Em pregunto qui soc, si soc una unitat o una multiplicitat. Me n’adono de les diverses personalitats que he anat forjant en el temps. Soc un a la feina, un altre a casa, un altre amb els amics, que per cert alguns son vells i d’altres nous. Fins i tot puc veure com canvia la forma de vestir quan vaig a treballar, estic a casa o surto de marxa.
Des de petits anem forjant la nostra personalitat a partir de les descobertes i les experiències. D’aquestes unes ens agraden més que d’altres i les triem per a experimentar amb elles. Aquesta tria fa que tinguem una variant significativa de diferents relacions socials. Per exemple, podem tenir amics que hem conservat des que érem petits, amics més recents que hem pogut fer en cadascuna de les diverses aficions, veïns, companys de feina, etc.
Quan anem descobrint en algun conegut les seves diferents vessants socials, que poden ser molt distintes l’una de l’altra, ens podem desconcertar perquè teníem encaixat el seu perfil en un únic rol determinat. Davant d’aquesta falsa contradicció cal tenir present dos aspectes del jo, un és l’exterior que es coneix popularment com l’ego i l’altre és el jo interior que romana ocult, sovint fins i tot per un mateix.
El jo exterior (ego) és el de les màscares, la imatge o idea que els altres tenen de nosaltres a partir de la projecció social que donem en cada cas. No ens veu igual el fill, que la parella, que un client, un alumne o un company del club de lectura.
L’ego també es l’impuls que ens motiva i dona l’autoestima necessària per tirar endavant, per superar les adversitats i assolir els objectius, per aquest motiu és molt important en la primera meitat de la nostra vida. El problema rau quan fem d’alguna d’aquestes “màscares” el sentit de la nostra vida adulta. Amb aquesta farsa ens autoenganyem i limitem perquè no deixarem aflorar en nostre veritable jo interior. Ens amagarem en la vanitat del reconeixement social posant al descobert la nostra falta d’autoestima.
Si a grans trets fins el quaranta anys hem d’anar construint el nostre ego per aprendre i sobreviure, a partir del quaranta l’hem de començar a despullar com si fossin les capes d’una ceba. D’aquesta manera arribarem a la nostra veritable essència i podrem retornar de la multiplicitat a la unitat.
Des de petits anem forjant la nostra personalitat a partir de les descobertes i les experiències. D’aquestes unes ens agraden més que d’altres i les triem per a experimentar amb elles. Aquesta tria fa que tinguem una variant significativa de diferents relacions socials. Per exemple, podem tenir amics que hem conservat des que érem petits, amics més recents que hem pogut fer en cadascuna de les diverses aficions, veïns, companys de feina, etc.
Quan anem descobrint en algun conegut les seves diferents vessants socials, que poden ser molt distintes l’una de l’altra, ens podem desconcertar perquè teníem encaixat el seu perfil en un únic rol determinat. Davant d’aquesta falsa contradicció cal tenir present dos aspectes del jo, un és l’exterior que es coneix popularment com l’ego i l’altre és el jo interior que romana ocult, sovint fins i tot per un mateix.
El jo exterior (ego) és el de les màscares, la imatge o idea que els altres tenen de nosaltres a partir de la projecció social que donem en cada cas. No ens veu igual el fill, que la parella, que un client, un alumne o un company del club de lectura.
L’ego també es l’impuls que ens motiva i dona l’autoestima necessària per tirar endavant, per superar les adversitats i assolir els objectius, per aquest motiu és molt important en la primera meitat de la nostra vida. El problema rau quan fem d’alguna d’aquestes “màscares” el sentit de la nostra vida adulta. Amb aquesta farsa ens autoenganyem i limitem perquè no deixarem aflorar en nostre veritable jo interior. Ens amagarem en la vanitat del reconeixement social posant al descobert la nostra falta d’autoestima.
Si a grans trets fins el quaranta anys hem d’anar construint el nostre ego per aprendre i sobreviure, a partir del quaranta l’hem de començar a despullar com si fossin les capes d’una ceba. D’aquesta manera arribarem a la nostra veritable essència i podrem retornar de la multiplicitat a la unitat.