Per entendre com es configura la realitat podem partir dels conceptes “Ser” i “No Ser”, “manifestació i ocultament” o “l’U i el múltiple”. Tot el que existeix es real perquè així ho percebem amb els sentits corporals que ens permeten apreciar la seva manifestació. Però per a que alguna cosa es manifesti una altra s’ha d’amagar. Per exemple quan es manifesta la llum s’oculta la foscor i quan es manifesta el so, desapareix el silenci. D’aquesta manera podem dir que el Ser és la manifestació y el No Ser el seu ocultament.
A tall d’exemple podem parlar dels jeroglífics egipcis i els primers alfabets que es picaven a la pedra. Al buidar la pedra apareixia la paraula, es a dir, la manifestació apareixia a l’espai que quedava buit. Per tan, “Ser” i “No Ser” són els dos pols que configuren tota la realitat.
La unitat i la multiplicitat són resultat d’aquests dos pols, car sense l’1 no podrien existir ni el 2, ni el 3, ni la resta de la processió numèrica que arriba fins al 10 (1+0=1) i retorna a l’1. Aquesta emanació, que a la Càbala correspon a les 10 sefirot, al Pensament Tradicional s’interpreta com “Naixement, mort i resurrecció; en termes agrícoles correspondria a la sembra, germinació i recol•lecció.
Que la manifestació pugui retornar a l’ocultament , o el Ser al No Ser representa la reintegració a l’origen on tot va començar i que els alquimistes denominaven “la Pedra Filosofal”, els cristians “el retorn al Paradís” i els cabalistes “el camí del tikún”.
La càbala luriana parteix d’aquest concepte d’ocultament, emanació i manifestació . En un principi l’Infinit (Ein-Sof) es contrau, es a dir oculta un part de si mateix per a què puguin emanar les sefirot en un espai buit. Com un exemple clarificador podem pensar en l’embaràs d’una dona, on els seus òrgans interns es retiren per a que pugui créixer la criatura.
A tall d’exemple podem parlar dels jeroglífics egipcis i els primers alfabets que es picaven a la pedra. Al buidar la pedra apareixia la paraula, es a dir, la manifestació apareixia a l’espai que quedava buit. Per tan, “Ser” i “No Ser” són els dos pols que configuren tota la realitat.
La unitat i la multiplicitat són resultat d’aquests dos pols, car sense l’1 no podrien existir ni el 2, ni el 3, ni la resta de la processió numèrica que arriba fins al 10 (1+0=1) i retorna a l’1. Aquesta emanació, que a la Càbala correspon a les 10 sefirot, al Pensament Tradicional s’interpreta com “Naixement, mort i resurrecció; en termes agrícoles correspondria a la sembra, germinació i recol•lecció.
Que la manifestació pugui retornar a l’ocultament , o el Ser al No Ser representa la reintegració a l’origen on tot va començar i que els alquimistes denominaven “la Pedra Filosofal”, els cristians “el retorn al Paradís” i els cabalistes “el camí del tikún”.
La càbala luriana parteix d’aquest concepte d’ocultament, emanació i manifestació . En un principi l’Infinit (Ein-Sof) es contrau, es a dir oculta un part de si mateix per a què puguin emanar les sefirot en un espai buit. Com un exemple clarificador podem pensar en l’embaràs d’una dona, on els seus òrgans interns es retiren per a que pugui créixer la criatura.