Sovint valorem les coses quan les hem perdut. Així podem entendre l’expulsió d’Adam i Eva del Paradís. Tots dos menjaren de l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal i d’aquesta manera la seva consciència es va fragmentar en la percepció dual que tenim d'aquest món que ens ha tocat viure.
Contínuament estem discernint i dubtant entre dues opcions o possibilitats. La càbala interpreta que Adam i Eva mengaren massa aviat de l'Arbre del Bè i del Mal perquè encara no tenien el coneixement necessari per destriar entre les dues opcions que contínuament se'ns apareixen a la vida quotidiana.
Fer les coses justes al moment just és una de les claus de l'èxit. Menjar a destemps de l'Arbre del Bé i del Mal també significa no saber fer les coses quan s'han de fer. Tota aquesta confusió i caos podem dir que no la comporta la dualitat, sinó les nostres limitacions personals. El Gènesis també explica que al Jardí de l’Edèn hi havia un altre arbre, el de la Vida Eterna. El fruit de l’Arbre de la Vida és el que conté el codi secret que estudia la càbala i altres tradicions iniciàtiques, és el que ens ensenyarà a fer l’acció justa al moment just.
Adam i Eva no eren conscients del que tenien i per això a l'adquirir consciencia dual lamentaren la seva transgressió. Podríem dir que no foren expulsat del Paradís sinó que el Paradís va ser expulsat dels seus cors. La caiguda de l’home pot ser interpretada com la pèrdua de la consciència àlef en favor de la consciència bet. Es a dir de la consciencia d’unitat enfront de la de dualitat.
El retorn al Paradís passa per aquest retorn a la consciència primigènia, per comprendre que tot està connectat i que totes i tots som u. Adam i Eva no varen pecar en cap cas, varen tenir que menjar de la fruita prohibida per començar el camí d’aprenentatge i guanyar-se el Paradís per mèrits propis.
Contínuament estem discernint i dubtant entre dues opcions o possibilitats. La càbala interpreta que Adam i Eva mengaren massa aviat de l'Arbre del Bè i del Mal perquè encara no tenien el coneixement necessari per destriar entre les dues opcions que contínuament se'ns apareixen a la vida quotidiana.
Fer les coses justes al moment just és una de les claus de l'èxit. Menjar a destemps de l'Arbre del Bé i del Mal també significa no saber fer les coses quan s'han de fer. Tota aquesta confusió i caos podem dir que no la comporta la dualitat, sinó les nostres limitacions personals. El Gènesis també explica que al Jardí de l’Edèn hi havia un altre arbre, el de la Vida Eterna. El fruit de l’Arbre de la Vida és el que conté el codi secret que estudia la càbala i altres tradicions iniciàtiques, és el que ens ensenyarà a fer l’acció justa al moment just.
Adam i Eva no eren conscients del que tenien i per això a l'adquirir consciencia dual lamentaren la seva transgressió. Podríem dir que no foren expulsat del Paradís sinó que el Paradís va ser expulsat dels seus cors. La caiguda de l’home pot ser interpretada com la pèrdua de la consciència àlef en favor de la consciència bet. Es a dir de la consciencia d’unitat enfront de la de dualitat.
El retorn al Paradís passa per aquest retorn a la consciència primigènia, per comprendre que tot està connectat i que totes i tots som u. Adam i Eva no varen pecar en cap cas, varen tenir que menjar de la fruita prohibida per començar el camí d’aprenentatge i guanyar-se el Paradís per mèrits propis.