El Rei David va sentir una forta atracció per Betsabé i per a poder amagar l'adulteri i aconseguir-la un cop prenyada, va enviar al seu espòs al front, amb la consigna que els seus companys el deixessin sol a primera línia de combat per a que d’aquesta manera l’enemic el pogués matar.
Joseph Gikatilla i Moisés de Lleó, destacats cabalistes coetanis de Castella, van valorar l’ètica de David de manera distinta malgrat que tots dos coincidien en que Betsabé estava destinada a David des de la creació del món.
El Zohar, escrit per Moisés de Lleó segons molts historiadors, s’esforça per excusar i defensar l’adulteri de David i Betsabé, per la seva banda Joseph Gikatilla , considerava que David havia pecat perquè va mantenir relacions sexuals amb Betsabé massa precipitadament.
La unió precipitada de David i Betsabé es considerada una repetició del pecat original, quan Adam va menjar de l’Arbre del Coneixement del Bé i el Mal abans que el seu fruit madurés. Arran de la temeritat de David va morir el primer fill de la nova parella i el rei va patir moltes penúries fins que penedit fou perdonat i restituït al tron. Salomó, fill de David i Betsabé, fou l’hereu de la dinastia reial.
Gikatilla aprofita la historia de David i Betsabé per explicar la seva idea del matrimoni. En primer lloc defineix el matrimoni ideal que és el dels “justos” i que és el resultat del retrobament de les dos meitats de l’androgin original. El segon cas es el de “l’home mig” on les dues meitats previament se casen amb altres parelles que no són les apropiades, aquest va ser el cas de David i Betsabé. El tercer tipus de matrimoni és el dels “malvats” que no aconsegueixen mai trobar a la seva respectiva meitat primigènia.
Joseph Gikatilla i Moisés de Lleó, destacats cabalistes coetanis de Castella, van valorar l’ètica de David de manera distinta malgrat que tots dos coincidien en que Betsabé estava destinada a David des de la creació del món.
El Zohar, escrit per Moisés de Lleó segons molts historiadors, s’esforça per excusar i defensar l’adulteri de David i Betsabé, per la seva banda Joseph Gikatilla , considerava que David havia pecat perquè va mantenir relacions sexuals amb Betsabé massa precipitadament.
La unió precipitada de David i Betsabé es considerada una repetició del pecat original, quan Adam va menjar de l’Arbre del Coneixement del Bé i el Mal abans que el seu fruit madurés. Arran de la temeritat de David va morir el primer fill de la nova parella i el rei va patir moltes penúries fins que penedit fou perdonat i restituït al tron. Salomó, fill de David i Betsabé, fou l’hereu de la dinastia reial.
Gikatilla aprofita la historia de David i Betsabé per explicar la seva idea del matrimoni. En primer lloc defineix el matrimoni ideal que és el dels “justos” i que és el resultat del retrobament de les dos meitats de l’androgin original. El segon cas es el de “l’home mig” on les dues meitats previament se casen amb altres parelles que no són les apropiades, aquest va ser el cas de David i Betsabé. El tercer tipus de matrimoni és el dels “malvats” que no aconsegueixen mai trobar a la seva respectiva meitat primigènia.