Sefarad (סְפָרַד) és el topònim bíblic que s’ha identificat amb el territori de la Penísula Ibèrica que inclou l’antiga Corona Catalano-Aragonesa, (Catalunya Nord inclosa) i la Corona de Castella.
L’arriba més importants de jueus a Catalunya es remunta a l’any 132-135 quan tingué lloc la tercera revolta judeo-romana. Adrià for l’emperador romà de l’època que amb la voluntat d’acabar d’una vegada per totes amb les insurreccions dels jueus va aplicar una contundent reprimenda que va comportar més de mig milió de morts i la primera gran diàspora. Molts d’aquest hebreus que van sobreviure a les persecucions van ser obligat a exiliar-se a l'altra punta del món, la costa catalana actual. La mitologia popular de les Terres de l’Ebre atribueix a aquest fet al topònim ebrenc.
Investigacions recents d’Idan Pérez, barceloní que treballa al Departament de Manuscrits i Llibres Rars de la Biblioteca Nacional d'Israel, corroboren la teoria que sustenten diferents investigadors quan distingeixen 4 grans grups culturals en el poble d’Israel: Sefarad, Catalunya, Itàlia i Asquena (centre Europa).
Idan Pèrez ha estat el descobridor del "Nusaf Català" en 6 manuscrits antics. El nusaj català fa referència al llibre d’oracions i càntics que empraven els jueus de Catalunya, Mallorca i València.
Per a saber més:
Entrevista a l'autor a Radio Sefarad
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d'alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l'última victòria damunt l'esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: "Amén."
Salvador Espriu