Quan dos interlocutors entren en una discussió aferrissada es produeix un xoc entre dos criteris contraris. L’un no escolta l’altre, només importa guanyar el debat per satisfer l’ego, i en algun cas vèncer al contrari per humiliar-lo. Aquests tipus de discussions corresponen al que s’anomena consciencia bet (dual).
Hi ha un altre tipus de debat que correspondria al que s’anomena consciencia alef (d’unitat). En aquest supòsit cada interlocutor empatitzar amb l’altre i encara que no comparteixi la seva opinió l’entén. Compren que els arguments que s’esposen són conseqüència de la percepció de la realitat que se’n té actualment i que s’ha anat forjant a través del que s’ha pogut aprendre i conceptualitzar a través l’estudi i l’experiència personal.
Un exemple de consciencia bet seria la defensa a ultrança de l’existència o no d’un possible “penalti” no gaire clar. La consciencia alef, en aquest cas, no es posicionaria i consideraria que es podria pitar o no perquè hauria arguments en els dos sentits.
La consciencia bet és la que opera en la superficialitat de les coses, es a dir en les diferències observables, en el color de la pell de la maçana. La consciencia alef és la que opera en el sentit profund que va més enllà de les aparences. És la consciencia d’unitat dins del món de la fragmentació.
Hi ha un altre tipus de debat que correspondria al que s’anomena consciencia alef (d’unitat). En aquest supòsit cada interlocutor empatitzar amb l’altre i encara que no comparteixi la seva opinió l’entén. Compren que els arguments que s’esposen són conseqüència de la percepció de la realitat que se’n té actualment i que s’ha anat forjant a través del que s’ha pogut aprendre i conceptualitzar a través l’estudi i l’experiència personal.
Un exemple de consciencia bet seria la defensa a ultrança de l’existència o no d’un possible “penalti” no gaire clar. La consciencia alef, en aquest cas, no es posicionaria i consideraria que es podria pitar o no perquè hauria arguments en els dos sentits.
La consciencia bet és la que opera en la superficialitat de les coses, es a dir en les diferències observables, en el color de la pell de la maçana. La consciencia alef és la que opera en el sentit profund que va més enllà de les aparences. És la consciencia d’unitat dins del món de la fragmentació.