La percepció dual del món entre materialisme i espiritualitat dóna lloc a dos perfils extrems. Un seria el materialista radical que confon el ser amb el tenir i que basa la seva existència en l’acumulació de riquesa. Aquest està convençut que quan més ric sigui, més important serà i més èxit tindrà. No es conscient que córrer el perill de convertir-se en un àvar patològic sense empatia ni generositat vers els altres. A l’altre extrem d’aquest perfil materialista podem situat l’espiritualista radical, el que menysté i renuncia a la matèria com si fos un pecat del món.
La tradició diu que el ric és aquell que es conforma amb el que té. Aquesta sentència no es cap renuncia al progrés ni al benestar material. Com entitats físiques tenim un cos que cuidar, necessitem una casa per viure i uns ingressos per mantenir la nostra vida i la de la nostra família. Un cop tenim resoltes aquestes necessitats vitals és absurd acumular riquesa com feien els faraons a les seves tombes.
Trobarem la felicitat si veiem en la matèria el mitjà de vida que ens permetrà gaudir-la en totes les seves dimensions. Amb la moderació continguda dels plaers terrenals per a què no arribin a convertir-nos en els seus esclaus. Amb la satisfacció de poder ser generosos amb els que menys tenen. Amb les possibilitats d’adquirir els bens necessaris pel nostre creixement intel·lectual.
La tradició diu que el ric és aquell que es conforma amb el que té. Aquesta sentència no es cap renuncia al progrés ni al benestar material. Com entitats físiques tenim un cos que cuidar, necessitem una casa per viure i uns ingressos per mantenir la nostra vida i la de la nostra família. Un cop tenim resoltes aquestes necessitats vitals és absurd acumular riquesa com feien els faraons a les seves tombes.
Trobarem la felicitat si veiem en la matèria el mitjà de vida que ens permetrà gaudir-la en totes les seves dimensions. Amb la moderació continguda dels plaers terrenals per a què no arribin a convertir-nos en els seus esclaus. Amb la satisfacció de poder ser generosos amb els que menys tenen. Amb les possibilitats d’adquirir els bens necessaris pel nostre creixement intel·lectual.