TOT ÉS CÀBALA

Quan dos interlocutors entren en una discussió aferrissada es produeix un xoc entre dos criteris contraris. L’un no escolta l’altre, només importa guanyar el debat per satisfer l’ego, i en algun cas vèncer al contrari per humiliar-lo. Aquests tipus de discussions corresponen al que s’anomena consciencia bet (dual). Hi ha un altre tipus de debat que correspondria al que s’anomena consciencia alef (d’unitat). En aquest supòsit cada interlocutor empatitzar amb l’altre i encara que no comparteixi la seva opinió l’entén. Compren que els arguments que s’esposen són conseqüència de la percepció de la realitat que se’n té actualment i que s’ha anat forjant a través del que s’ha pogut aprendre i conceptualitzar a través l’estudi i l’experiència personal. Un exemple de consciencia bet seria la defensa a ultrança de l’existència o no d’un possible “penalti” no gaire clar. La consciencia alef, en aquest cas, no es posicionaria i consideraria que es podria pitar o no perquè hauria arguments en ...

Amb ulls closos les veus. Lluminàries llunyanes, Minses i distants. Camins que cal recórrer A l’ànima errant Presa a la gàbia d’ivori On no penetra el crit De l’estimada. És aquí i allà, Pertot arreu, I no te n’adones. Els ulls no hi veuen, La oïda no escolta, Però de tant en tant Se t’apareix Amb fugissera imatge. No saps qui sou, Ni si mai heu estat junts. Ja has perdut la memòria Dels vells viatges, I mentre mors, cerques el record Entre pàgines de savis que ja no hi són.

En el transitar de la vida sovint molts ens preguntem quin sentit té a nivell personal. La pregunta respon a la inquietud interior de sentir que n’hi ha un però que no acabem de desxifrar-lo. No ajuda gens el fet que amb 18 ja tinguem que orientar la nostra vida a nivell laboral o de formació universitària perquè la nostra personalitat encara s’està formant i de tant joves la majoria encara no sabem ni el que volem ni el que necessita la nostra ànima. En l’àmbit laboral sabrem que estem desenvolupant el sentit de la nostra vida si gaudim amb el treball, si no canviaríem ni deixaríem la feina si ens toques la loteria. En el cas que tinguem clar que la nostra feina no acompleix les nostres expectatives i no ens satisfà, cal tenir present que avui en dia el treball és un bé escàs, un mitjà per la subsistència, per aquest motiu caldrà trobar el sentit de la nostra existència fora de la jornada laboral, compaginant la feina amb allò que ens fa feliços. Hi ha una sèrie de preguntes que ens ...

Una de les causes del patiment interior el provoca el binomi èxit-fracàs. La societat altament competitiva ens pot submergir en un bucle d’autoexigència que sempre ens abocarà a la sensació de fracàs i culpa quan no puguem assolir els reptes que ens hem marcat. Aquests reptes poden ser múltiples i dispars, des de l’objectiu de formar una família i triomfar a la feina fins al propòsit d’assolir prestigi social. Les conseqüències d’aquest suposat fracàs ens poden conduir a la baixa autoestima, a l’aïllament i fins i tot a la desesperació. Un dels motius de l’aparició de la baixa autoestima és el desconeixement que tenim de la nostra estructura psíquica i mental, altrament dita ànima. Ens pensem que la perfecció existeix i no admetem les nostres limitacions humanes. Si quan assolim un èxit ens en marquem un altre més alt podem dir que tornem a casella de sortida i mentre continuem en aquest bucle ens impedim créixer interiorment i arribar a la pau interior. L’autoexigència per l’èxit pre...

Ens han ensenyat a viure dins d’una cuirassa amb la idea d’estar protegits de qualsevol agressió. Els que no ens han ensenyat és que d’aquesta manera ens hem tancat amb el nostre pitjor enemic, l’ombra que deia Jung. Si no volem ser destruïts per nosaltres mateixos, la tradició diu que hem de pactar amb ella, l’hem de conciliar i acceptar. Aquesta boda alquímica la podem entendre com un acte immanent. Després de la immanència ve la transcendència, que es sortir de la cuirassa, sortir de nosaltres mateixos per poder empatitzar amb els altres sabent que som animals socials i necessitem dels altres per a tot, començant pel nàixer. Quan puguem comprendre i posar en pràctica aquesta dificilíssima transcendència segurament haurem clos l’obra alquímica.

Les sirenes que descriu Homer tenien la missió d’impedir que els mariners arribessin a port, per exemple Odisseu a Itaca. La tradició també diu que si el navegant no quedava seduït pel cant de les sirenes tenia que morir. Ens podem preguntar que representa el cant de les sirenes i que representa Odisseu. En una correspondència agosarada podem veure en les sirenes la filosofia i en els navegants els amants de la filosofia.  La funció de les sirenes seria aconseguir que els qui busquen i busquen entre pàgines i més pàgines continuessin eternament en aquesta recerca sense trobar mai la pàgina final. Degut a la impossibilitat d’arribar al final d’aquest llibre imaginari s’afirma que “l’important no és l’arribada sinó el camí”. Aquesta màxima probablement és fruit de la impotència de no saber sortir del laberint. El que sembla evident és el poder de seducció que té la recerca.  La pregunta que m’intriga es saber el motiu pel qual els mariners que no es deixaven seduir per les ...

El buit existencial és real i totes aquelles persones que tenen consciència de si mateixes l’han de patir i creuar  durant el seu procés interior de creixement. Si mentre llegeixes aquestes línies sens que et trobes perdut i sense respostes tens un motiu important per l’esperança ja que estàs madurant i sortiràs renovat d’aquesta crisi que forma part de la naturalesa i psicologia humana. El buit existencial el podem sentir com la pèrdua del sentit de la vida, com un atzucac del que no podem sortir, com una manca de respostes, com una desesperació que en casos extrems ens pot duu al suïcidi. Per comprendre el sentit que té aquest període fosc de la nostra existència l’hem de situar enmig de dos etapes evolutives del ser. És en el pou del buit existencial on madura la nostra personalitat com a conseqüència de l’aprenentatge anterior a la caiguda, d’aquest pou ens sortirem renovats i amb una consciencia més àmplia, però igual que el nen abans de nàixer ha de passar un temps al fosc ...

Al llibre “La mística” Evelyn Underhill considera que el místic pot objectivar la seva recerca de dues maneres que podrien semblar molt distintes però que no ho són tant. D’una banda es pot interpretar com un viatge exterior que el transporta del món material i il·lusori al món real i espiritual. L'autora cita com exemples  el mite de la recerca del Greal i el viatge de Dant. D’altra banda el misticisme es pot veure com una transformació interior, una transmutació alquímica que aspira al perfeccionament humà. Enmig d’aquestes dues lectures Evelyn afegeix els qui perceben el misticisme en la satisfacció de l’amor, en una mena de matrimoni místic. Soc de l’opinió que la via de Dant també la podríem denominar iniciàtica i seria el viatge o procés cap a la transmutació alquímica. No ens hem de confondre amb les metàfores ni interpretar el viatge de Dant ni la recerca del Greal com un viatge real exterior perquè tot passa dins d’un mateix. Els viatges literaris exteriors, com po...

Em pregunto qui soc, si soc una unitat o una multiplicitat. Me n’adono de les diverses personalitats que he anat forjant en el temps. Soc un a la feina, un altre a casa, un altre amb els amics, que per cert alguns son vells i d’altres nous. Fins i tot puc veure com canvia la forma de vestir quan vaig a treballar, estic a casa o surto de marxa. Des de petits anem forjant la nostra personalitat a partir de les descobertes i les experiències. D’aquestes unes ens agraden més que d’altres i les triem per a experimentar amb elles. Aquesta tria fa que tinguem una variant significativa de diferents relacions socials. Per exemple, podem tenir amics que hem conservat des que érem petits, amics més recents que hem pogut fer en cadascuna de les diverses aficions, veïns, companys de feina, etc. Quan anem descobrint en algun conegut les seves diferents vessants socials, que poden ser molt distintes l’una de l’altra, ens podem desconcertar perquè teníem encaixat el seu perfil en un únic rol determ...

La percepció dual del món entre materialisme i espiritualitat dóna lloc a dos perfils extrems. Un seria el materialista radical que confon el ser amb el tenir i que basa la seva existència en l’acumulació de riquesa. Aquest està convençut que quan més ric sigui, més important serà i més èxit tindrà. No es conscient que córrer el perill de convertir-se en un àvar patològic sense empatia ni generositat vers els altres. A l’altre extrem d’aquest perfil materialista podem situat l’espiritualista radical, el que menysté i renuncia a la matèria com si fos un pecat del món. La tradició diu que el ric és aquell que es conforma amb el que té. Aquesta sentència no es cap renuncia al progrés ni al benestar material. Com entitats físiques tenim un cos que cuidar, necessitem una casa per viure i uns ingressos per mantenir la nostra vida i la de la nostra família. Un cop tenim resoltes aquestes necessitats vitals és absurd acumular riquesa com feien els faraons a les seves tombes. Trobarem la felici...

La felicitat és l'estat de consciència que s’adquireix quan comprenem les regles de la vida. Quan veiem la bondat que existeix en l’ànima de cadascuna d’aquelles persones que coneixem. Quan entenem que no som millors que ells i que les seves limitacions també son les nostres. Quan ens adonem de la dignitat amb que suporten les adversitats. La felicitat és l’agraïment d’estar viu, de ser conscient de l’ajut i estima que rebem dels éssers d’aquest món i de l’altre. La felicitat ens conduirà al plaer autèntic, al que roman i no flueix com una ona que va i ve. Ens durà a l'estat  que ens permetrà veure la bellesa en els ulls de qui ens estima. La felicitat és l'amor que ens embolcalla dolçament en un núvol de serenor. Un buit d’infantesa Un íntim anhel Uns llavis inesperats Carícies a la pell

Adam, el primer home fet a imatge de Déu, abans que Eva tingué de parella a Lilit. Aquesta no va acceptar la submissió a Adam i va fugir del Paradís. A grans trets Adam simbolitzava l'espiritualitat i Lilit la raó. ¿Por qué he de yacer debajo de ti? Preguntava Lilit, "yo también fui hecha con polvo, igual que tú". Lilith va fer cap a la vora del mar Roig on paria 100 dimonis per dia.... A l’Arbre de la Vida psicològic Lilit és l’arquetip negatiu de la Binà. Representa la racionalitat extrema que no accepta res que faci trontrollar les seves creences i percepcions. És el dogmatisme portat a l’extrem, la rigidesa que no accepta que res escapi al seu control. La Binà és el pensament lògic, racional, el que procedeix en forma lineal i conseqüèncial, per inducció i deducció. El pensament analògic seria el que prové de l’associació, en un procés subliminal d’elaboració que condueix a una intuïció aparentment immediata. Es dona per analogia i extrapolació, i es manifesta a la s...

Si partim de la hipòtesi que som un fractal del creador, en termes científics pols d'estrelles. Conèixer la cosmologia ens ajudarà a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Per tant cal endarrerir més en el temps i esbrinar d'on sorgeixen les estrelles. Segons Isaac Lúria, l'Univers va sorgir d’una contracció de l’Infinit. Es va crear un espai buit que ràpidament, i degut a una llei oculta (desig de rebre i de donar) es va tornar a omplir de llum (vibracions de l'infinit). El nou univers creat va ser incapaç de suportar tanta llum i va esclatar (Big Bang)  creant el temps, l'espai i la matèria.   Podem interpretar que l’existència va sorgir de la no existència.Pensem en com va nàixer l’escriptura hebrea o els jeroglífics egipcis i ho entendrem millor,  de picar la pedra, al fer un buit sorgia la paraula. Els éssers humans també funcionem així, per poder rebre llum, saviesa, primer ens hem de buidar, deixar-li lloc perquè el nostre”recipient”, la nostra capacitat mental-i...

Fa uns dies vaig veure un reportatge sobre la seva vida del General Washington en el què van participar prestigiosos historiadors americans, l’expresident Bill Clinton i entre d'altres Colin Powell que va ser general i president de l'Estat Major Nord-Americà durant la Guerra del Golf. Lluny de destacar l'aurèola mítica que plana sobre el Pare dels EUA, el reportatge mostrava a un jove ambiciós que va començar la seva carrera militar al costat de l’exèrcit de l'Imperi Britànic, al qual va abandonar a l'adonar-se que no podria ascendir mentre estigués a les seves files. El reportatge també informa del seu matrimoni de conveniència amb una jove vídua terratinent que li asseguraria la seva acomodada i destacada posició social, mentre en secret declarava el seu amor a l'esposa d'un dels seus millors amics. Militarment va ser qualificat d'un estrateg mediocre, amb més errors que encerts i la seva victòria final se li atribueix a la participació en el conflicte...

Un home envoltat de llibres es pregunta què és la saviesa. El món és savi o intel·ligent? Una veueta que no surt dels llibres li diu: el món és intel·ligent, es gasta milions en fer bombes atòmiques per destruir 8 vegades el planeta, però no sap matar un virus microscòpic. Si el món fos savi s'hauria gastat aquests diners en investigació, sanitat i educació, per exemple. Aleshores veueta que és la saviesa? La veueta respon, saviesa sóc jo, la font d'inspiració on beuen els homes i dones extraordinaris, soc la germana de la intel·ligència i l'experiència, i totes tres som el que anomeneu consciència.

Tots els éssers humans som portadors de llum, i ens podem qüestionar  si els homes dolents també porten llum. Aquí hem de distingir dues categories de maldat, simbolitzades per Amalek i Satan-Llucifer. El primer és el mal absolut, entraria en aquest grup la gent que no té consciència com poden ser els  assassins despietats o  històrics criminals com Hitler i Stalin.. Aquest monstres existeixen perquè l'Infinit al crear l'home li va donar el màxim lliure albir. Satan que és sinònim de Llucifer és el portador de la llum, però de la llum fosca. Pensem que la tradició diu que Déu ensenya per amor o per temor. Quan vivim la vida plàcida és més fàcil relaxar-nos i no avançar; en canvi quan patim un revés de la vida podem reaccionar i reconduir la situació, aquest últim és Satan.

Saber encaixar les crítiques positives i negatives és una habilitat, sobretot pels personatges públics. Quan tenim poca autoestima una crítica negativa ens pot fer molt mal. Quan no tenim prou maduresa, una crítica positiva ens pot vanagloriar massa i conduir a la supèrbia. Una tècnica per evitar aquests dos extrems és l'autocrítica prèvia i l'autoreconeixement. Quan no ens trasbalsi ni la crítica ni l'elogi voldrà dir que hem adquirit autoconfiaça i maduresa psíquica.

En els processos de creixement espiritual la pau interior sostinguda es impossible pels comuns dels mortals. El procés comporta l'aflorament de fantasmes interiors i sobretot de la poderosa ombra de Jung. Pot arribar a ser un procés molt dolorós perque sorgeixen remordiments i sentiments de culpa, però això és gairebé inevitable, és conseqüència del creixement interior. Un senyal important d'aquest creixement és el sentiment  desesperat de buit existencial. Aquesta sensació apareix abans de l'arribada del "coneixement", abans de superar l'abisme i s'acostuma a detectar en els somnis que tenim la sensació de caure constantment sense tocar terra. També quan ens veiem caminant per alguna mena de cornisa amb la sensació de poder caure. Per a saber més us recomano el llibre "Confesión" de Lev Tolstói, un relat colpidor sobre la seu procés personal que finalitza amb el somni esmentat.

Sovint sentim dir que quan es publica un llibre, deixa de ser de l'autor per pertànyer al lector. Això pot passar perquè sovint cada lector l'interpreta d'acord als seus coneixements i personalitat. Aquest fet és molt més notable en el llenguatge simbòlic de la poesia. En els debats també apareixen aquestes paradoxes, que poden semblar contradiccions, quan realment no ho són. Simplement ens comuniquem des del que podríem dir diferents dimensions psíquiques. Els que sou mestres sabeu que quan voleu transmetre una idea l'heu de fer comprensible pels vostres alumnes. En el dia a dia, i més amb desconeguts, comunicar idees i abstraccions és complicat si no volem caure en malentesos. 

Així com la lluna reflecteix la llum del sol, els homes reflectim la llum de l'Infinit perquè és el lloc d'on venim. Cada ésser humà és com un estel que aporta la seua petita llum i entre totes s'il·lumina la foscor de la nit. És cert que les grans lluminàries no ens deixen veure les petites, com la llum d'un ciri no es pot veure davant del Sol. Però tot és llum i cada petita espelma porta un missatge per a tots nosaltres. Els escriptors, artistes i professors són alguns dels qui comparteixen part de la seua llum amb els altres, però milers i milers de petites lluminàries no ho fan i així es perd la valuosa informació que porten. Les causes per no fer-ho són múltiples i per la part que ens toca quan algú vol mostrar la seua llum, per petita que pensem que sigui, cal ajudar-lo perquè també porta un missatge, potser encriptat, de la nostra casa pairal.

Podem dir que hi ha dos perfils humans claus i entre ells la diversitat. D'una banda qui creu en una vida més enllà de la mort i d'altra el que no. Pel primer la vida actual és una etapa d'aprenentatge, pel segon la realitat. El primer interioritzarà les dificultats, contratemps i desgràcies en el marc del creixement interior. El segon les sentirà com un fracàs i una frustració; les seves fites seran sempre temporals (família, reconeixement, ideologia...Jo en el món ara i aquí), el temps li prendrà tot allò que estima, i la pressa i ansietat per assolir les coses que no depenen exclusivament d'ell el mortificaran. ¿ Per què estem en un costat o en l'altre? Alguns diuen que per qüestions genètiques, d'altres per la naturalesa particulars de cada ànima. El que sembla clar és que a partir del racionalisme cartesià no es pot copsar el sentit de transcendència. Molts escèptics l'han despertat a partir d'una situació límit com alguna malaltia greu. D'al...

 ¿Quién eres? -Yo soy aquel al que llamas Dios. ¿Habitas en mi mente? -En la tuya y en la de todos los seres humanos? ¿Y todos pueden escucharte? -No, de la misma manera que un sordo no puede escuchar al que habla, sólo pueden escucharme aquellos a los que ofrezco el don del oído. ¿Y todos pueden entender tu lenguaje? – Cada uno lo entiende a su manera, en función de aquello que llamáis consciencia. ¿Y cómo puedes estar en mi cabeza y en la de todos? –Porque yo os creé. ¿Y cómo lo hiciste? – Cómo increado me creé a mi mismo cómo demiurgo, y como demiurgo cree el cosmos y todo lo que hay en él. Y me gustó tanto mi obra que quise vivir en él, por eso también me creé como hombre y mujer. Habité el mundo, ese que llamasteis Paraíso y al igual que los animales   quise y tuve hijos, pero como sabía que su cuerpo envejecería también cree sus almas para que no perecieran por el tiempo y siempre pudiera estar con ellos, mis amados. ¿Por qué se perdió el paraíso y su harmonía? -Porq...