Passa al contingut principal

El sentit de la vida

En el transitar de la vida sovint molts ens preguntem quin sentit té a nivell personal. La pregunta respon a la inquietud interior de sentir que n’hi ha un però que no acabem de desxifrar-lo.

No ajuda gens el fet que amb 18 ja tinguem que orientar la nostra vida a nivell laboral o de formació universitària perquè la nostra personalitat encara s’està formant i de tant joves la majoria encara no sabem ni el que volem ni el que necessita la nostra ànima.

En l’àmbit laboral sabrem que estem desenvolupant el sentit de la nostra vida si gaudim amb el treball, si no canviaríem ni deixaríem la feina si ens toques la loteria. En el cas que tinguem clar que la nostra feina no acompleix les nostres expectatives i no ens satisfà, cal tenir present que avui en dia el treball és un bé escàs, un mitjà per la subsistència, per aquest motiu caldrà trobar el sentit de la nostra existència fora de la jornada laboral, compaginant la feina amb allò que ens fa feliços.

Hi ha una sèrie de preguntes que ens podem fer a nosaltres mateixos per saber si hem trobat aquest sentit. Vibrem amb el que estem fent? Canviaríem de feina que fem? Què tenim pendent de fer en aquesta vida?

El que no hem de fer és confondre el sentit de la vida amb els resultats. Per exemple, podríem dir que l’estudiant universitari que cerca el títol sense gaudir de l’aprenentatge no està en el camí correcte, el que en gaudeix sí.

El sentit de la vida és distint i particular de cada ànima. El desxifrarà a l’adonar-se’n que vibra en allò que està fent, en sentir que li produeix plaer i plenitud.

Dos preguntes cabdals que ens donaran molta informació ens les hem de plantejar com si sabéssim que la nostra mort està al caure.

Què he aportat a la humanitat?
Què m’agradaria escriure al meu epitafi?