Sefer Yetzirah) és un dels referents de la literatura cabalística. Gershom Scholem situa la data de la seua aparició vers els segles III i IV. Segons Manuel Forcano “el text del Llibre de la Creació ha estat interpretat durant més de mil anys de maneres molt diferents i sovint divergents, ja sigui com un tractat filosòfic, com un manual de màgia blanca, com una guia de meditació, com un opuscle cosmològic, com un vademècum per a la càbala i, fins i tot, com un tractat de gramàtica sobre l’estructura i la fonètica de la llengua hebrea”. Aquest opuscle escrit en vers descriu la formació de l’Univers a partir de les 22 lletres de l’alfabet hebreu i les 10 sefirot: "A través de trenta-dos senderes misterioses de saviesa el Senyor dels Exercits ha traçat l’Univers de tres maneres: amb l’escriptura, amb la xifra y amb la seua combinació. Només s’han emprat les deu xifres i les vint-i-dues lletres fonamentals". Saadia Gaon (882-942) és l’autor de l’ún...

Segons Jàmblic els "somnis enviats pels déus" es produeixen quan el somni cessa i comencem a despertar-nos, o bé quan estem entre la vigília i el son. Aquest estat intermedi en el qual no estem ni totalment adormits ni totalment desperts es mostra com l'estat apropiat perquè pugui manifestar-se el símbol visionari. Es tracta de l'estat mental que encara conserva el punt de consciència necessari que permetrà rebre el missatge i guardar-lo en la memòria pel posterior record i desxiframent. És aquest estat intermedi, en el que no estem totalment desperts ni totalment adormits, el mateix en què Henry Corbin situava les experiències visionàries dels místics sufís, i Carl Gustav Jung atribuïa a l'aflorament dels missatges de l'inconscient. La psiquiatria actual corrobora aquestes visions i les classifica com al•lucinacions hipnagògiques i hipnopòmpiques. Per la seva banda Paracels considerava fa o no fa el mateix. Explicava que de visions n'hi ha de dues classe...

Al Zohar podem llegir que l’extensió de les mans tenen la facultat de connectar amb els 10 poders celestials . Per aquest motiu quan les alcem al cel cal fer-ho amb intenció devota per a què aquests 10 poders vessin de dalt a baix en el nostre ajut. El Zohar també explica que si aquest gest es fa sense devoció el 10 poders es giraran contra nosaltres. Tres d’aquests poders són intel•lectuals: Jojmà és la saviesa , el poder intuïtiu de la inspiració on es manifesta la revelació divina. Binà és el poder cognitiu de la comprensió que ens permetrà conceptualitzar la informació que rep Jojmà. Daat és el coneixement que adquirim quan Jojmà i Binà festegen en la dansa harmònica que eleva la nostra consciencia.   Jesed és el primer poder de la triada emocional, la seva força emana de l’amor i la benevolència. Guevurà és el poder restrictiu de la fortalesa, la que posa els límits a l’amor incondicional de Jesed. És l’espasa de la Justícia, la justa mesura. Tiferet és el poder de la veritat,...

Al “Sefer Yetzirà” (Llibre de la Creació) podem llegir: “Amb trenta-dos senderes místiques de saviesa, esculpí Yah, Senyor dels Exercits, Déu d’Israel, Déu vivent, el Rei de l’Univers [...] i creà el seu Univers [...] Deu sefirot del no res i vint-i-dues lletres de fonament. Les 32 senderes es refereixen a les 10 sefirot i a les 22 lletres de l’alfabet hebreu. Les 10 sefirot , s’identifiquen amb els 10 números emanats de Déu, que conjuntament amb les 22 lletres de l’alfabet hebreu, són els instruments de la creació. “Amb deu coses va ser creat el món: amb saviesa, enteniment, raó, força, amenaça, poder, rectitud, judici, amor i compassió”. (Talmud)

Al Zohar podem llegir: “El primer home era mascle i femella fins que Déu el dividir en dos. Aquest és el Misteri Suprem, inaccessible per la intel•ligència humana”. “Sabem per tradició que les lletres Vav i Hei estan col•locades en ordre alfabètic, una al costat de l’altra. La primera es el principi masculí i la segona el femení. Aquests dos principis estan units com home i dona. Tots dos no formen sinó un”. A l’Arbre de la Vida “Daat” simbolitza la qualitat d’harmonitzar els diferents punts de vista i les confrontacions. Daat és el coneixement ocult que permet mantenir l'equilibri entre lo femení i lo masculí. Amarar-nos de Daat ens ajudarà a conciliar els contraris que són fruit de la percecció dual del món.

L'Arbre de la Vida, com emanació de l'Ein Sof (infinit) , conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les sefirot i per tota la creació. D'aquesta manera, és l'estructura bàsica de l'Univers i es presenta com l’eina capaç de desentranyar el misteri de la creació i la naturalesa del cosmos i de l'home. Podem entendre l'Arbre de la Vida com un mapa que ens ajudarà a descobrir la nostra manera de ser i de comportar-nos. A nivell psicològic cada sefirá del l’Arbre de la Vida representa un àmbit de la nostra psique, tant pel que fa a la manera com percebem l'existència com per la forma com ens hi manifestem.  Com si fos la fulla d'un arbre convencional que realitza la fotosíntesi, cada sefirà és capaç d'adquirir certa quantitat de llum (Or) en funció de la seva superfície (Kli). Amb aquesta "fotosíntesi" podem dir que l'Arbre de la Vida s'autoalimenta. Les seves fulles (kli) creixen absorbint...

Podem definir l’Arbre de la Vida com la representació simbòlica de l'emanació que va tenir lloc des del "Ein Sof" a l'univers creat. L'Àrbre de la Vida està integrat per 10 sefirot (dimensions) que representen diferents atributs de la divinitat. Totes juntes i ordenades configuren el "pla diví" que va ser capaç de posar ordre al caos inicial. L'Arbre de la Vida amaga l'essència del "Ein Sof" i conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les seves dimensions. D'aquesta manera es presenta com l'estructura bàsica de l'univers. El seu coneixement permet desentranyar el misteri de la creació, i la naturalesa del cosmos i de l'home.