Lluminàries llunyanes

Amb ulls closos les veus.
Lluminàries llunyanes,
Minses i distants.
Camins que cal recórrer
A l’ànima errant
Presa a la gàbia d’ivori
On no penetra el crit
De l’estimada.
És aquí i allà,
Pertot arreu,
I no te n’adones.
Els ulls no hi veuen,
La oïda no escolta,
Però de tant en tant
Se t’apareix
Amb fugissera imatge.
No saps qui sou,
Ni si mai heu estat junts.
Ja has perdut la memòria
Dels vells viatges,
I mentre mors, cerques el record
Entre pàgines de savis
que ja no hi són.