Les sirenes que descriu Homer tenien la missió d’impedir que els mariners arribessin a port, per exemple Odisseu a Itaca. La tradició també diu que si el navegant no quedava seduït pel cant de les sirenes tenia que morir. Ens podem preguntar que representa el cant de les sirenes i que representa Odisseu. En una correspondència agosarada podem veure en les sirenes la filosofia i en els navegants els amants de la filosofia.
La funció de les sirenes seria aconseguir que els qui busquen i busquen entre pàgines i més pàgines continuessin eternament en aquesta recerca sense trobar mai la pàgina final. Degut a la impossibilitat d’arribar al final d’aquest llibre imaginari s’afirma que “l’important no és l’arribada sinó el camí”. Aquesta màxima probablement és fruit de la impotència de no saber sortir del laberint. El que sembla evident és el poder de seducció que té la recerca.
La pregunta que m’intriga es saber el motiu pel qual els mariners que no es deixaven seduir per les sirenes tenien que morir. ¿Quina força és aquesta que ens impedeix avançar sinó és altra que la ignorància? Per aquest motiu el mariner que no ha quedat retingut per les sirenes mor. Aquest navegant és el que ha vençut la foscor de la ignorància, i l'esclavatge de les passions i l’ego, la seva mort és la fi de la mediocritat, el renaixement que li permetrà continuar el viatge empès pel renovat vent del coneixement.