A grans trets s’ha considerat l’existència de dos grans corrents cabalístics, el teosòfic-teúrgic i l’extàtic. El primer teoritza sobre l’estructura del món diví i la manera en que l’ésser humà pot contribuir a la seva harmonia a partir de la seva actitud personal. Segons aquest corrent cosmològic Déu precisa del treball de l’home per a què el món sigui perfeccionat.
La càbala extàtica té un caire antropomòrfic, lluny del desig d’influir en l’harmonia de la creació cerca l’experiència mística de l’individu, el contacte directe amb la divinitat.
Un tercer corrent cabalístic és el màgic, que pretén despertar les aptituds ocultes dels éssers humans que permeten operar la realitat quotidiana.
Podem resumir que la càbala teosòfica, també anomenada clàssica es focalitza en la comprensió de l’Univers; la càbala extàtica en l’aspecte espiritual i psicològic de l’individu, i la càbala màgica en activar els seus poders sobrenaturals.
La càbala extàtica té un caire antropomòrfic, lluny del desig d’influir en l’harmonia de la creació cerca l’experiència mística de l’individu, el contacte directe amb la divinitat.
Un tercer corrent cabalístic és el màgic, que pretén despertar les aptituds ocultes dels éssers humans que permeten operar la realitat quotidiana.
Podem resumir que la càbala teosòfica, també anomenada clàssica es focalitza en la comprensió de l’Univers; la càbala extàtica en l’aspecte espiritual i psicològic de l’individu, i la càbala màgica en activar els seus poders sobrenaturals.