Podem dir que hi ha dos perfils humans claus i entre ells la diversitat. D'una banda qui creu en una vida més enllà de la mort i d'altra el que no. Pel primer la vida actual és una etapa d'aprenentatge, pel segon la realitat. El primer interioritzarà les dificultats, contratemps i desgràcies en el marc del creixement interior. El segon les sentirà com un fracàs i una frustració; les seves fites seran sempre temporals (família, reconeixement, ideologia...Jo en el món ara i aquí), el temps li prendrà tot allò que estima, i la pressa i ansietat per assolir les coses que no depenen exclusivament d'ell el mortificaran.
¿ Per què estem en un costat o en l'altre? Alguns diuen que per qüestions genètiques, d'altres per la naturalesa particulars de cada ànima. El que sembla clar és que a partir del racionalisme cartesià no es pot copsar el sentit de transcendència. Molts escèptics l'han despertat a partir d'una situació límit com alguna malaltia greu. D'altres a partir de la introspecció, o simplement a partir de la lectura d'un llibre. La religió tampoc ajuda en aquest sentit perquè més que un suport espiritual ha estat un lobby dogmàtic que ha perseguit el pensament abstracte. Aquest món malaltís només el podrem salvar si hi ha un canvi mundial de consciència que segons alguns ja ha començat.