"El Llibre de la Creació” (Sefer Yetzirah) és un dels referents de la literatura cabalística. Gershom Scholem situa la data de la seua aparició vers els segles III i IV. Segons Manuel Forcano “el text del Llibre de la Creació ha estat interpretat durant més de mil anys de maneres molt diferents i sovint divergents, ja sigui com un tractat filosòfic, com un manual de màgia blanca, com una guia de meditació, com un opuscle cosmològic, com un vademècum per a la càbala i, fins i tot, com un tractat de gramàtica sobre l’estructura i la fonètica de la llengua hebrea”.
Aquest opuscle escrit en vers descriu la formació de l’Univers a partir de les 22 lletres de l’alfabet hebreu i les 10 sefirot:
"A través de trenta-dos senderes misterioses de saviesa
el Senyor dels Exercits ha traçat l’Univers de tres maneres:
amb l’escriptura, amb la xifra y amb la seua combinació.
Només s’han emprat les deu xifres
i les vint-i-dues lletres fonamentals".
Saadia Gaon (882-942) és l’autor de l’únic manuscrit del text conservat. En el comentari que hi fa destaca la influència pitagòrica de la teoria de la participació dels números en la creació del macrocosmos (Univers) i la del microcosmos (home).
Els cabalistes veuen en les 22 lletres de l’alfabet hebreu la base genètica de l’Univers, com si cada lletra fos una mena de cromosoma o un element de la taula periòdica. Cada lletra es considerada un símbol de Poder que cal desxifrar per comprendre el Misteri de la Creació i poder interactuar amb ell.
Aquest opuscle escrit en vers descriu la formació de l’Univers a partir de les 22 lletres de l’alfabet hebreu i les 10 sefirot:
"A través de trenta-dos senderes misterioses de saviesa
el Senyor dels Exercits ha traçat l’Univers de tres maneres:
amb l’escriptura, amb la xifra y amb la seua combinació.
Només s’han emprat les deu xifres
i les vint-i-dues lletres fonamentals".
Saadia Gaon (882-942) és l’autor de l’únic manuscrit del text conservat. En el comentari que hi fa destaca la influència pitagòrica de la teoria de la participació dels números en la creació del macrocosmos (Univers) i la del microcosmos (home).
Els cabalistes veuen en les 22 lletres de l’alfabet hebreu la base genètica de l’Univers, com si cada lletra fos una mena de cromosoma o un element de la taula periòdica. Cada lletra es considerada un símbol de Poder que cal desxifrar per comprendre el Misteri de la Creació i poder interactuar amb ell.
Alguns cabalistes també han vist en “El Llibre de la Creació” el manual màgic per la creació del Gólem.