Fa uns dies vaig veure un reportatge sobre la seva vida del General Washington en el què van participar prestigiosos historiadors americans, l’expresident Bill Clinton i entre d'altres Colin Powell que va ser general i president de l'Estat Major Nord-Americà durant la Guerra del Golf.
Lluny de destacar l'aurèola mítica que plana sobre el Pare dels EUA, el reportatge mostrava a un jove ambiciós que va començar la seva carrera militar al costat de l’exèrcit de l'Imperi Britànic, al qual va abandonar a l'adonar-se que no podria ascendir mentre estigués a les seves files.
El reportatge també informa del seu matrimoni de conveniència amb una jove vídua terratinent que li asseguraria la seva acomodada i destacada posició social, mentre en secret declarava el seu amor a l'esposa d'un dels seus millors amics.
Militarment va ser qualificat d'un estrateg mediocre, amb més errors que encerts i la seva victòria final se li atribueix a la participació en el conflicte de l'armada francesa.
La seva ambició, acompanyada de la providència a la qual al·ludia constantment, va ser la que el va portar a l'èxit, passant per episodis tan dolorosos i ferms com el d'haver de afusellar a alguns dels seus soldats que promovien la deserció.
Un cop nomenat president va haver de combatre diverses revoltes de colons que es negaven a pagar els impostos que l'estat necessitava, també va haver de patir la traïció, primer a l'exèrcit i després a la política.
Com podem veure ens trobem davant d'un home que, a l'igual que molts, sovint va tenir el dilema de continuar lluitant per les seves ambicions i els seus principis, en aquest cas la unió de la florent nació americana; i el desig d'abandonar-ho tot i tornar a la plàcida vida del seu ranxo de Virgínia del que tenien cura els seus esclaus, als quals va atorgar la llibertat en el seu testament.
No és la meva intenció jutjar el General, i molt menys fer-ho des del desconeixent del seu pensament real. Crec que el desig i l'ambició són importants a la nostra joventut perquè totes dues ens impulsen a superar-nos i a assolir els nostres objectius. Però crec que també és important aturar aquesta ambició i aquest ego en la maduresa per passar dels objectius individuals als col·lectius.
Aquest és un dels principis a reflexionar, el nostre objectiu final no hauria d’ésser destacar sobre els altres. L'objectiu hauria d’ésser més humil i generós, el de compartir l’aprés per unir esforços en nom de el bé comú.
Lluny de destacar l'aurèola mítica que plana sobre el Pare dels EUA, el reportatge mostrava a un jove ambiciós que va començar la seva carrera militar al costat de l’exèrcit de l'Imperi Britànic, al qual va abandonar a l'adonar-se que no podria ascendir mentre estigués a les seves files.
El reportatge també informa del seu matrimoni de conveniència amb una jove vídua terratinent que li asseguraria la seva acomodada i destacada posició social, mentre en secret declarava el seu amor a l'esposa d'un dels seus millors amics.
Militarment va ser qualificat d'un estrateg mediocre, amb més errors que encerts i la seva victòria final se li atribueix a la participació en el conflicte de l'armada francesa.
La seva ambició, acompanyada de la providència a la qual al·ludia constantment, va ser la que el va portar a l'èxit, passant per episodis tan dolorosos i ferms com el d'haver de afusellar a alguns dels seus soldats que promovien la deserció.
Un cop nomenat president va haver de combatre diverses revoltes de colons que es negaven a pagar els impostos que l'estat necessitava, també va haver de patir la traïció, primer a l'exèrcit i després a la política.
Com podem veure ens trobem davant d'un home que, a l'igual que molts, sovint va tenir el dilema de continuar lluitant per les seves ambicions i els seus principis, en aquest cas la unió de la florent nació americana; i el desig d'abandonar-ho tot i tornar a la plàcida vida del seu ranxo de Virgínia del que tenien cura els seus esclaus, als quals va atorgar la llibertat en el seu testament.
No és la meva intenció jutjar el General, i molt menys fer-ho des del desconeixent del seu pensament real. Crec que el desig i l'ambició són importants a la nostra joventut perquè totes dues ens impulsen a superar-nos i a assolir els nostres objectius. Però crec que també és important aturar aquesta ambició i aquest ego en la maduresa per passar dels objectius individuals als col·lectius.
Aquest és un dels principis a reflexionar, el nostre objectiu final no hauria d’ésser destacar sobre els altres. L'objectiu hauria d’ésser més humil i generós, el de compartir l’aprés per unir esforços en nom de el bé comú.