Isaac ben Salomó Lúria (1534-1572) és considerat un dels cabalistes més grans de tota la historia. Va nàixer a Jerusalem, de pare asquenazita i de mare possiblement catalana. La seva teoria cosmogònica es coneix amb el nom de “Càbala Luriànica” i és la més acceptada en els temps actuals. La tradició explica que els seus coneixements són el resultat d’una sèrie de revelacions que va tenir en la seva curta vida.
Isaac Lúria va explicar als seus alumnes que l’Ein Sof va crear el món per a comprendre’s millor a si mateix. Al ser infinit no tenia forma ni propòsit, era pura energia vibratòria. Per permetre la creació es va retirar de si mateix (tzimtzum), d’aquesta manera va crear un espai des del no res.
Recordem que existeixen 5 universos:
Olam Adam Kadmon (Univers de l’Home Primordial)
Olam Atzilut (Univers de l’Emanació)
Olam Brià (Univers de la Creació)
Olam Yetzirà (Univers de la Formació)
Olam Assià (Univers de l’Acció)
El procés de la creació i concatenació dels universos és altament complex, l’intentarem explicar d’una manera senzilla i qui hi estigui interessant hi podrà aprofundir en els estudis més avançats de càbala.
En un primer moment ens hem d’imaginar l’Ein Sof com un infinit de llum que té consciència de si mateix. Aquesta llum la podem imaginar con unes ones vibratòries que tenen la capacitat de crear finituds. A aquesta capacitat de l’infinit de crear finitud se l’anomena “Butzina di Kardinuta” (llum de foscor o làmpada de foscor). La possibilitat de creació de finituds comporta que a l’infinit es produeixin una sèrie d’asimetries entre les diferents ones vibratòries que els cabalistes denominen potència masculina o potència femenina en funció de la seva freqüència.
En la càbala cosmogònica la potència masculina fa referència a la funció de donar llum (or) i la femenina al nivell de resistència de rebre-la (kli de recepció). L’asimetria es qui permet l’expansió de l’Univers perquè sense asimetria no es podria expandir i no podria existir el moviment.
D’aquesta manera s’explica que la potència masculina d’un univers superior provoca la perforació o expansió de l’univers femení inferior, creant d’aquesta manera un nou univers més inferior on l’energia sobrant retorna a l’univers immediatament anterior.
A partir d’aquest procés s’entén que l’energia provinent de l’asimetria de l’Ein Sof va provocar la primera autocontracció i explosió amb la creació d’un nou univers. Aquesta primera emanació d’energia es coneix amb el nom d’Adam Kadmon.
La segona autocontracció es coneix amb el nom de “tzimtzum bet” i és la que va originar l’univers d’Atzilut (segona emanació o univers de la rectificació). Aquest univers es va crear amb l’entrada més constrenyida de les energies de l’Adam Kadmón que havien retornat a l’Ein Sof. Cada contracció suposa una mena “d’anar i tornar avant i enrere” on les potències masculines i femenines es van harmonitzant cada cop més, al mateix temps que perden subtilesa i es fan més denses.
La càbala explica la primera emanació (Tzimtzum Alef) com la batalla còsmica dels 7 reis d’Edom. Aquesta batalla fa referència a la incapacitat del nou univers creat de contenir l’energia de les 7 sefirots que havien entrat des de l’Ein Sof. La potència constrictiva femenina (kli de recepció) va ser incapaç de contenir tota la potència masculina expansiva que la volia penetrar.
Isaac Lúria va explicar l’Univers d’Atzilut com un univers de transició entre l’Ein Sof i l’Univers finit que coneixem. Si la primera autocontracció (tzimtzum àlef) va suposar un desequilibri que reflectia l’asimetria de l’infinit, la segona autocontracció (tzimtzum bet) va suposar la reconfiguració de les energies que varen permetre sostenir l’equilibri asimètric.
Podem resumir que l’univers d’Adam Kadmon és l’univers de la primera emanació. L’univers d’Atzilut el de la segona emanació o rectificació. L’univers de Brià és el primer univers espai-temporal. L’univers de Yetzirà és el segon univers espai-temporal on les energies cosmogòniques de Brià donen lloc als primers estadis de la matèria (primers àtoms). L’univers d’Assià és el tercer i darrer univers espai-temporal on la matèria ja està plenament creada tal com la coneixem actualment.
Per a saber més:
“Los secretos de Dios.” Mario Javier Sabán. Ediciones Jojmà. Fraga 2020.
“Talmid Mkubal”. Mario Javier Sabán. Ediciones Jojmà. Fraga 2021.
“Maasé Bereshit: El misterio de la creación”. Mario Javier Sabán. Buenos Aires 2012
Isaac Lúria va explicar als seus alumnes que l’Ein Sof va crear el món per a comprendre’s millor a si mateix. Al ser infinit no tenia forma ni propòsit, era pura energia vibratòria. Per permetre la creació es va retirar de si mateix (tzimtzum), d’aquesta manera va crear un espai des del no res.
Recordem que existeixen 5 universos:
Olam Adam Kadmon (Univers de l’Home Primordial)
Olam Atzilut (Univers de l’Emanació)
Olam Brià (Univers de la Creació)
Olam Yetzirà (Univers de la Formació)
Olam Assià (Univers de l’Acció)
El procés de la creació i concatenació dels universos és altament complex, l’intentarem explicar d’una manera senzilla i qui hi estigui interessant hi podrà aprofundir en els estudis més avançats de càbala.
En un primer moment ens hem d’imaginar l’Ein Sof com un infinit de llum que té consciència de si mateix. Aquesta llum la podem imaginar con unes ones vibratòries que tenen la capacitat de crear finituds. A aquesta capacitat de l’infinit de crear finitud se l’anomena “Butzina di Kardinuta” (llum de foscor o làmpada de foscor). La possibilitat de creació de finituds comporta que a l’infinit es produeixin una sèrie d’asimetries entre les diferents ones vibratòries que els cabalistes denominen potència masculina o potència femenina en funció de la seva freqüència.
En la càbala cosmogònica la potència masculina fa referència a la funció de donar llum (or) i la femenina al nivell de resistència de rebre-la (kli de recepció). L’asimetria es qui permet l’expansió de l’Univers perquè sense asimetria no es podria expandir i no podria existir el moviment.
D’aquesta manera s’explica que la potència masculina d’un univers superior provoca la perforació o expansió de l’univers femení inferior, creant d’aquesta manera un nou univers més inferior on l’energia sobrant retorna a l’univers immediatament anterior.
A partir d’aquest procés s’entén que l’energia provinent de l’asimetria de l’Ein Sof va provocar la primera autocontracció i explosió amb la creació d’un nou univers. Aquesta primera emanació d’energia es coneix amb el nom d’Adam Kadmon.
La segona autocontracció es coneix amb el nom de “tzimtzum bet” i és la que va originar l’univers d’Atzilut (segona emanació o univers de la rectificació). Aquest univers es va crear amb l’entrada més constrenyida de les energies de l’Adam Kadmón que havien retornat a l’Ein Sof. Cada contracció suposa una mena “d’anar i tornar avant i enrere” on les potències masculines i femenines es van harmonitzant cada cop més, al mateix temps que perden subtilesa i es fan més denses.
La càbala explica la primera emanació (Tzimtzum Alef) com la batalla còsmica dels 7 reis d’Edom. Aquesta batalla fa referència a la incapacitat del nou univers creat de contenir l’energia de les 7 sefirots que havien entrat des de l’Ein Sof. La potència constrictiva femenina (kli de recepció) va ser incapaç de contenir tota la potència masculina expansiva que la volia penetrar.
Isaac Lúria va explicar l’Univers d’Atzilut com un univers de transició entre l’Ein Sof i l’Univers finit que coneixem. Si la primera autocontracció (tzimtzum àlef) va suposar un desequilibri que reflectia l’asimetria de l’infinit, la segona autocontracció (tzimtzum bet) va suposar la reconfiguració de les energies que varen permetre sostenir l’equilibri asimètric.
Podem resumir que l’univers d’Adam Kadmon és l’univers de la primera emanació. L’univers d’Atzilut el de la segona emanació o rectificació. L’univers de Brià és el primer univers espai-temporal. L’univers de Yetzirà és el segon univers espai-temporal on les energies cosmogòniques de Brià donen lloc als primers estadis de la matèria (primers àtoms). L’univers d’Assià és el tercer i darrer univers espai-temporal on la matèria ja està plenament creada tal com la coneixem actualment.
Per a saber més:
“Los secretos de Dios.” Mario Javier Sabán. Ediciones Jojmà. Fraga 2020.
“Talmid Mkubal”. Mario Javier Sabán. Ediciones Jojmà. Fraga 2021.
“Maasé Bereshit: El misterio de la creación”. Mario Javier Sabán. Buenos Aires 2012