L'Arbre de la Vida, com emanació de l'Ein Sof (infinit) , conté el codi diví que es repeteix indefinidament a manera de fractal en cadascuna de les sefirot i per tota la creació. D'aquesta manera, és l'estructura bàsica de l'Univers i es presenta com l’eina capaç de desentranyar el misteri de la creació i la naturalesa del cosmos i de l'home. Podem entendre l'Arbre de la Vida com un mapa que ens ajudarà a descobrir la nostra manera de ser i de comportar-nos.
A nivell psicològic cada sefirá del l’Arbre de la Vida representa un àmbit de la nostra psique, tant pel que fa a la manera com percebem l'existència com per la forma com ens hi manifestem.
El creixement harmònic del nostre arbre particular serà el que ens farà gaudir d'una vida psíquica més equilibrada mentre arribem una major comprensió de la realitat que, al seu torn, permetrà expandir la nostra consciència pels estats més elevats de l'ànima.
Segons la Càbala l’estructura de la psique humana està configurada per 10 propietats o atributs, cadascun dels quals s’associa a una sefirà de l’Arbre Cabalístic. L’equilibri entre totes aquestes sefirot serà fonamental per trobar la serenitat que necessitem per viure en harmonia i alhora elevar el nostre intel•lecte cap a estats de consciencia superiors.
Podem classificar les sefirot de l’Arbre Psicològic en tres nivells que definiran respectivament els nostres aspectes cognitius, emocionals i conductuals.
En el nivell inferior trobem les sefirot relacionades amb el món físic que percebem amb els sentits.
Maljut (El Regne). Defineix l’actitud que tenim respecte als aspectes materials de la nostra existència, podem destacar els diners, la salut i la sexualitat. L’equilibri d’aquesta dimensió és comprendre que són un mitjà pel creixement de l’ànima i no pas un fi en si mateix.
Yesod (El Fonament). Representa el jo social,l’ego. Fa referència a les nostres relacions socials (família, amics, feina...) Trobem el seu desequilibri en excés quan necessitem als altres per aparentar el que no som i pretenem donar-los-hi una imatge per manca de personalitat o baixa autoestima. L’aïllament social és el seu desequilibri per defecte.
Hod (La Glòria). Té relació amb el llenguatge, la literatura i la comunicació, la manera com ens expressem. El seu equilibri es manifesta en la cortesia i la sinceritat. El seu desequilibri en la mentida, la difamació o el silenci. La seva màxima expressió és la comunicació entre ànimes (parlar amb el cor).
Netsaj (La Victòria). Representa l’àmbit dels simbolisme, la comunicació diríem que silenciosa que podem entreveure en els somnis, la imaginació i la intuïció. També representa l’expressió artística i musical, la creativitat i el plaer. L’hedonisme i el rebuig al plaer manifesten el seu desequilibri.
En el nivell intermedi tenim la triada emocional:
Tiferet (La Bellesa), correspon al Jo interior, el que vol créixer a partir de les sefirot inferiors. Simbolitza la pau interior. El seu equilibri es manifesta al saber compaginar l’amor i la independència. Els seus desequilibris són el narcisisme i la solitud.
Binà (La Intel•ligència), és la ment racional, la capacitat de comprensió, és qui ordena la nostra quotidianitat. Són desequilibris seus el dogmatisme, la rigidesa, i l'exigència i l'autoexigència desmesurada.
Jojmà (La Saviesa), és la porta d’entrada al coneixement intuïtiu. Té un sentit de transcendència, és la que busca el sentit de la nostra existència. El seu màxim desequilibri és la bogeria, el qui perd el sentit de la realitat. La fugida del món i el seu rebuig fruit d’una espiritualitat exagerada també és un signe de desequilibri.
La bona sintonia entre Jojmà i Binà és la que permetrà l’adquisició del coneixement (Daat).
Keter (La Corona) és la sefirà superior,la felicitat, significa desig i voluntat. Es la meta del camí espiritual que recorre l’Arbre de la Vida. El potencial no revelat de l’ànima. A Keter mai s’hi arriba. El seu desequilibri es pensar que hi has arribat.
A nivell psicològic cada sefirá del l’Arbre de la Vida representa un àmbit de la nostra psique, tant pel que fa a la manera com percebem l'existència com per la forma com ens hi manifestem.
Com si fos la fulla d'un arbre convencional que realitza la fotosíntesi, cada sefirà és capaç d'adquirir certa quantitat de llum (Or) en funció de la seva superfície (Kli). Amb aquesta "fotosíntesi" podem dir que l'Arbre de la Vida s'autoalimenta. Les seves fulles (kli) creixen absorbint cada vegada més llum (Or) en un moviment continu que a l'igual que la fotosíntesi permet la transformació de la saba bruta en saba elaborada, en el nostre cas permet la transformació de la ignorància en coneixement (Daat).
El creixement harmònic del nostre arbre particular serà el que ens farà gaudir d'una vida psíquica més equilibrada mentre arribem una major comprensió de la realitat que, al seu torn, permetrà expandir la nostra consciència pels estats més elevats de l'ànima.
Aquest creixement és el que ens permetrà tenir una comprensió més diàfana de la realitat que ens envolta. Aquestes 10 dimensions psíquiques es poden desequilibrar per excés o defecte en funció del predomini o indiferència que les hi atorguem en el nostre dia a dia.
Podem classificar les sefirot de l’Arbre Psicològic en tres nivells que definiran respectivament els nostres aspectes cognitius, emocionals i conductuals.
En el nivell inferior trobem les sefirot relacionades amb el món físic que percebem amb els sentits.
Maljut (El Regne). Defineix l’actitud que tenim respecte als aspectes materials de la nostra existència, podem destacar els diners, la salut i la sexualitat. L’equilibri d’aquesta dimensió és comprendre que són un mitjà pel creixement de l’ànima i no pas un fi en si mateix.
Yesod (El Fonament). Representa el jo social,l’ego. Fa referència a les nostres relacions socials (família, amics, feina...) Trobem el seu desequilibri en excés quan necessitem als altres per aparentar el que no som i pretenem donar-los-hi una imatge per manca de personalitat o baixa autoestima. L’aïllament social és el seu desequilibri per defecte.
Hod (La Glòria). Té relació amb el llenguatge, la literatura i la comunicació, la manera com ens expressem. El seu equilibri es manifesta en la cortesia i la sinceritat. El seu desequilibri en la mentida, la difamació o el silenci. La seva màxima expressió és la comunicació entre ànimes (parlar amb el cor).
Netsaj (La Victòria). Representa l’àmbit dels simbolisme, la comunicació diríem que silenciosa que podem entreveure en els somnis, la imaginació i la intuïció. També representa l’expressió artística i musical, la creativitat i el plaer. L’hedonisme i el rebuig al plaer manifesten el seu desequilibri.
En el nivell intermedi tenim la triada emocional:
Tiferet (La Bellesa), correspon al Jo interior, el que vol créixer a partir de les sefirot inferiors. Simbolitza la pau interior. El seu equilibri es manifesta al saber compaginar l’amor i la independència. Els seus desequilibris són el narcisisme i la solitud.
Guevurà (La Fortalesa), fa referència a la disciplina i la justícia, és la que posa el límits als excessos de Jesed i la que sap dir que no quan toca. Un dels seus seu equilibris és l’autocontrol que no permet que les emocions es desbordin. El seu desequilibri es manifesta amb l’excés de poder, amb la voluntat de dominar als altres i fins i tot humiliar-los.
Jesed (La Misericòrdia), fa referència a la generositat i empatia vers els altres, a la capacitat de perdonar-te a tu mateix i als altres. La seu justa mesura es manifesta en l’equilibri entre el donar i el rebre. Un dels seus desequilibris és culpabilitzar als altres dels nostres errors, un altre no saber posar límits i transgredir la bondat en un excés de bonisme.
En el nivell superior és el cognitiu i correspon al desenvolupament del coneixement.
Binà (La Intel•ligència), és la ment racional, la capacitat de comprensió, és qui ordena la nostra quotidianitat. Són desequilibris seus el dogmatisme, la rigidesa, i l'exigència i l'autoexigència desmesurada.
Jojmà (La Saviesa), és la porta d’entrada al coneixement intuïtiu. Té un sentit de transcendència, és la que busca el sentit de la nostra existència. El seu màxim desequilibri és la bogeria, el qui perd el sentit de la realitat. La fugida del món i el seu rebuig fruit d’una espiritualitat exagerada també és un signe de desequilibri.
La bona sintonia entre Jojmà i Binà és la que permetrà l’adquisició del coneixement (Daat).
Keter (La Corona) és la sefirà superior,la felicitat, significa desig i voluntat. Es la meta del camí espiritual que recorre l’Arbre de la Vida. El potencial no revelat de l’ànima. A Keter mai s’hi arriba. El seu desequilibri es pensar que hi has arribat.