“Jo só del camp la rosa que poncella.
Lo lliri de les valls que s’esbadella.
Com un lliri entre espines,
Així es ma estimada entre les nines”.
Aquest estrofa del Càntic dels Càntics de mossèn Cinto Verdaguer la podem relacionar amb el versicle 18 del segon capítol del Gènesis que diu així: "Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
Segons alguns cabalistes podem atribuir el simbolisme d’aquest versicle a la Shejinà, la presència de Déu considerada com la darrera emanació de les 10 sefitot. Aquesta ajuda a la que fa referència el Gènesis és el llaç místic que ens uneix a l’altre món. La “mitja taronja “ que ressona quan estem en pau i silenci.
"Así como la rosa entre las espinas, así se encuentra mi bien amada entre las doncellas"
Lo lliri de les valls que s’esbadella.
Com un lliri entre espines,
Així es ma estimada entre les nines”.
Aquest estrofa del Càntic dels Càntics de mossèn Cinto Verdaguer la podem relacionar amb el versicle 18 del segon capítol del Gènesis que diu així: "Llavors el Senyor-Déu es digué: «No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda que li faci costat.»
Segons alguns cabalistes podem atribuir el simbolisme d’aquest versicle a la Shejinà, la presència de Déu considerada com la darrera emanació de les 10 sefitot. Aquesta ajuda a la que fa referència el Gènesis és el llaç místic que ens uneix a l’altre món. La “mitja taronja “ que ressona quan estem en pau i silenci.
Al Zohar podem llegir la següent versió del segon vers de la segona estrofa del Càntic dels Càntics:
La rosa protegida per les espines també simbolitza el "Secret" prohibit als profans. És el viatge de fora cap endins, el viatge al centre.