La càbala és un camí de coneixement, no de creences. A grans trets podem dir que els seus dos principals objectius són descobrir el sentit de la vida i l’origen de la creació de l’Univers.
La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana.
Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia.
Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.
L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Univers cal tenir present que el cosmos també representa un buit respecte a la seva màtrix, l’Infinit (Ein-sof). Aquest buit existencial se superar amb el coneixement.
L’Arbre de la Vida psicològic, fractal de l’Arbre de la Vida cosmològic analitza la psique humana a partir de l’anàlisi de les 10 sefirot que el configuren, L’equilibri entre cadascuna d’aquestes dimensions, que estan sempre interrelacionades, és la que ens permetrà ascendir per l’arbre i transitar a l’altra banda del pou existencial. Podem avançar que l’èxit o fracàs del viatge depèn exclusivament de nosaltres , de la visió que tenim de la vida i dels objectius marcats.
Focalitzar tots els esforços en l’adquisició de bens materials i l’oci ens conduirà inexorablement al fracàs perquè anirem en contra de la llei de l’univers limitat que ens regeix. Cal tenir present que el desig és inesgotable perquè és el resultat de la pèrdua d’un infinit on no hi ha límits ni carències. A l’infinit igual que al ventre de la mare no tenim desitjos perquè ho tenim tot, mengem abans de tenir gana, estem escalfats abans de tenir fred. La nostra ànima també ho tenia tot abans d’aquesta existència en l’espai-temps, d’aquí ve la voluntat del desig per superar les carències.
L’Arbre de la vida psicològic, que descriurem breument a les properes entrades, és una nova eina psicològica que ja es comença a utilitzar amb força èxit perquè ens permet descobrir i corregir d’una manera molt fàcil els nostres desequilibris particulars.
La càbala considera que l’ésser humà es un microcosmos, per tant com a fractal de l’Univers, descobrir com s’ha creat el cosmos i com funciona ens donarà la clau de l’existència humana.
Buscar el sentit de la vida és la feina de la càbala extàtica que intentar esbrinar el motiu pel qual l’ànima ha vingut a aquest món. La càbala teosòfica és la vessant cabalista que aprofundeix en l’estudi de la cosmologia.
Sigmund Freud va definir la melancolia com la sensació humana de pèrdua sense que s’hagi perdut res. Per a la càbala aquesta paradoxa respon al sentit de la vida mai trobat. Aquest estat anímic s’ha de diferenciar de la depressió, el símptoma més greu del buit existencial és la idea del suïcidi.
L’aparició del buit existencial és inherent a l’ésser humà perquè com a fractal de l’Univers cal tenir present que el cosmos també representa un buit respecte a la seva màtrix, l’Infinit (Ein-sof). Aquest buit existencial se superar amb el coneixement.
L’Arbre de la Vida psicològic, fractal de l’Arbre de la Vida cosmològic analitza la psique humana a partir de l’anàlisi de les 10 sefirot que el configuren, L’equilibri entre cadascuna d’aquestes dimensions, que estan sempre interrelacionades, és la que ens permetrà ascendir per l’arbre i transitar a l’altra banda del pou existencial. Podem avançar que l’èxit o fracàs del viatge depèn exclusivament de nosaltres , de la visió que tenim de la vida i dels objectius marcats.
Focalitzar tots els esforços en l’adquisició de bens materials i l’oci ens conduirà inexorablement al fracàs perquè anirem en contra de la llei de l’univers limitat que ens regeix. Cal tenir present que el desig és inesgotable perquè és el resultat de la pèrdua d’un infinit on no hi ha límits ni carències. A l’infinit igual que al ventre de la mare no tenim desitjos perquè ho tenim tot, mengem abans de tenir gana, estem escalfats abans de tenir fred. La nostra ànima també ho tenia tot abans d’aquesta existència en l’espai-temps, d’aquí ve la voluntat del desig per superar les carències.
L’Arbre de la vida psicològic, que descriurem breument a les properes entrades, és una nova eina psicològica que ja es comença a utilitzar amb força èxit perquè ens permet descobrir i corregir d’una manera molt fàcil els nostres desequilibris particulars.