Segons Jàmblic els "somnis enviats pels déus" es produeixen quan el somni cessa i comencem a despertar-nos, o bé quan estem entre la vigília i el son. Aquest estat intermedi en el qual no estem ni totalment adormits ni totalment desperts es mostra com l'estat apropiat perquè pugui manifestar-se el símbol visionari. Es tracta de l'estat mental que encara conserva el punt de consciència necessari que permetrà rebre el missatge i guardar-lo en la memòria pel posterior record i desxiframent.
Per la seva banda Paracels considerava fa o no fa el mateix. Explicava que de visions n'hi ha de dues classes: unes naturals i altres sobrenaturals: “Vaig a parlar de les visions i aparicions naturals, que es produeixen durant el son o en plena vigília. Aquestes són múltiples, quotidianes, procedeixen, sigui de la tristesa, de la impuresa de la sang, dels pensaments que ocupen el cor i l'ànima. Els somnis sobrenaturals són certament els que el mateix Déu ens envia per mitjà dels seus àngels o esperits auxiliars, generalment quan estes esgotats o en perill. Quan estem tranquils i tenim aquestes visions són degudes a la misericòrdia de Déu que ens envia els seus ambaixadors per advertir-nos, consolar-nos o donar-nos consell”.
Segons la càbala la visió profètica prové de la sefirà que domina el coneixement intuïtiu, Jojmà, la que està més a prop del Ein-Sof, y el seu contingut simbòlic es manifesta a la sefira Netzaj, ja sigui per mitjà de les visions o dels somnis. La sefira Binà serà l’encarregada de desxifrar el missatge.
Tots els ésser humans gaudim de les 10 sefirot de l’Arbre de la Vida cabalístic, per tant, tots tenim en potència la capacitat intuïtiva i profètica de Jojmà. La càbala discrepa de les tres religions monoteistes quan varen donar per acabades les profecies al tancar els seus textos canònics. Abraham Abulafia va assegurar que la profecia continuava, i per a molts el cabalista del segle XVI Isaac Luria també tenia coneixements profètics.
Per a la càbala, ni la religió ni els clergues tenen l’exclusivitat de l’experiència directa amb la divinitat, i el diàleg a través de la revelació mai s’ha tancat. El món dels artistes i poetes és ple de visionaris, és el que més coneixem perquè n’han donat fe a través de les seves obres. L’arribada de l’Esperit Sant (Ruaj Hakodesh) durant la Pasqua de Pentecosta s’ha identificat amb la capacitat intuïtiva i visionària de Jojmà .
És aquest estat intermedi, en el que no estem totalment desperts ni totalment adormits, el mateix en què Henry Corbin situava les experiències visionàries dels místics sufís, i Carl Gustav Jung atribuïa a l'aflorament dels missatges de l'inconscient. La psiquiatria actual corrobora aquestes visions i les classifica com al•lucinacions hipnagògiques i hipnopòmpiques.
Per la seva banda Paracels considerava fa o no fa el mateix. Explicava que de visions n'hi ha de dues classes: unes naturals i altres sobrenaturals: “Vaig a parlar de les visions i aparicions naturals, que es produeixen durant el son o en plena vigília. Aquestes són múltiples, quotidianes, procedeixen, sigui de la tristesa, de la impuresa de la sang, dels pensaments que ocupen el cor i l'ànima. Els somnis sobrenaturals són certament els que el mateix Déu ens envia per mitjà dels seus àngels o esperits auxiliars, generalment quan estes esgotats o en perill. Quan estem tranquils i tenim aquestes visions són degudes a la misericòrdia de Déu que ens envia els seus ambaixadors per advertir-nos, consolar-nos o donar-nos consell”.
Segons la càbala la visió profètica prové de la sefirà que domina el coneixement intuïtiu, Jojmà, la que està més a prop del Ein-Sof, y el seu contingut simbòlic es manifesta a la sefira Netzaj, ja sigui per mitjà de les visions o dels somnis. La sefira Binà serà l’encarregada de desxifrar el missatge.
Tots els ésser humans gaudim de les 10 sefirot de l’Arbre de la Vida cabalístic, per tant, tots tenim en potència la capacitat intuïtiva i profètica de Jojmà. La càbala discrepa de les tres religions monoteistes quan varen donar per acabades les profecies al tancar els seus textos canònics. Abraham Abulafia va assegurar que la profecia continuava, i per a molts el cabalista del segle XVI Isaac Luria també tenia coneixements profètics.
Per a la càbala, ni la religió ni els clergues tenen l’exclusivitat de l’experiència directa amb la divinitat, i el diàleg a través de la revelació mai s’ha tancat. El món dels artistes i poetes és ple de visionaris, és el que més coneixem perquè n’han donat fe a través de les seves obres. L’arribada de l’Esperit Sant (Ruaj Hakodesh) durant la Pasqua de Pentecosta s’ha identificat amb la capacitat intuïtiva i visionària de Jojmà .