Segons Evelyn Underhill la mística cristiana es una forma de coneixement de l’Absolut que no pretén transformar o millorar el món visible. La seva expressió més alta es la unió de l’individu amb la realitat suprema (unió mystica).
R. Wolfson, professor d’Estudis Jueus a la Universitat de Califòrnia considera que l’estudi de les fonts apocalíptiques i dels textos de Qumran proporcionen un model místic diferent que no està basat en la unió mística sinó en un procés d’angelificació on l’ésser humà creua el llindar de l’espai-temps per convertir-se en membre del regne celestial. D’aquesta manera només es pot parlar de mística quan l’experiència deriva en una transformació òntica.
28 Y él estuvo allí con Jehová cuarenta días y cuarenta noches; no comió pan ni bebió agua. Y escribió en tablas las palabras del convenio, los diez mandamientos.
29 Y aconteció que descendiendo Moisés del monte Sinaí con las dos tablas del testimonio en su mano, mientras descendía del monte, no sabía él que la tez de su rostro resplandecía, después que hubo hablado con Dios.
30 Y Aarón y todos los hijos de Israel miraron a Moisés, y he aquí, la tez de su rostro era resplandeciente, y tuvieron miedo de acercarse a él.
Per aprofundir en el terme de mística també podem tenir presents els conceptes de teosofia i esoterisme. El primer fa referència al coneixement de Déu i intenta desvelar els secrets de la vida divina i les relacions que manté amb la humanitat. La teúrgia forma part d’aquesta teosofia i és el procés pel qual els éssers humans poden influir en els éssers celestials. Com diu el Zohar “una acció aquí baix (Terra) desperta una acció a dalt (Cel)”. Per la seva banda, l’esoterisme fa referència a l’aspecte social on l’iniciat que gaudeix del coneixement místic té prohibit la seva difusió.
R. Wolfson, professor d’Estudis Jueus a la Universitat de Califòrnia considera que l’estudi de les fonts apocalíptiques i dels textos de Qumran proporcionen un model místic diferent que no està basat en la unió mística sinó en un procés d’angelificació on l’ésser humà creua el llindar de l’espai-temps per convertir-se en membre del regne celestial. D’aquesta manera només es pot parlar de mística quan l’experiència deriva en una transformació òntica.
A tall d’exemple a l’Èxode 34 podem llegir:
28 Y él estuvo allí con Jehová cuarenta días y cuarenta noches; no comió pan ni bebió agua. Y escribió en tablas las palabras del convenio, los diez mandamientos.
29 Y aconteció que descendiendo Moisés del monte Sinaí con las dos tablas del testimonio en su mano, mientras descendía del monte, no sabía él que la tez de su rostro resplandecía, después que hubo hablado con Dios.
30 Y Aarón y todos los hijos de Israel miraron a Moisés, y he aquí, la tez de su rostro era resplandeciente, y tuvieron miedo de acercarse a él.
Per aprofundir en el terme de mística també podem tenir presents els conceptes de teosofia i esoterisme. El primer fa referència al coneixement de Déu i intenta desvelar els secrets de la vida divina i les relacions que manté amb la humanitat. La teúrgia forma part d’aquesta teosofia i és el procés pel qual els éssers humans poden influir en els éssers celestials. Com diu el Zohar “una acció aquí baix (Terra) desperta una acció a dalt (Cel)”. Per la seva banda, l’esoterisme fa referència a l’aspecte social on l’iniciat que gaudeix del coneixement místic té prohibit la seva difusió.