Explica la llegenda que el rabí Loew (Praga 1512-1609) savi coneixedor de la càbala, va esculpir un home amb fang imitant el gest creatiu de Déu. Per donar-li vida li va insuflar un dels noms divins. D'aquesta manera, amb la inscripció Hemet (Veritat) al seu front, va néixer el gòlem.
Els historiadors cabalístics George Sholem i Moshe Idel asseguren que l’aventura d’esculpir un autòmat a partir de la combinació i permutació de les lletres hebrees ja apareix documentada al segle XIII.
Aryeh Kaplan, al seu comentari sobre el Sefer Yetzirà (Llibre de la Creació) comenta que la creació del gòlem d’argila va ser posterior a les primeres creacions de gòlems on a partir de tècniques meditatives inspirades en el Tetragramató (nom de Déu) l’iniciat creava un cos espiritual d’un immens potencial. Aquest cos astral podia posteriorment ser traspassat a un cos de fang.
La paraula Gólem només apareix una vegada a la Bíblia, concretament a Salms 139
“Els teus ulls em veien abans d’estar format (GaLMÍ RaHú HeiNeJa),
i els dies de la meva vida
eren tots escrits en el teu llibre;
estaven tots fixats,
abans que n’existís un de sol.”
Segons Gershom Sholem en una llegenda talmúdica a Adam se’l denomina “gòlem” durant les dotze primeres hores de la seua existència en les que encara no tenia ànima. Malgrat aquesta carència s’afirmava que durant aquest període gaudia del poder de visualitzar totes les generacions futures que tenien que arribar.
Aquestes llegendes han estat recopilades per Rover Graves i diuen així:
“Dicen que cuando Dios estaba a punto de insuflarle su espíritu, se detuvo y se recordó a sí mismo: Si dejo que el hombre viva y se levante inmediatamente puede pretender más tarde que ha compartido mi tarea…¡Debe seguir siendo un terrón hasta que Yo la haya terminado!”
“Mientras Adán era un terrón postrado que se extendía inmóvil a través del mundo, podía no obstante, observar la Obra de la Creación. Dios le mostró también los Justos que descenderían de él, no en una visión, sino creándolos previamente para su instrucción. Estos justos parecían enanos en comparación de Adán y, amontonados a su alrededor, unos se asían a su cabello y otros a sus ojos, oídos, boca y nariz.
Els historiadors cabalístics George Sholem i Moshe Idel asseguren que l’aventura d’esculpir un autòmat a partir de la combinació i permutació de les lletres hebrees ja apareix documentada al segle XIII.
Aryeh Kaplan, al seu comentari sobre el Sefer Yetzirà (Llibre de la Creació) comenta que la creació del gòlem d’argila va ser posterior a les primeres creacions de gòlems on a partir de tècniques meditatives inspirades en el Tetragramató (nom de Déu) l’iniciat creava un cos espiritual d’un immens potencial. Aquest cos astral podia posteriorment ser traspassat a un cos de fang.
La paraula Gólem només apareix una vegada a la Bíblia, concretament a Salms 139
“Els teus ulls em veien abans d’estar format (GaLMÍ RaHú HeiNeJa),
i els dies de la meva vida
eren tots escrits en el teu llibre;
estaven tots fixats,
abans que n’existís un de sol.”
Segons Gershom Sholem en una llegenda talmúdica a Adam se’l denomina “gòlem” durant les dotze primeres hores de la seua existència en les que encara no tenia ànima. Malgrat aquesta carència s’afirmava que durant aquest període gaudia del poder de visualitzar totes les generacions futures que tenien que arribar.
Aquestes llegendes han estat recopilades per Rover Graves i diuen així:
“Dicen que cuando Dios estaba a punto de insuflarle su espíritu, se detuvo y se recordó a sí mismo: Si dejo que el hombre viva y se levante inmediatamente puede pretender más tarde que ha compartido mi tarea…¡Debe seguir siendo un terrón hasta que Yo la haya terminado!”
“Mientras Adán era un terrón postrado que se extendía inmóvil a través del mundo, podía no obstante, observar la Obra de la Creación. Dios le mostró también los Justos que descenderían de él, no en una visión, sino creándolos previamente para su instrucción. Estos justos parecían enanos en comparación de Adán y, amontonados a su alrededor, unos se asían a su cabello y otros a sus ojos, oídos, boca y nariz.