Ens han ensenyat a viure dins d’una cuirassa amb la idea d’estar protegits de qualsevol agressió. Els que no ens han ensenyat és que d’aquesta manera ens hem tancat amb el nostre pitjor enemic, l’ombra que deia Jung. Si no volem ser destruïts per nosaltres mateixos, la tradició diu que hem de pactar amb ella, l’hem de conciliar i acceptar. Aquesta boda alquímica la podem entendre com un acte immanent. Després de la immanència ve la transcendència, que es sortir de la cuirassa, sortir de nosaltres mateixos per poder empatitzar amb els altres sabent que som animals socials i necessitem dels altres per a tot, començant pel nàixer. Quan puguem comprendre i posar en pràctica aquesta dificilíssima transcendència segurament haurem clos l’obra alquímica.