La Càbala fa referència al pensament místic jueu que va sorgir entre finals del segle XII i començaments del XIII al nord i al sud dels Pirineus Orientals. La Provença, Girona i Barcelona foren els primers centres cabalístics reconeguts que van donar lloc a la seva posterior expansió, primer per la Península Ibèrica i després per la resta d’Europa. A l’hora de situar el naixement de la Càbala en terres catalanes hem de tenir en compte que fins l’11 de maig de 1258 ,en que fou signat el Tractat de Corbeil, el Comtat independent de la Provença era regit pel Casal de Barcelona arran del casament de Dolça de Provença i Ramon Berneguer III, l’any 1112.
El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes és fruit de la tensió que va sorgir entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentalistes musulmans a Andalusia, concretament dels almohades que envaïren Al-Àndalus envers l’any 1145. Aquest fet va provocar un èxode jueu que, entre altres llocs, va fer cap sobretot a Catalunya, Llenguadoc i la Provença.
Del sud peninsular va arribar la desconeguda filosofia neoplatònica que havia estat traduïda de l’àrab. Basada en la teoria de l’emanació d'on tot sorgia a partir de Déu, aquesta filosofia va permetre sistematitzar les 10 sefirot com els 10 poders divins. Així mateix la teoria neoplatònica del descens i retorn de l’ànima a l’origen també va inspirar als nous cabalistes.
El professor Moshe Idel considera que el naixement de la càbala a les terres catalanes és fruit de la tensió que va sorgir entre el pensament abstracte grec i el llenguatge concret bíblic i rabínic. Ens hem de remuntar a començaments del segle XII amb l’entrada dels fonamentalistes musulmans a Andalusia, concretament dels almohades que envaïren Al-Àndalus envers l’any 1145. Aquest fet va provocar un èxode jueu que, entre altres llocs, va fer cap sobretot a Catalunya, Llenguadoc i la Provença.
Del sud peninsular va arribar la desconeguda filosofia neoplatònica que havia estat traduïda de l’àrab. Basada en la teoria de l’emanació d'on tot sorgia a partir de Déu, aquesta filosofia va permetre sistematitzar les 10 sefirot com els 10 poders divins. Així mateix la teoria neoplatònica del descens i retorn de l’ànima a l’origen també va inspirar als nous cabalistes.
Segons Gershom Scholem a la Provença d’aquell temps també influir en el ràpid desenvolupament de la Càbala l’arribada de les tradicions gnòstiques que també eren presents a les doctrines dels càtars. Pel professor Scholem, Isaac el Cec, que degué viure entre 1165 i 1235, fou la figura central de la Càbala antiga. Pel que fa al centre cabalístic de Girona, en destaca a Nahmànides (Bonastruç ça Porta) com la figura més eminent del grup que tingué la seva màxima rellevància entre els anys 1210 i 1260.
Un dels exiliats de l’ocupació almohade fou Maimònides, i gràcies a una carta que va escriure als voltants de l’any 1200 a la comunitat jueva de Lunel (La Provença) som sabedors de la importància d’aquesta comunitat rabínica. La carta diu així:
“En cuanto a vosotros, compañeros y amigos míos, fortaleced y levantad vuestros corazones. Debo deciros que en estos tiempos difíciles no quedan hombres para mantener en alto la bandera de Moisés […]; vosotros y todas las ciudades vecinas estáis inmersos en el estudio, lo sé bien [como] que sois hombres inteligentes y sabios. Pero en todos aquellos [otros] lugares ha desaparecido [el estudio] de la Ley… […] En cuanto a las comunidades del Magreb, ya es sabido lo que se ha decretado contra ellas por causa de nuestros pecados, Sólo vosotros, hermanos nuestros, hombres de nuestro exilio, sois el soporte”.
Hem d'afegir que ens situem en l'època de les creuades on els jueus tornaven a ser perseguits per heretges. La professora Rajel Elior considera que a les terres catalanes els jueus se sentiren protegits i no es veieren obligats a cap conversió com passava en altres contrades. Davant les noves adversitats del poble hebreu Rajioel Elior veu en el naixement de la Càbala la resposta jueva que havia de retornar l’esperança al seu poble.
Per a saber més: “Estudios sobre la càbala en Cataluña” de Moshé Idel y “Desarrollo histórico e ideas básicas de la Cábala” de Gerschom Scholem.
Hem d'afegir que ens situem en l'època de les creuades on els jueus tornaven a ser perseguits per heretges. La professora Rajel Elior considera que a les terres catalanes els jueus se sentiren protegits i no es veieren obligats a cap conversió com passava en altres contrades. Davant les noves adversitats del poble hebreu Rajioel Elior veu en el naixement de la Càbala la resposta jueva que havia de retornar l’esperança al seu poble.
Per a saber més: “Estudios sobre la càbala en Cataluña” de Moshé Idel y “Desarrollo histórico e ideas básicas de la Cábala” de Gerschom Scholem.