Quan dia rere dia les coses no surten bé ens podem sentir abandonats. És en aquests moments quan més costa creure que existeix un déu bo i just. És en el fracàs i la desesperació quan podem arribar a pensar que si Déu existeix ens ha llençat a l’existència sense cap mirament i sense cap explicació. Desconcertats rebem les bastonades de la vida i ens enfonsem en un pou sense fons.
En aquest punt de desesperació i buit existencial, quan la temptació de morir i posa fi al patiment truca a la porta, cal treure la força i la rauxa per plantar cara a Déu i canviar el destí. Aquí comença el viatge de l’heroi, la lluita del Quixot contra els molins. La lluita per la vida digna que ens mereixem.
Comprendre com funciona el mal ens ajudarà a entendre’l, a avançar-nos al seu flagell. Cal aprendre que com més dificultats superarem més forts i savis ens tornarem i a les hores res ens podrà vèncer. Els cops de la vida són el preu de l’existència i el seu sentit és l’aprenentatge.
El mal és l’anvers de Deu, la seva cara fosca, d’aquesta manera podem entendre que Déu és amor i temor. Que ens ensenya des de la bondat però també des de les tenebres, tot és llum, una clara i l’altra fosca. Comprendre com opera el mal ens ajudarà a superar-lo. Darrere de cada trompada i desengany de la vida s’amaga una ensenyança perquè ser just no significa ser savi.
Les queixes que elevem al cel no tenen cap utilitat perquè el mal triomfa quan no hi ha aprenentatge, quan no coneixem com operen les lleis de l’Univers, quan no entenem que el que ens està passant es fruit de decisions equivocades. Quan patim un desengany o una decepció cal preguntar-nos què ens ha conduit al fracàs i si el triat era el camí correcte.
El mal és la llum fosca de Déu que en ensenya a cops de bastó. Però cal recordar que no hi ha en tota la creació res més gran que l’ésser humà, que la nostra ànima té un gran poder d’aprenentatge i que com l’Au Fènix sempre reneix de les seves cendres. El mal pot destruir el cos, però mai l`ànima. Al nostre abast tenim el poder de creuar l’abisme i de navegar més enllà de l'horitzó perquè no hi ha ni èxit ni fracàs, només aprenentatge.
En aquest punt de desesperació i buit existencial, quan la temptació de morir i posa fi al patiment truca a la porta, cal treure la força i la rauxa per plantar cara a Déu i canviar el destí. Aquí comença el viatge de l’heroi, la lluita del Quixot contra els molins. La lluita per la vida digna que ens mereixem.
Comprendre com funciona el mal ens ajudarà a entendre’l, a avançar-nos al seu flagell. Cal aprendre que com més dificultats superarem més forts i savis ens tornarem i a les hores res ens podrà vèncer. Els cops de la vida són el preu de l’existència i el seu sentit és l’aprenentatge.
El mal és l’anvers de Deu, la seva cara fosca, d’aquesta manera podem entendre que Déu és amor i temor. Que ens ensenya des de la bondat però també des de les tenebres, tot és llum, una clara i l’altra fosca. Comprendre com opera el mal ens ajudarà a superar-lo. Darrere de cada trompada i desengany de la vida s’amaga una ensenyança perquè ser just no significa ser savi.
Les queixes que elevem al cel no tenen cap utilitat perquè el mal triomfa quan no hi ha aprenentatge, quan no coneixem com operen les lleis de l’Univers, quan no entenem que el que ens està passant es fruit de decisions equivocades. Quan patim un desengany o una decepció cal preguntar-nos què ens ha conduit al fracàs i si el triat era el camí correcte.
El mal és la llum fosca de Déu que en ensenya a cops de bastó. Però cal recordar que no hi ha en tota la creació res més gran que l’ésser humà, que la nostra ànima té un gran poder d’aprenentatge i que com l’Au Fènix sempre reneix de les seves cendres. El mal pot destruir el cos, però mai l`ànima. Al nostre abast tenim el poder de creuar l’abisme i de navegar més enllà de l'horitzó perquè no hi ha ni èxit ni fracàs, només aprenentatge.